Literatura catalana per Sant Jordi

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

S’acosta Sant Jordi, un dels dies preferits per als lectors. Des d’ara, la premsa i les xarxes socials estaran farcides de propostes literàries; les meves són d’escriptors i escriptores de casa nostra que he llegit recentment i que, independentment de si són novetats o no, m’encantaria que arribessin a les vostres prestatgeries!

En un tancar i obrir d’ulls, de Montse Maestre i Delphine Labedan | Poesia infantil (Trípode)

Sovint, entenem la poesia com gènere poc accessible i difícil, literàriament complex i enrevessat. La proposta poètica  infantil de Montse Maestre (autora) i Delphine Labedan (il·lustradora), En un tancar i obrir d’ulls (Trípode, 2023), ens demostra que la poesia no és infranquejable i que fins i tot entesa com un joc pot emocionar i interessar a tothom, grans, joves i petits. En un tancar i obrir d’ulls és el resultat d’un treball col·laboratiu on la poeta camina agafada de la mà d’una desena d’infants d’entre sis i dotze anys amb l’objectiu de crear un imaginari poètic únic i irrepetible en què text i imatge formen un tot indestriable.

Cada poema, que agafa la forma de tanka, expressa un instant efímer de la vida. Per arribar-hi, el conjunt de versos va passar per dues fases de creació que finalment va tenir com a resultat aquest instant proposat per un infant i expressat deliciosament per l’autora. Alguns d’aquests poemes, a més, estan acompanyats per una il·lustració preciosa que no només posa imatges a les paraules de Maestre, sinó que a més a més completa una edició preciosa del primer llibre de la col·lecció, “Mimosa”.

En un tancar i obrir d’ulls ens convida a frenar i a assaborir amb calma i quietud cada moment viscut com si fos una descoberta, a valorar-ne l’essència i a deixar-nos endur per tot això tan fugisser i efímer que sovint deixem escapar i no ens gravem ni a la retina ni als nostres cors.

Elles també negregen, de diverses autores (coordinació d’Irene Solanich) | Relats (Llibres del Delicte)

M’encanten els experiments literaris, és per això que no vaig dubtar a comprar-me Elles també negregen, una antologia de relats de gènere negre escrit per autores que per primera vegada s’endinsen en el gènere i que commemora els 10 anys de vida Llibres del Delicte. Les coneixem a totes, perquè més aviat o més d’hora han irromput en el panorama literari català, i totes elles ens sorprendran en aquest registre on no estem acostumats a veure-les. A algunes d’elles ja les havia llegit abans, Irene Pujadas, Maria Climent, Leticia Asenjo i Tina Vallès, i he de dir que en tots els casos hi he trobat els seu segell indiscutible i característic

El cas és que m’esperava sang i fetge i m’he topat amb una varietat de gènere negre que m’ha fet replantejar-ne el significat i la manera d’entendre’l. Hi trobarem el relat de tota la vida, el que segueix al peu de la lletra la trama policíaca, però també d’altres més introspectius i reflexius i alguns que ens inquietaran i ens incomodaran. El que tenen en comú és que tots se situen en ambients del tot quotidians i familiars, i és per això que el crim comès encara impacta més i impressiona, perquè podria ser qualsevol de nosaltres.

Si us agrada el gènere negre, estic segura que us encantarà llegir aquesta antologia. I si en llegiu esporàdicament, com jo, és una opció boníssima per descobrir noves veus.

El país dels sabirs, d’Oriol Canosa | Novel·la (Comanegra)

Perdre’s pel bosc i sortir a respirar aire fresc és un dels nostres grans plaers, ens fa sentir salvatges i despreocupats. Però realment sabem llegir tot el que ens vol dir, la natura? Sabem captar-ne l’essència? Som capaços de valorar-ho prou?

L’Ivan Vània, un topògraf de l’Exèrcit Imperial, ens descobreix la màgia d’una terra única i ignota: la taigà, on habiten els sabirs, un indret recòndit amb una aura especial. En Vània de seguida queda captivat per la taigà i els anys següents farà mans i mànigues per retrobar-se amb aquest raconet de món i la seva gent. De mica en mica aprendrà a conviure-hi i a fer-se seu un espai que li era desconegut i estrany. Vet aquí la màgia de la pertinença d’un lloc que no són els teus orígens però que t’acull i es converteix en llar.

El realisme màgic i el punt de faula i rondalla encara fan més especial el que s’hi explica. A la taigà el que importa de debò és defensar la terra i qui l’habita, és per això que faran els impossibles per protegir-la d’aquells que la volen arrasar, que aparentment són molts més i més poderosos. Però, ai!, no es pot subestimar mai el poder de la natura!

El país dels sabirs t’ensenya a respectar la natura i a valorar la diferència i preservar-la. No fa falta haver nascut a un lloc perquè et defineixi, només cal aquell toc de curiositat i interès per entendre’l que té l’Ivan Vània i que t’arrossega a quedar-tʼhi.

- Publicitat -