Sovint em pregunto on vaig. Sigui quina sigui la direcció, la resposta sempre és: endavant. Endavant encara que sigui per caminar en cercles. Mirant enrere només per reconèixer-me, respectar d’on vinc i entendre.
Quan vaig conèixer en Googol vaig veure que anava cap al mateix lloc que jo. Perquè cap dels dos sabíem del cert on anàvem. En Googol és el personatge que dóna títol al nou llibre de la col·lecció L’arca d’Animallibres, sortit del forn aquest mateix 2021, i és especial pel viatge en què s’embarca a la recerca del seu benestar.
El que més em crida l’atenció és el diàleg de Googol amb la resta de personatges de la col·lecció. L’arca té cinc títols plens d’éssers entranyables i feroços a parts iguals: tots tomben per la vida igual que jo, segurament igual que la majoria de nosaltres, buscant un lloc per habitar i ser. Amb edats i passats diferents, l’ambició per poder descobrir-se i auto narrar-se és col·lectiva; la Capitana Rosalie busca la llum en un túnel que no entén, la Clementina cerca la llibertat, el nen que viatja al País dels Arbres troba, senzillament, el lloc tranquil que necessita.
Ver esta publicación en Instagram
Totes les històries parlen, en certa manera, de la resiliència, allò que necessitem per afrontar el que ens arriba i extreure’n aprenentatges, és a dir, per seguir caminant endavant. Un dels punts imprescindibles per construir la nostra pròpia resiliència és la presència de la xarxa afectiva (com també ho són la creativitat, la iniciativa o la introspecció), i en tots els relats de la col·lecció d’Animallibres es creen vincles potents i ben teixits com per fer suport als personatges i als lectors.
D’aquesta manera en Googol aconsegueix trobar una forma de vida que s’adapta a les seves necessitats, igual que la Capitana Rosalie troba les veritats que necessita. Ho aconsegueixen perquè són creatius i sensibles amb les seves decisions i formes de veure el món, però també perquè conviuen amb algun mestre, oca, familiar o arbre en què saben trobar un coixí amorós que els permeti explorar sentint-se mínimament acompanyats.
La Clementina, d’El lloc màgic, només té un gat, però li resulta suficient per a sortir de la seva zona de confort, com cada vegada que en Harry Potter aconsegueix escapar de la casa de la família Dursley. I en Googol, en algun moment, només té la pluja, però aconsegueix descobrir mons igual que el Petit Príncep a la recerca d’un planeta. El nen del País dels Arbres aconsegueix viatjar com ho fa Dante en la Divina Comèdia. Tots ells comparteixen la descoberta de sí mateixos i de la possibilitat d’apoderar-se davant les incomprensions i incomoditats, així com aprenen a construir la resiliència que els encaminarà cap a la llibertat.
Ver esta publicación en Instagram
Aquests llibres i els seus protagonistes ens mostren possibles camins i vies per trobar el nostre lloc i caminen agafats a la nostra mà cap al futur incert. Alimenten la nostra imaginació i el poder de la nostra ment per dissenyar l’objectiu cap al qual caminem. Ens orienten com brúixoles en paranys foscos. I, no cal dir-ho, acompanyats d’unes il·lustracions màgiques que converteixen la lectura en una immersió al món dels somnis més bonics.
Googol el vaig llegir al terrat. Quan vaig tancar-lo encara em tocava a la punta del front l’últim raig del dia i em ressonaven al cap, gairebé com crits, aquestes paraules:
El pit-roig diu que si una cosa no m’agrada puc mirar de canviar-la, puc acceptar-la o puc fugir. O totes tres coses alhora! – També pots demanar ajuda- va afegir la neu.
No és aquesta la millor lliçó que aprendreu avui? Per mi, va ser-ho. No només això; va donar-me eines per seguir sempre endavant, encara que sigui caminant en cercles. Perquè envoltada dels llibres adequats, tot és possible!