El món es divideix entre els partidaris de Hamlet i els partidaris de Macbeth. Encara que molts vulguin dividir-nos entre feixistes i gent normal i corrent, o entre els que van al gimnàs, en bici o fan curses de tota mena, i els que no. La diferenciació definitiva, però, és una altra, més radical encara: els partidaris de Hamlet tenim dubtes i els de Macbeth, certeses. No cal fer cap estudi, i menys a Catalunya, per descobrir que el món està dominat pels seguidors de Macbeth. Que és com dir que el món és ple de persones que no han llegit Shakespeare. És proporcional: com menys es llegeix Shakespeare, més fans de Macbeth apareixen. No es llegeix Shakespeare i tampoc es representa. Per tant, és també proporcional el següent: com més teatre modern i rupturista es fa, més fills de Macbeth sorgeixen.

La realitat mundial la fan i desfan uns pocs seguidors de Macbeth. Quan Occident manava i s’imposava, acostumava a fer-ho amb valors hamletians. El millor Occident, però, ha passat a nova vida. Sobre l’actual estat del món, la immensa majoria en som espectadors i com a tals, tenim dret a aplaudir, xiular, plorar o dormir. També és cert que alguns pateixen d’al·lucinacions i es pensen part d’una obra que no poden entendre. Des de fa una setmana i mitja, mirem i ens fan mirar a Palestina i Israel. A casa nostra, els seguidors de Macbeth ho tenen clar: Palestina lliure. Estat sionista, Estat terrorista.

– Escolti, ha vist com Hamàs va arrasar amb el jovent del festival de música aquell?

– Palestina lliure. Estat sionista, Estat terrorista.

– Escolti, ha vist com Hamàs treia famílies israelianes amb nens dels cotxes per segrestar-los?

– Palestina lliure. Estat sionista, Estat terrorista.

– Escolti, s’ha parat a pensar que Hamàs és un grup terrorista integrista islàmic a qui poc importa Palestina? Que Hamàs fa servir d’ostatges per l’opinió internacional no només els israelians segrestats sinó el mateix poble palestí? Que les banderes LGTBI de la seva manifestació i la Palestina poc concorden?

– Palestina lliure. Estat sionista, Estat terrorista.

És així. S’hi poden, es manifesten: Palestina lliure. Estat sionista, Estat terrorista. Si els posen un micròfon al davant: Palestina lliure. Estat sionista, Estat terrorista. En aquest sentit, és trist, malgrat que no és estrany, veure com els nostres representats i governants són seguidors de Macbeth tots ells. Les causes que defensen no tenen fissura. La perspectiva que enfoca la realitat és la de la causa. La ideologia va sempre per davant. Els mitjans de la causa poc els importen. No entenen que la defensa d’aquesta es torna irreal, fantàstica, quan n’ignoren conscientment les maneres. Fa tant de temps que han perdut el judici… Tal com les bruixes van dir-li a Macbeth que seria rei, a l’esquerra catalana i espanyola els van dir que Palestina lliure. L’única diferència entre els seguidors de Macbeth i el mateix tirà, és que Macbeth s’hi va jugar la vida.

Els seguidors de Hamlet tenim dins nostre aquell dubte inicial que no extorsiona la realitat: fa dos dissabtes, vam veure per televisió gent matar gent indefensa. No hi vam poder veure cap causa justa que ho justifiques. Un cop sabem el que hem vist, no ens deslliurem fàcilment dels dubtes que provoca la ignorància. Només sabem que tot això ve de lluny i que fuig de reduccionismes (Palestina lliure). El famós Macbeth s’ha apoderat de molta gent que va repetint consignes com els cavalls d’un carruatge estan privats de mirar res més que davant seu. En definitiva, hi ha molts crítics i molts experts sobre l’obra de Shakespeare, però dels dos personatges, el boig no és Hamlet.