Dijous 02 Abril, 2020

Sitges 3 i 4: figures respectades a examen

Més llegits

L’Espanya infectada

Aquests dies de confinament he avançat en una lectura que tenia a mitges, Ascenso y Crisis: Europa, 1950-2017, un...

El Gobierno retalla 215M€ del fons que rep Catalunya per a polítiques actives d’ocupació

El Ministeri de Treball i Economia Social ha retallat en 215 milions d'euros el fons que rep la Generalitat...

La democràcia es basa a retre comptes

En un temps on la bona fe impregna les lluites que han de combatre el feixisme excloent ha sorgit...

El fast food del sexe

Molt bé, ens quedem a casa. Molt bé, fem teletreball. Molt bé, fem ioga a l’estora del menjador. Ens...

Ábalos retreu la gratuïtat de transports i peatges a Catalunya

El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha dit aquest dimarts que li sembla "una...

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Diumenge tocava retrobar-se amb el cineasta belga Jaco Van Dormael, que portava en silenci des de la fabulosa Mr. Nobody. La seva nova proposta, Le Tout Nouveau Testament, parteix d’una premissa brillant: Déu existeix, i és un home mandrós i repulsiu que viu a Brussel·les amb la seva dona i la seva filla (i una figureta del seu fill gran, un tal JC). La nena, espavilada i rebel, decideix afirmar la seva posició enviant a tots els humans la seva data de defunció via sms, i fuig de casa seva per trobar sis apòstols i escriure un novíssim nou testament. Van Dormael ofereix un festival de plans bellament sobrecomposats, ocurrències hilarants i un excés de to naïf que resulta un pèl pesat de tant en tant però que, com el millor Wes Anderson, es fa estimar. El missatget final no deixa de ser una mica bàsic, però resulta profundament entranyable i deixa una molt bona sensació. Aquesta setmana s’estrenarà a sales comercials, i estic segur que la seva barreja impossible d’ironia, sentimentalisme, humor negre (una punteta), barroquisme i kitsch satisfarà, en major o menor grau, a pràcticament tothom.

Un altre fill pròdig del festival (un percentatge notable de la programació de Sitges es composa cada any de les noves obres de directors habituals que repeteixen sense excepció), Sion Sono, ha pres una rellevància especial aquesta edició en presentar-se amb tres pel·lícules sota el braç, fet que potser ha estat motiu de pes per atorgar-li un premi màquina del temps per la seva trajectòria. Love and Peace, la primera que ha estat projectada, sorprèn per la seva falta de perversió i litres de sang; no en va va ser definida pel propi director com la seva primera peça que podrien veure nens (afirmació que de primeres podria aixecar sospites, considerant que Quentin Tarantino va assegurar en el seu dia que Kill Bill era ideal per nenes de 12 anys). El camí a la fama musical d’un home fracassat i sense amics, i les aventures de la seva adorable (adorable, adorable, adorable) tortuga a les clavegueres de Tokyo es converteixen en un fascinant híbrid de Toy Story, This is Spinäl Tap i el feel good nadalenc de torn passat per un filtre de raresa oriental que vaig gaudir notablement.

Seguint l’itinerari dels habituals de Sitges, li tocava el torn dilluns a Gaspar Noé, a qui precedia la seva fama de provocador. Evidentment, la qualificació de pornogràfica que havia rebut la seva Love 3D per part de molts contribuïa al hype. Tot i així, un cop superat l’efecte del pla culminant que primer ens podria venir al cap quan pensem en la idea d’una pel·lícula sexualment explícita en tres dimensions, de provocació no en queda gaire més. Si, a sobre, pel que fa a la dissecció de l’amor jove, actual i sense embuts tenim present un referent proper com és La Vida d’Adele, la proposta de Noé corre perill d’empal·lidir. No obstant això, aquesta història sobre un triangle amorós i els drames, dubtes i desassossecs que comporta no queda en absolut en mal lloc. Irriten un puntet la veu en off sobre-explicativa i la sensació que la pel·lícula es posa a sí mateixa en un pedestal, però la proximitat vívida d’algunes escenes, les interpretacions consistents, la gloriosa selecció musical i, en definitiva, l’honestedat de tot plegat, la converteixen en una obra absolutament a tenir en compte.

- Publicitat -

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

Hi haurà “algun tipus de confinament” després de Setmana Santa

La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, ha assegurat aquest dijous que hi haurà "algun tipus de confinament" després de Setmana Santa...

El Gobierno considera “injust” dir que Espanya va reaccionar tard contra el virus

La ministra d'Afers Exteriors, UE i Cooperació, Arancha González Laya, considera "injust" que es digui que Espanya va reaccionar tard a l'emergència del coronavirus...

El Tercer Sector reclama al Govern accelerar l’aprovació del reglament de l’RG

La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha reclamat al Govern que acceleri l'aprovació del reglament per desplegar i implementar la Renda...

Ja es poden denunciar les “pràctiques abusives” contra les pimes i els autònoms

Pimec ha engegat una bústia de denúncies al servei de pimes i autònoms després de detectar alguns casos de "pràctiques abusives per part d'empreses...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca