El Trofeu Joan Gamper es va convertir en l’última parada abans de començar oficialment la temporada 2022-23. El Barça va dominar a plaer davant el Pumas mexicà, guanyant per 6 gols a 0, i el culer ja es frega les mans. La il·lusió va omplir un Camp Nou que es mostra expectant i entusiasmat amb la temporada que ve per endavant. Tot i això, tothom sap que en el futbol res està escrit, però l’aficionat està carregat de raons per a ser ambiciós. Sis gols i sis motius per a confiar en aquest equip:
1. La idea
La voluntat de Xavi, membre destacat del pensament cruyffista, és que el seu equip sigui protagonista. El tècnic de Terrassa vol pressionar, atacar, jugar a camp contrari, controlar el partit a partir de la possessió i d’un joc de posició que li permeti buscar el gol de manera ordenada i recuperar la pilota quan la perd. Aquesta és la idea que ha brindat l’èxit al Barça, tot i que encara hi ha massa culer incrèdul.
2. El primer mig any
El FC Barcelona va fer oficial a tres quarts de dues de la matinada del 6 de novembre de 2021 que Xavi Hernández passava a convertir-se en el nou tècnic del primer equip. Des d’aquell moment, tot començava de nou. Els objectius eren clar: Salvar la temporada i iniciar el nou projecte a partir de la següent. I hi havia qui creia que Xavi comencés a mitja temporada era una complicació, però la cosa no va anar gens malament, ja que es va acabar remuntant una temporada que semblava perduda just abans d’un mercat hivernal que va suposar un canvi dràstic: S’encadena una bona ratxa d’imbatibilitat, golejada al Bernabéu i classificació per a la següent Champions. Tot i això, l’aficionat va acabar demanant a crits que la temporada acabés d’una vegada a causa de l’allargament de la desconnexió de l’equip, que es va acabar convertint en una agonia durant el darrer mes i mig de curs. En paraules textuals, Xavi ha deixat clar que avançar la seva arribada va permetre dur a terme el diagnòstic: «Sabem què ens falta, què ens passa», assegurava el tècnic egarenc després de guanyar al Benito Villamarín el passat 7 de maig.
3. El futur
La passada temporada va servir, gairebé únicament, per a descobrir a una nova sèrie de promeses d’entre les quals destaquen Gavi i Nico, sumades a les ja descobertes anteriorment, com Ansu, Pedri, Araujo o Eric. El talent jove va fluir, amb una nova demostració que es tracta d’una generació que caldrà cuidar, saber estimular i promocionar de totes totes. Cap supera els 23 anys i tots són a la primera plantilla; la majoria han estat educats a la Masia i la resta, tenen un perfil molt ajustat a l’escola Barça. Només necessiten un guia que tingui la mateixa mirada futbolística i que sigui valent per ajudar-los a millorar. Una generació cridada a ser la peça angular de la dècada vinent. El barcelonisme té dipositades les esperances en dos jugadors que han necessitat poc temps per demostrar que són uns escollits. Com diu Frederic Porta en aquestes planes, “algun dia esclatarà la Lleva d’Ansu i en aquell instant tornarà el somriure i la competitivitat, l’autoestima i el desig de revifar glòries que no hauran quedat velles ni oblidades”.
4. El referent
El FC Barcelona, després de la pèrdua de Messi, s’havia quedat orfe de jugadors que siguin capaços per si mateixos de situar un club al dins el mapa de les icones mundials. Hi ha molts aficionats al futbol seguidors de Messi, Cristiano i Mbappé… però també de Lewandowski. Sense entrar en comparacions inútils, no hi ha dubte que el jugador polonès ajudarà també a l’àmbit comercial. Fitxar ara per aquest Barça sortint del Bayern ha sorprès el mercat i, alhora, ha servit per comprovar una personalitat plena de generositat i ambició cap al club blaugrana. Un golejador nat i un jugador d’equip que, automàticament, exigeix màxima competitivitat a un equip que havia perdut la fam. Garantia de gol.
5. La direcció esportiva
Més enllà del ‘killer’ polonès, la direcció esportiva del club ha treballat per reforçar l’equip en totes les línies durant aquest mercat de fitxatges. Després de grans moviments com els de Robert Lewandowski i Raphinha, la darrera incorporació va ser la de Jules Koundé, el polivalent defensor del Sevilla. Uns fitxatges que s’afegeixen als de Kessié i Christensen, dues peces que han vingut lliures i que ajuden a completar la plantilla i a tenir més fons d’armari. Les actuacions en pretemporada de la majoria han augmentat les expectatives que està confirmant l’equip.
6. L’ambició de Laporta
I més enllà del terreny de joc, cal destacar el paper que ha tingut el president Joan Laporta. El positivisme del president xocava contra la trista realitat del Barça, però era el que el club necessitava i del que mai sol gaudir: Optimisme. Més enllà d’erigir-se en un culer desenfadat, ha tornat a fer gala del seu optimisme quan ningú més hi creia. Després d’un any i mig més que complicat, el Barça ha sortit de l’UCI i ja està a punt per a viure una vida plena d’èxits.