Manifest
RevistaMirall.com és un projecte que neix de la mà d’un grup de joves que senzillament volen fer periodisme i promoure noves mirades del món cultural. El projecte, evolució del diari universitari IntocableDigital.cat, fundat per en Joan Solé, neix un context econòmic on una bossa important de llicenciats en el món del periodisme i la cultura manca d’oportunitats.
Mirall assoleix, per si mateix, el propòsit de ser un espai on exposar noves veus i mirades del món cultural i periodístic. Ja sigui mitjançant la seva versió digital com la seva redacció, reconvertida en galeria d’exposició per presentar joves artistes i per fer actes en societat amb personalitats de primera línia.
Periodisme
Som una capçalera d’origen politicocultural, que aposta pel periodisme sense pressa. Anàlisi de l’actualitat, lluny de la immediatesa que impera en el món de la comunicació. Mirall vol estampar el seu segell d’identitat al voltant dels monogràfics, amb un espai d’opinió obert, els Blogs Mirall.
No creiem en l’objectivitat.
Política
Com el nom del projecte indica, Mirall és un projecte que pretén oferir un missatge obert que reflecteixi la varietat d’opinions sobre una mateixa qüestió. El caràcter fundacional de Revista Mirall, català sense justificació, progressista i inclusiu, no és cap condició editorial. L’esperit crític i la contraposició de postures fa que la capçalera ofereixi debats intensos entre els columnistes i els lectors de lectura totalment oposada.
El Consell Editor de Mirall només determina una posició editorial si el país viu un procés polític transcendent, i ho farà d’acord amb els membres d’aquest òrgan.
Cultura
Nombroses publicacions parlen de l’art com només en parlen els més erudits. Altres en parlen com si hom no hagués vist un quadre durant tota la seva existència. Entre aquests dos extrems Revista Mirall parlarà de l’art. Ho farà meravellant-se en exposicions i explicant perquè hi ha artistes genials entre nosaltres. Alhora denunciarà els falsos profetes de la creació actual.
Revista Mirall creu en la joventut i la regeneració de l’art català. Un art que ha creat figures agòniques. Figures que de tant parlar-ne són interpretades cercant-ne significats ocults. Creiem també que l’art s’ha d’explicar per ell mateix i nosaltres no el justificarem. Creiem en l’art contemporani sense renunciar a la subjectivitat i la independència editorial.
El lector trobarà a la secció de cultura un lloc on els ulls del crític seran el fet important, no el que diferents estudiosos hagin dit sobre l’art. El crític explicarà les seves sensacions i es farà entendre. Oferirem un punt de vista personal sobre l’art, en què l’obra sempre estarà al centre de l’equació.
