Avui m’estreno a la Revista Mirall. Quan estudiava a la universitat, sempre pensava que em faria il·lusió poder escriure en aquesta publicació. Quan escrius i ningú et llegeix, pots confessar-te directament tot el que de debò sents o penses. Quan t’han de llegir, ho fas, però procurant camuflar-te no fos cas que semblessis massa transparent. No sé si sabré escriure pensant que algú em llegirà. Així que d’entrada et demano que, si tens la sensació d’haver-te colat als arxius del meu ordinador, tingues del cert que efectivament t’hi has colat.

Curiosament la meva estrena ha coincidit amb el meu aniversari, cumpleanys com en diria la Rosalía. Així que voldria explicar-te vint-i-quatre coses que he après en les vint-i-quatre voltes al sol que ja m’acompanyen. Sé que no són gaires, però hi ha gent que no les ha arribat a fer mai. Per tant, sí, n’estic orgullosa.

1. Si tens una idea, un somni, un projecte o qualsevol cosa que et rondi pel cap, aparca de seguida l’impostor o la impostora mental que et diu que no ho podràs fer. Que tinguis aquesta idea no és pas casualitat. El món la necessita. No et centris en tu. Centra’t en el projecte. El teu projecte ha de veure la llum.
2. No et deixis res per dir. Mai saps si et caurà un piano damunt del cap al sortir de casa. Però mai has de deixar de dir les coses perquè pensis que sempre tenim la mort al clatell. Si dius les coses, les has de dir perquè ho sents. La generositat atrau més generositat.
3. Menja totes les patates braves que puguis.
4. Qualsevol cosa que et doni pau mereix la teva atenció. Dedica com a mínim trenta minuts al dia a fer d’aquesta activitat un oasi.
5. Digues que sí i digues que no. Sense que t’hagi d’importar qui pregunti. Respon sent fidel només a qui ets tu.
6. Abraça la teva complexitat, els teus vèrtexs i les teves incongruències. No seràs mai exactament el que els altres esperen que siguis. Per tant, dorm tranquil o tranquil·la cada nit.
7. Fes campana. Tot el que de debò s’ha d’aprendre s’aprèn als bars.
8. Sigues esplèndid o esplèndida amb tu. Cuida’t, amanyaga’t. Digue’t paraules boniques i perdona’t quan t’hagis equivocat. Per perdonar-te, dóna’t el regal més valuós de tots: temps.
9. Posa’t aquell modelet que t’agrada. Si la faldilla és massa curta o massa llarga, si el jersei és massa estampat o massa llis, si les sabates tenen massa taló o massa poc, tot això són opinions alienes. Només t’has de veure guapo o guapa tu.
10. Somriu.
11. Quan tinguis por, no et castiguis. Dóna les gràcies a la por perquè la por només et vol protegir. Respira i continua.
12. A vegades les circumstàncies són com peces d’un puzle que vas llençant en l’aire i van encaixant totes soles. Si et passa això, ja saps cap a on has d’anar.
13. No tens cap obligació de ser la mateixa persona que eres fa cinc minuts. Pots reinventar-te, evolucionar, canviar de gustos i no n’has de donar explicacions a ningú.
14. Menja fruita i verdura cada dia.
15. Cuida la qualitat dels teus pensaments. El que dius i el que penses és tan important com el que menges o respires.
16. No tinguis por de compartir la teva vida. Mostra’t vulnerable i explica la veritat a la persona que estimes. La veritat sempre cura, fins i tot quan no és agradable. La veritat sempre acaba curant.
17. Enamora’t. Però primer enamora’t de tu. I queda’t amb la persona que et demani que no l’enyoris.
18. Observa la gent amb amor i compassió. Mai sabem com les estan passant.
19. Hi ha converses que no es poden tenir per Whatssapp. Tot allò que es diu només un cop a la vida s’ha de dir en persona.
20. En els moments en què tinguis la sensació que estàs sol o sola, mira bé al teu voltant i pensa que tens un parell de mans i un parell de cames. Tu ets tot el que necessites.
21. Quan condueixis, no facis servir el mòbil.
22. Si les matemàtiques et semblen complicades, no deixis les matemàtiques. Busca un altre professor. Mai és l’assignatura la que falla; sempre és el discurs.
23. Tingues un calaix buit, és a dir, un espai en el teu cor per desar-hi totes les sorpreses que tinguis a la vida. Tot és efímer i incert. Pots esperar molt de molta gent, però vigila que això no anul·li mai tot el que tu et pots donar.
24. I, per acabar, passa-t’ho bé tota sola o en companyia dels que t’hagin demostrat ser-hi sempre.

De moment sé més aviat poques coses. Potser el dia que faci 150 anys seré una dona sabia i tindré més coses interessants a explicar. Qui sap si els faré algun dia! Avui, amb 24, m’acontento escrivint aquestes línies perquè això vol dir que confio en mi mateixa i perquè espero que, quan hagis acabat de llegir aquestes ratlles, somriguis i vagis a fer unes braves. Bon profit!