Per què totes som la Lola

La Lola és una tia com qualsevol altra. Està confusa, desorientada i perduda. Plora sovint, es discuteix amb les amigues, balla amb nois que no li convenen i munta espectacles quan està sensible. 

La Lola, però, a diferència de nosaltres, està exposada a tot Espanya a La Isla De Las Tentaciones, el reality de Telecinco que consisteix a resistir unes setmanes allunyada de la parella, amb molts nois que suposadament són una temptació i amb l’objectiu de ser sempre fidel. Mentrestant, la parella, que està en la mateixa situació, també ha d’aconseguir-ho. Això funciona a través, evidentment, de la clàssica recepta Telecinco: càmeres i micròfons vint-i-quatre set que enregistraran qualsevol detall morbós per ensenyar-lo a la resta de participants del programa i al públic. Spoiler: ningú al reality és fidel a la parella i això comporta múltiples confrontacions i drames amorosos heterosexuals i bastant masclistes.

Si ens posem una bena als ulls (difícil, ho sé) i ignorem la muntanya de porqueria patriarcal que digerim a La Isla, podem analitzar les seves concursants de forma més detallada i sensible.

La Lola s’estima en Diego, la seva parella, i l’Horus, el seu gosset. Tot i això, a mig programa, resulta sortir a la llum que en Diego prefereix a la Carla, una de les temptacions. Això desequilibra la Lola.

- Publicitat -

Tot i prometre que vol ser fidel a en Diego i donar-li una altra oportunitat, la situació se li escapa de les mans en mantenir relacions sexuals amb en Carlos, una temptació. Això fa enfadar les seves amigues i desencadena un malestar general a la casa que fa que la Lola sigui el centre de totes les disputes.

Què faríeu vosaltres si esteu obligades a veure imatges de la vostra parella fent marranades amb una altra persona? Evidentment que La Isla De Las Tentaciones és una celebració de la monogàmia més rància i podrida, i que per tant segurament no podem basar el nostre criteri en el suposat funcionament de les relacions sanes; així i tot, no us sembla més que violent haver de rebre determinades imatges doloroses mentre esteu exposades a tot Espanya en prime time?

Anem enrere: la Lola (i qualsevol de nosaltres) és molt possible que arribi a La Isla amb la seva motxilla de dolor i inseguretats. La Lola, quan rep el rebuig per part d’en Diego, segurament veu les seves pors reforçades. La Lola, quan es deixa dur amb en Carlos, és molt possible que estigui buscant omplir les mancances i ferides que en Diego està provocant. Per tant, la Lola, no pot ser coherent de cap manera. La Lola està ferida. Té mal i té por i té inseguretats que ocupen més que el seu propi cos. Com totes nosaltres alguna vegada a la nostra vida. I des de la por, no s’és coherent. Des de la por només es pot actuar amb emoció, amb necessitat, des d’una posició vulnerable.

Afegim-li dramatisme: fa una setmana surt a la llum que en Carlos, l’amant de la Lola, està detingut per ser, bàsicament, un violador. Bingo. Tampoc entrarem en quina deu ser la motxilla de la Lola en rebre, quan ja ha acabat el rodatge del programa però en la seva plena emissió, aquesta notícia. El que sí que podem fer són suposicions. En Carlos és un mal tractador i que aquesta informació es reveli ara no vol dir que en Carlos hagi començat a ser un home opressor i violent fa uns dies. Segurament vol dir que en Carlos sempre s’ha vinculat de forma tòxica i agressiva amb les seves parelles i que molts dels seus mecanismes de seducció i comunicació estaven vinculats amb quelcom patriarcal i molt, molt, molt masclista. Per tant, quan en Carlos i la Lola es relacionaven, aquests patrons ja existien.

No ens sorprèn parlar d’un perfil així dintre de qualsevol reality de Telecinco. Però sigui quin sigui l’estil d’home que forma part d’un programa de televisió així mai hauríem d’estar parlant d’un violador. Que hàgim de fer-ho és trist, indignant i fastigós.

La Lola, enmig d’una muntanya russa (ella mateixa defineix així el seu estat emocional) en què la seva parella es comporta de forma poc respectuosa, les seves companyes no li mostren comprensió i en què tots els seus breakdowns s’enregistren per la posteritat, s’enrotlla amb un tio que resulta ser un violador. I ara ve, com podem demanar-li a la Lola que, tot i la muntanya de merda que carrega, sigui coherent, constant i tranquil·la?

La Lola està desequilibrada, però no és culpa seva. És culpa del patriarcat. Com sempre. Però en el cas de la Lola el patriarcat ha atacat des de tots els seus eixos: la manca de privacitat, la pressió estètica, la falsa qüestió de l’honor, l’amor romàntic, l’aïllament, la manca de sororitat, la violència sexual, el judici moral… Jo sóc la Lola. Totes som la Lola. Perquè la Lola no està boja, només està envoltada d’homes que volen fer-li sang.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca