Dimecres 23 Octubre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9
    Inici Autors Escrit per Pau Ortiz

    Pau Ortiz

    Avatar
    23 Articles 0 Comentaris

    Zinemaldia 7: de la contemplació a l’acció radical

    Murieron por encima de sus posibilidades ofereix humor bèstia i absurd, aparicions d’actors coneguts a un ritme que s’acosta al de Torrente, una història deliciosament passada de voltes i també, no ens n’oblidem, interessants reflexions al voltant de la crisi.

    Zinemaldia 6: Reflexions sociopolítiques i genitals oscil·lant

    La nova pel·lícula de Mia Hansen-Løve, Eden, sobre la vida d'un grup de joves dedicats a la producció de música electrònica al llarg de dues dècades, s'ha rebut amb expectació i no ha decebut

    Zinemaldia 5: Una perla de bellesa inusitada

    El documental The salt of the Earth, codirigit pel mestre Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado, recorre la vida del fotògraf Sebastião Salgado, i amb ella visualitzem un conjunt d’imatges extremament belles i sovint també horriblement tràgiques.

    Zinemaldia 4: la Concha de Oro, de moment, es queda a casa

    No puc fer més que desfer-me en elogis per la que és una de les pel·lícules de l'any. Tinc pocs dubtes que, encara amb mig festival per davant, Loreak (flors) mereix endur-se el premi a millor llargmetratge del certamen

    Zinemaldia 3: Experiments fascinants i sentit adéu a Gandolfini

    The tribe, opera prima de Miroslav Slaboshpitsky, m'ha impactat de tal forma que no puc tenir res més al cap. Poc esperava una proposta tan honesta i extremadament intensa.

    Zinemaldia 2: François Ozon compleix de nou

    Un dels directors més estimats del festival, François Ozon, hi torna per tercera vegada consecutiva per presentar Une nouvelle amie, que no està mancada dels elements habituals al cinema d'aquest prolífic francès.

    Zinemaldia, dia 1: arrencada intensa i de nivell elevat

    El Zinemaldia s'inaugura amb The equalizer, que ens presenta un Denzel Washington madur amb passat fosc i ganes d’arreglar el món a base d’amabilitat pura i repartiment de llenya a parts iguals.

    Sitges, el final de festa

    Han arribat els últims dos dies de Festival (tres si comptem amb les maratons de l’últim dia, que mai convé perdre’s), i amb ells...

    Sitges, dia 7: reflexió (de la de veritat i de la de mentida) i memòria

    Feia temps que no veia vampirs de veritat en pantalla, i per fi Jim Jarmusch m’ha donat el gust. Hi ha qui els ha...

    Sitges, dia 6: de la correcció intranscendent al risc mereixedor de victòria.

    La jornada avui ha començat tard per mi, tant per motius físics (recuperar-me del cansament acumulat i preparar-me pels tres dies, duríssims, que queden...
    5,257FansM'agrada
    976SeguidorsSeguir
    15,540SeguidorsSeguir

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca