Ha caigut el teló de l’any 1 després de Messi amb una derrota intranscendent per 0-2 davant un Villarreal que venia més necessitat que un Barça realment trist i gairebé fúnebre. Un partit que ha deixat més palès que mai que amb aquests jugadors no es pot construir; fet pel qual s’ha acabat convertint en el comiat d’alguns integrants que han viscut la seva darrera nit com a blaugrana en un Camp Nou que tancat la paradeta fins a la propera campanya amb el triomf d’un conjunt groguet realment seriós que, amb gols de Pedraza i Moi Gómez, ha pogut certificar la classificació per a la Conference League. En definitiva, uns 90 minuts de comiats i d’un allargament evident de la desconnexió de l’equip que s’ha convertit en una agonia durant el darrer mes i mig.
54.850 han estat el nombre d’espectadors que, novament, han deixat mig buides unes graderies plenes d’apatia i indiferència, tot i que cap al final s’ha pogut escoltar algun xiulet, fruit de la frustració i la desafecció. Uns aficionats que, malgrat tot, han demostrat ser pacients quan ha calgut -fins i tot massa- i que, finalment, ha acabat tan desconnectada del que passava al terreny de joc que ha donat pas als crits de ‘Mbappé’ i les ovacions a Luuk de Jong. Un bon resum de tot plegat.
Ha caigut el teló d’una temporada que només ha servit per a descobrir a més joves promeses com Gavi i Nico, fruits de moments de dificultat al club com Ansu Fati o Pedri. El talent jove ha fluït i ha tornat a demostrar que es tracta d’una generació que caldrà cuidar, saber estimular i promocionar de totes totes. Així tot, també caldrà treballar als despatxos, és evident. La temporada ha finalitzat, però ara comença el més important. Xavi demana “dos jugadors de nivell per línia” com a reforços indispensables per aconseguir un Barça competitiu. De raó no n’hi falta, però falta saber d’on traurà el Barça diners per complaure’l. Desencallar les palanques és tant o més necessari que donar de baixa tot allò que no aporta el que el club necessita en aquests moments tan complicats. Recaptar diners i reformular la plantilla per tal de poder lluitar per alguna cosa l’any que ve. Resumint-ho, molta feina per fer.
