‘Normal People’ i com les relacions heterosexuals ens suposen un mal de cap

La parella ocupa un lloc prioritari a la vida de qualsevol ésser humà. Es tracta d’una peça imprescindible a l’espai personal i emocional de tota persona adulta disposada a assolir la desitjada felicitat: petons, carícies, viatges, un vocabulari inventat i moltíssimes fotografies per pujar a l’Instagram. L’imaginari col·lectiu no tan sols ens ha convençut de la importància de tenir parella, sinó que també ens ha recordat que la combinació home – dona és una elecció lliure motivada pels nostres sentiments i desitjos sexuals. 

Segles enrere, contraure matrimoni era una decisió basada en motius econòmics i valors tradicionals. La dona necessitava una estabilitat monetària en un sistema on el mercat laboral no entenia de feminisme i l’emancipació femenina era una il·lusió. De la mateixa forma, l’home buscava el prestigi social de ser el pater familias. I ara, què és el que passa? Dones i homes tenim menys motius econòmics per entrellaçar les nostres vides, una situació que, inevitablement, pressiona i modifica l’ideal d’amor fins a posar, en el centre de la seva definició, el benestar emocional. 

El benestar emocional, un ideal d’amor esbiaixat 

Intimitat, calidesa, igualtat, estima… Moltes teòriques feministes fa temps que apunten que “existeix un sistema d’intercanvi emocional asimètric entre homes i dones en el context de les relacions amoroses”. Un fet que generaria conflictes constants d’acord amb altres expectatives que no són recíproques. Amb altres paraules, les pautes de comportament d’homes i dones estan marcades per un biaix de gènere propi d’una socialització patriarcal, la qual cosa fa que cerquem emocions distintes i interpretem la realitat amb ulleres antagòniques. Com esperar que la teva parella actuï com a tu t’agradaria si l’existència de l’home és la raó de l’opressió de la dona? Com esperar que la teva parella et comprengui si heu estat educats per continuar desequilibrant un sistema desigual?

“Existeix un sistema d’intercanvi emocional asimètric entre homes i dones en el context de les relacions amoroses”

El concepte de ‘treball emocional’ va ser creat per Hochschild al llarg de la dècada dels setanta i va suposar un abans i un després en el significat del rol dels afectes en les relacions interpersonals en gent heterosexual. L’autora, especialitzada en sociologia, va definir el treball emocional com l’acte d’intentar canviar el grau o qualitat d’una emoció. Estan els homes preparats per gestionar sentiments per mitjà de l’interès, la dedicació i l’esforç?

Estan els homes preparats per gestionar sentiments per mitjà de l’interès, la dedicació i l’esforç?

La teoria feminista ha posat molt d’esforç en identificar les pràctiques socials complexes i múltiples en què consisteix la cura als altres, així com l’ètica de responsabilitat que les sustenta. Malgrat tot, encara no existeixen reflexions suficients que ajudin a entendre com assolir la igualtat entre dues persones amb posicions socials contràries.

- Publicitat -

Frustracions femenines i desconcerts masculins

Lluitar per una relació no és gens fàcil. Mantenir l’estabilitat, vetllar per l’enteniment i, especialment, per la intimitat són accions de les quals la dona tendeix a fer-se responsable. La cura és quelcom femení i l’amor no és l’excepció. Heu llegit la novel·la de la Sally Rooney, ‘Normal People’ o heu vist l’adaptació en sèrie? La Marianne, protagonista de la història, fa impossibles per estar a gust amb la seva parella, en Connell, un jove intel·ligent que l’estima moltíssim, però que no posa cap esforç en comunicar-se amb ella i resoldre els seus problemes. 

 

Els problemes de comunicació entre la Marianne i en Connell creen un abisme quasi insalvable entre ells. Petites confusions diàries que s’agreugen en el temps cada vegada que ella envia un missatge d’auxili i ell no el sap interpretar com a tal. Una parella massa normal, amb un amor pur que es contamina de la lògica patriarcal. 

Tot comença a l’institut. Ella és una noia independent, intel·ligent i solitària, filla d’una família rica. La mare d’en Connell treballa per a aquesta família. Ell és un noi popular, bon atleta, amb uns amics creguts que sempre es riuen de la Marianne. En els fons, li tenen enveja. L’actitud d’en Connell és la pròpia d’una persona passiva que, malgrat tenir una relació especial amb la Marianne, prefereix mantenir-la en secret per no ser jutjat públicament. A la Marianne no l’importa, no necessita que ningú l’ajudi, és una dona forta i segura de si mateixa, però massa noble en l’amor. La diferència de classe social també és un obstacle a tenir en compte. La protagonista no li dóna rellevància perquè el seu privilegi no li permet entendre certs problemes. Ell, en canvi, conscient de la seva posició socioeconòmica, construeix un sentiment d’inseguretat. Sigui el que sigui, tots dos creen una relació peculiar plena de primeres vegades on les emocions guanyen a les paraules (i això és un greu problema). 

La relació dels protagonistes de ‘Normal People’ ens recorda que les persones canviem i evolucionem i, dins d’aquesta evolució, hi ha gent que ja no ens encaixa i d’altres que ens encaixen per sempre. Font: Twitter.

El salt en el temps ens porta a una nova etapa, la universitària, on la Marianne evoluciona completament, sent una dona madura, sociable, amb bones amistats i, com sempre, immensament intel·ligent. Un canvi de rols interessant on ara és en Connell qui sent que no encaixa en cap lloc i que, fins al moment, les seves amistats havien estat supèrflues. Malgrat tot, ells continuaran donant forma a la seva història a través de tot allò que els uneix: cultura, art, llibres… però també sexe, passió, garra… 

L’admiració és el valor més especial d’aquesta relació amorosa. Dues persones cultes que sempre consideraran que poden aprendre l’una de l’altra. “Ella és més intel·ligent que jo”, dirà en Connell. “Ell és més intel·ligent que jo. De fet, és la persona més intel·ligent que he conegut mai”, dirà ella en repetides ocasions. I llavors, per què no funciona? Més enllà dels problemes de comunicació, què passa entre tots dos? 

Els estudis fets fins ara expliquen que les dones posem més energia en cuidar la relació una vegada passada la fase d’enamorament. La preservació del vincle íntim depèn de detalls, sorpreses, temps compartit i capacitat d’anticipació; un conjunt de factors que encaixen amb l’educació femenina i allò que s’espera de nosaltres com a “mares” del sistema. Els homes, en canvi, no només no posen atenció en aquests aspectes, sinó que els consideren irrellevants pel funcionament i el manteniment del vincle. Ells també necessiten una relació personal íntima i càlida, però poden devaluar la importància d’expressar afecte o estar menys disposats a reconèixer les seves pròpies necessitats per les dificultats que té acceptar i mostrar vulnerabilitats. A la llarga, això suposa que nosaltres anhelem rebre certes cures sense la necessitat de demanar-les de forma explícita. És a dir, els barons responen a les necessitats femenines com un sacrifici més que no pas com un aprenentatge en termes de benestar emocional. 

https://twitter.com/conioportus/status/1319741653607960578

L’escena de la piscina se’m va quedar clavada al cor. En Connell mai havia estat capaç d’expressar qualsevol mena d’afecte cap a la Marianne en públic, mai. Una actitud absurda que ningú comprenia i que a ella li matava. Un problema propi de la masculinitat hegemònica, vehicle per mitjà dels quals els homes són educats per no tenir sentiments o, com a mínim, amagar-los d’avant d’amics, familiars, coneguts i desconeguts. “Ell, en realitat, no és així”, repetirà ella per activa i per passiva al llarg dels 12 capítols que dura la trama. “La meva personalitat real és aquella que tinc quan estic amb ella”, gritarà ell en silenci cada nit.

A continuació, us presento un resum de com es construeixen, en termes generals, les relacions heterosexuals en el sistema actual. Informació basada en l’estudi acadèmic de l’Ana Vicente Olmo, “Detalls, frustracions i desconcerts: El treball emocional en les parelles joves heterosexuals”. Una investigació a partir de 24 entrevistes en profunditat i 6 grups de discussió. No tothom se sentirà identificat amb aquest estudi, però sí que estic segura que servirà per qüestionar-se actituds que creiem intrínsiques i naturals quan, en realitat, són imposicions socials.

 

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca