La Lucia i la Marina van ser protagonistes d’una relació d’amistat en una de les edicions de La Isla de Las Tentaciones. Aparentment, no tenien res en comú: la Marina era fortalesa, era seguretat, era lideratge i independència; mentre que la Lucia era debilitat, inseguretat, senzillesa i prudència. Es complementaven. Recordeu aquella nit en què La Villa va organitzar una party de princeses i la Lucia va presentar-se amb un vestit horrible de “carnaval antic”? Més enllà de la situació absurda, em quedo amb les imatges de la Marina tunejant la disfressa i pujant l’autoestima de la seva amiga.
La Lucia i la Marina s’estimaven. S’estimaven com jo estimo a totes aquelles amigues amb qui no tinc res en comú menys el simple fet d’estimar-nos, que no és poc.
I llavors, què?
La Marina sempre ha estat públicament jutjada per creure’s més atractiva que la resta de dones de la casa. Una crítica que mai he compartit perquè crec que la societat confón l’alta autoestima femenina i la seguretat en una mateixa amb la malícia. La Marina no es creu millor que la seva amiga, sinó que és la Lucia qui té una autoestima baixa. Primer, enganyada a base d’infidelitats per la seva exparella, el Manuel; després, enganyada per l’Isaac, la parella actual. Mireu si és baixa la seva autoestima que ha tornat a recolzar-se en el Manuel dins La Villa, un tio que li ha dit “cornuda consentida” i que és incapaç d’empatitzar amb ningú. La Lucia no ha nascut insegura, els homes l’han obligat a ser-ho.
Les red flags de ‘El Lobo’
Per començar, un tio que es diu ‘El Lobo’ ja no pot inspirar-nos confiança. No era la primera vegada que l’Isaac Torres es presentava a realities, altre red flag. Sense oblidar els comentaris despectius i les faltes de respecte cap a altres persones, una actitud altiva i supèrbia que no va ser socialment jutjada.
L’Isaac va destrossar la Marina. I després la Lucia. I destrossant la Lucia ha tornat, inevitablement, a destrossar la Marina, perquè aquesta noia té empatia. No defensaré la decisió de la gaditana, però marxar-se amb la parella de la seva amiga va ser un error que, crec, ja ha pagat car. Des d’aquí faig una crida a posar el focus en els grans culpables: l’home, la seva masculinitat i el sistema que l’avala.
És probable que la Marina i la Lucia mai tornin a ser les amigues que eren. Comprensible. Però una ha estat capaç de patir per l’altre, de dir-li les veritats a la cara i plorar amb ella fins al final. No és l’amistat quelcom semblant?
En La Última Tentación hi ha hagut un acte de sororitat entre dues dones. Dues dones que, probablement, no tornaran a considerar-se amigues; tot i que, sense saber-ho, ha quedat demostrat que mai ho havien deixat de ser.