Dimecres 20 Novembre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9
    Inici Autors Escrit per Pau Ortiz

    Pau Ortiz

    Avatar
    23 Articles 0 Comentaris

    Sitges 8 i 9: un últim no-repàs al palmarès

    Els últims tres dies de festival (incloent les imprescindibles maratons) han deixat alguna perla que m'enduc directa al meu podi particular, una clausura més...

    Sitges 5, 6 i 7: excel·lència general en la construcció del discurs

    I més Sion Sono del bo. Tag, en contraposició a la innocència de Love and Peace, és un festival de sang on una presència...

    Sitges 3 i 4: figures respectades a examen

    Diumenge tocava retrobar-se amb el cineasta belga Jaco Van Dormael, que portava en silenci des de la fabulosa Mr. Nobody. La seva nova proposta,...

    Sitges 1 i 2: Inaugurar com cal

    Divendres va ser un dia feliç. Divendres va ser el dia que el meu adorat Festival de Sitges va decidir fer justícia a la...

    Sitges 6, 7, 8 i 9: Adieu a Godard, grans descobriments i un palmarès no especialment encertat

    Podria fer una crítica pretensiosa titllant Adieu au language d'obra mestra radical i diagnòstic esqueixat però omniabastant d'una realitat contemporània que s’enfonsa, però no...

    Sitges 4 i 5: Retorn de sospitosos habituals

    Les pel·lícules de Quentin Dupieux (aquesta és la quarta des que es va endur el premi del públic l'any 2009 amb Rubber) són una...

    Sitges 2 i 3: “Haters gonna hate”

    Contra alguns dels meus pronòstics, el festival d'aquest any porta un ritme increïble. De les 13 que he vist fins ara (totes millors que la inaugural, per cert) no n'hi ha hagut cap que hagi quedat en mal lloc, i totes tenien grandíssims moments dins de la seva categoria.

    Sitges 1: [Rec]4 no convenç

    L’elecció de [Rec]4 com a film inaugural del 47 Festival de Sitges era més que òbvia, però havia generat unes expectatives, que, a jutjar per una reacció general tirant a freda, no ha complert.

    Zinemaldia 9: gran victòria de Carlos Vermut

    L’home que fa tres anys dirigia el seu primer llarg amb recursos mínims, molta tenacitat i un èxit incontestable entre la crítica i el públic reduït que en va sentir a parlar, avui recollia una Concha de plata a millor director i una Concha de oro a millor pel·lícula.

    Zinemaldia 8: Studio Ghibli i Nick Cave segueixen en peu

    La secció Perlas, d'un nivell infinitament superior a l'Oficial, encara tenia dues grans pel·lícules a oferir. The tale of the princess Kaguya és encantadora, bonica i més que recomanable per qualsevol edat. 20.000 days on Earth segueix un dia a la vida del cantant Nick Cave.
    5,666FansM'agrada
    995SeguidorsSeguir
    15,573SeguidorsSeguir

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca