Derbi d’alçada a Montjuïc

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

La muntanya de Montjuïc ha tornat a presenciar un derbi català molts anys després. L’operació tornada del pont de la Puríssima d’aquest 2023 ha coincidit amb un inaudit partidàs a l’Estadi Olímpic Lluís Companys entre el FC Barcelona, tercer classificat de la Lliga, contra el Girona FC, un rival que va vent en popa. De fet, els gironins arribaven a quatre punts de marge sobre els blaugranes i amb la possibilitat de col·locar-se líder de la Primera Divisió. I així ho han fet.

Prèviament, ambdós conjunts ja havien disputat duels a la màxima competició, però cap d’ells en aquest escenari. Ni en l’escenari físic, ja que tots els partits s’havien repartit entre el Camp Nou i Montilivi, ni en l’escena futbolística, doncs cap precedent entre Barça i Girona havia estat tan transcendent com el d’aquest diumenge. Així doncs, els ingredients feien preveure un autèntic partidàs. La cosa no ha defraudat.

El conjunt dirigit per Míchel, amb un disseny arriscat, ha picat primer al minut 12 de partit mitjançant la dupla ucraïnesa Tsygankov-Dovbyk: el primer s’ha endinsat a l’espai, s’ha plantat a l’àrea i ha posat la pilota a plaer pel seu compatriota, que només l’ha hagut d’endreçar dins la porteria blaugrana per obrir el marcador. Tot i això, set minuts ha durat l’alegria gironina, ja que Robert Lewandowski ha posat l’empat al marcador en rematar de cap un córner servit per Raphinha. A partir d’aquí el Barça s’ha anat trobat més còmode, però cada arribada del Girona s’ha traduït en perill. Especialment amb espais oberts. Una espurna blaugrana que s’ha dissipat quan Miguel Gutiérrez ha anotat el segon pels visitants: el lateral del Girona, insistent, ha entrat a l’àrea en conducció, ha enganxat l’esfèric amb la puntera i ha afusellat la porteria d’Iñaki Peña. En definitiva, un derbi realment bonic i igualat que ha arribat al descans amb victòria momentània pel Girona (1-2).

El de Xavi, més intensos tant al camp com a la grada, han pujat una marxa i s’han reactivat a la segona meitat. Les ocasions s’han succeït, però els blanc-i-vermells no han deixat de ser dificultosos per a la defensa blaugrana. Un Barça sense tanta precisió davant un Girona més profund i amb una idea molt més clara. Un equip dit i fet que ha acabat fent l’estocada definitiva a deu minuts pel final del temps reglamentari: Stuani ha guanyat de cap una pugna a Araujo i ha cedit l’esfèric a un Valery que se n’ha anat de Koundé i ha batut Iñaki Peña. D’aquesta manera, el Girona ha acabat colpejant i anotant el tercer.

Un gol de Gündogan al tram final ha donat un bri d’esperança barcelonista, però l’ídol gironí Cristhian Stuani ha anotat el quart i definitiu al temps de descompte (2-4). Així doncs, el derbi ha estat d’alçada. De fet, podríem definir-lo com una cosa que semblava impensable: un derbi català de Champions. I, evidentment, amb el Girona doctorant-se i presentant la seva ferma candidatura per lluitar per la Lliga.