Dilluns 21 Octubre, 2019

Zinemaldia 9: gran victòria de Carlos Vermut

Els encarregats de clausurar aquesta 62 edició del Zinemaldia de Donosti han estat Olivier Nakache i Eric Toledano, coneguts per l’èxit de taquilla Intocable. Aquesta vegada arriben amb Samba, que ofereix, si fa o no fa, el mateix: personatges agradables, riures sovint fàcils però efectius i una dosi justa de sentimentalisme per complaure totes les audiències. El guió té mecanismes de manual i és un xic superficial, però al final deixa una bona sensació que garantirà els bons números del film a les taquilles.

Tot just abans de la projecció oficial, s’oferia un palmarès de protagonisme espanyol i amb un vencedor indiscutible: Carlos Vermut. L’home que fa tres anys dirigia el seu primer llarg amb recursos mínims, molta tenacitat i un èxit incontestable entre la crítica i el públic reduït que en va sentir a parlar, avui recollia una Concha de plata a millor director i una Concha de oro a millor pel·lícula. El premi a la direcció és certament incontestable, ja que és la visió veritablement característica de Vermut la que ha posat en ordre aquest noir d’estil únic amb una capacitat d’atracció fascinant. Tot i que la nineta dels meus ulls, Loreak, hagi marxat amb les mans buides (encara fa més mal el Premi especial del jurat a Vie Sauvage), m’alegra molt que una pel·lícula com Magical Girl hagi rebut un reconeixement de tal magnitud. Com a millor guió, d’una manera força previsible, s’ha designat The Drop, i, per la millor fotografia, també previsiblement, s’ha premiat La isla mínima. Els actors Javier Gutierrez per aquest mateix film i Paprika Steen per Silent Heart han acabat de completar un palmarès oficial bastant acceptable.

Aquests, però, no són els únics títols amb els quals us hauríeu de quedar. El festival ha donat molt de si, i la Secció Oficial, tot i ser la que té més premis, no ha estat ni de bon tros la millor (la majoria de pel·lícules de Perlas eren infinitament superiors al 80% de la Secció Oficial). A banda de les ja citades Loreak, Magical girl, The Drop i La isla mínima (que ja sabeu que em va despertar alguna pega a nivell de guió però que ofereix un resultat general molt recomanable), no voldria finalitzar aquesta sèrie de cròniques sense tornar a citar altres peces que, sigui pel motiu que sigui, seguiran al meu cap durant molt de temps: Mommy, Casanova variations, The tribe, Retour à Ithaque, Love is strange, The salt of the Earth, Murieron por encima de sus posibilidades, Winter sleep, The tale of princesa Kaguya i 20.000 days on Earth. El fet que quasi la meitat de films que he vist durant aquests 9 dies hagi vingut a parar a aquesta llista em fa feliç i confirma l’alta qualitat del certamen. No puc fer res més que desitjar que les gaudiu tant com jo ho he fet, i esperar que el Festival de Sitges que tenim ben bé al damunt sigui igual de fructífer.

5,252FansM'agrada
976SeguidorsSeguir
15,534SeguidorsSeguir

Anàlisi | Opinió | Informació

Encara no ets de la comunitat Mirall a Facebook?

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca