Contrallums és un espectacle de Q-Ars Teatre fet a partir de textos de Víctor Català, que s’estrena el proper 7 d’abril al Teatre La Gleva de Barcelona. Contrallums és una obra formada a partir de tres contes de la Víctor Català / Caterina Albert (1869 – 1966). Els contes escollits són La pua de rampí, Carnestoltes i Dionissos “perquè són temàtiques que ens interessen molt a  les dones: la violació i l’amor mai confessat. Dionissos, l’últim conte, representa la voluntat de cremar-ho tot. L’esperit de voler cremar la societat tan difícil que hem construït”, explica Anna Güell, una de les protagonistes.

“Són temàtiques que ens interessen a les dones: la violació, l’amor mai confessat i la voluntat de cremar-ho tot”.

L’obra, dirigida per Anna Güell i Daniela Feixas, està protagonitzada per Tilda Espluga, Tània Banús i la mateixa Anna Güell. Les dues darreres ens reben a Q-Ars Teatre, el local d’assaig de la companyia i que, de ben segur, han convertit en la seva segona casa.

Anna Güell explica que sobre l’escenari “els espectadors trobaran un espectacle treballat amb la màxima senzillesa i on es retrata el món de la Víctor Català, que és un món molt dur i escrit amb molta duresa. Els seus contes, malgrat haver estat creats a principis de segle, són d’una actualitat brutal i amb un català meravellós. No és el català que es parla a les sèries de TV3 i pot quedar-nos lluny, però en el moment que hi entres i veus el que ens està dient és com si estigués extret d’articles de diaris d’avui en dia. És un plaer sentir aquest català, la riquesa de la nostra llengua”.

L’escriptor Gabriel Ferreter va escriure que “no ha de quedar ningú d’aquí a cinquanta anys que digui Víctor Català quan vulgui dir Caterina Albert”. Tània Banús, una altra de les protagonistes de l’obra, explica que molt a l’inici ja es va saber que els textos estaven escrits per Caterina Albert i, tot i això, va continuar signant com a Víctor Català, i “està bé mantenir el pseudònim masculí perquè és una mostra del que passava fa un temps no gaire llunyà”, suma l’Anna Güell i conclou que “una dona no podia escriure amb aquesta profunditat, dolor i crítica que feia. Si ella s’ha volgut mantenir com a Víctor Català li hem de mantenir”.

“No ha de quedar ningú d’aquí a cinquanta anys que digui Víctor Català quan vulgui dir Caterina Albert”.

“Està bé mantenir el pseudònim masculí perquè és una mostra del que passava fa un temps no gaire llunyà”

Dictaminar si Víctor Català era una escriptora feminista se’ls hi fa complicat a les protagonistes de Contrallums. “Sigui feminista o no, l’important és que escrivís tot el que va escriure i que expliqués les històries d’aquestes dones perquè a nosaltres ens arribin, perquè les coneguem i en reconeguem, ens hi sentim emmirallades, per mostrar que existeixen i que quedi constància”, reflexiona Banús. “A nosaltres avui dia ens serveix molt l’obra de Català i la seva lluita. És un material molt reivindicatiu i, vulgui o no, ha col·laborat en la lluita feminista i ens dona eines per reivindicar-la”. 

Contrallums és un espectacle on la imatge i el so tenen una presència destacada i que, malgrat haver estat fet en la seva majoria per dones i tracti temes que interessen les dones, no és única i exclusivament per dones, “és per totes les persones que estimin la literatura catalana escrita per dones”. De fet, els espectacles de Q-Ars Teatre ja ha presentat, durant els darrers anys, espectacles d’escriptores catalanes com Capmany o Rodoreda i Güell afirma que és un segell de la companyia. 

“Contrallums és un espectacle per totes les persones que estimin la literatura catalana escrita per dones”.

Al llarg de la seva vida, l’Anna Güell s’ha anat topant amb textos de la Víctor Català que li han aportat molt coneixement, “m’ha parlat d’uns personatges i m’ha descobert uns llocs impressionants. És una de les dones que tinc de capçalera. És meva d’alguna manera, m’acompanya en el meu creixement i m’alimenta personalment”. 

En els anys anterior, cada cinc o set anys, s’han anat representant obres de Català, però “durant una època les hem tingut molt apartades. Tot eren autories d’homes coneguts i ens oblidàvem de la resta. El Club Editor ha fet una feina meravellosa perquè ha reunit tots els seus contes i, gràcies a això i al centenari del seu naixement que es va recuperar la seva figura. A la meva època era molt difícil trobar els escrits de la Víctor Català” explica l’Anna Güell i la Tània Banús afegeix que “ara estan reservades a què facis una optativa concreta a batxillerat, si no també passa molt desapercebuda”.

D’altra banda, a l’espectacle es denuncia l’escàs suport de les institucions per publicar el llibre i per produir l’espectacle. Contrallums s’hauria d’haver estrenat a finals de l’agost passat, però per les restriccions de la COVID, es va haver de posposar a principis de novembre i després, finalment, s’ha ajornat fins el 7 d’abril. A la tercera va la vençuda.

Econòmicament, evidentment, la pandèmia ha passat factura a companyies com Q-Ars Teatre. Banús comenta que “t’has de buscar la vida per tirar endavant, tirar de la gent que et dona suport i et ve a veure i des de fa uns mesos estem a l’Aixeta, que és una pàgina de micromecentatge continu” i Güell explica que “amb la pandèmia és supervivència, estem a un pel de seguir o no poder seguir”. 

“El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dona ara el sol, ara l’ombra, però el quart està reservat a l’ombra exclusivament”, escriu Víctor Català. La pandèmia sembla que ha fet que hi hagi ombra per tots els cantons de la casa que descriu per companyies teatrals com Q-Ars Teatre, però, tant de bo, les institucions i els governants facin perquè aparegui el sol. Els espectadors i els artistes ja l’estan esperant.