La revolta de l’esport femení

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Roma, juliol de 1980. Un grup d’alumnes i dues professores de les primeres promocions de l’INEF de Barcelona, amb un posat entre agosarat i innocent però amarades d’il·lusió, motivació i molta passió, van presentar una ponència al que deuria ser el primer Congrés Internacional de Dona i Esport, plegat d’homes i carteres.

Tot lluent una cega convicció de que calia fer alguna cosa, van constatar que estava tot per fer.

S’estava gestant un canvi de fons i tant al nostre entorn com arreu del planeta hi havia nuclis de noies i dones que van sumar-se al ferm compromís d’avançar cap a la igualtat de gènere en les  oportunitats per accedir a totes les dimensions de l’activitat física i l’esport. A dia d’avui i a Barcelona, més de 40 anys després, és ben cert que hem millorat, però també que cal seguir reforçant polítiques  per superar els obstacles i paranys que encara dificulten la participació, el reconeixement i l’equitat de les dones en el món de l’esport.

I volem fer-ho perquè el valor intrínsec de la pràctica esportiva és ja indiscutible. Millora la salut, evita malalties i promou l’estabilitat emocional, afavoreix la socialització, augmenta l’autoestima i ens fa més felices. Valors que no poden quedar reduïts a una part de la població, l’accés a la pràctica esportiva ha de ser un dret i un bé comú.

Sens dubte hem avançat…

La pràctica esportiva ha estat un dels aspectes en que més s’ha millorat a la nostra ciutat. Les enquestes d’hàbits esportius mostren dades esperançadores en relació a la diferència de pràctiques entre sexes.

A les darreres enquestes, en la població adulta es passa dels 11 punts a tan sols 3 punts de diferència i a l’escolar es passa de 17 punts al 2007 a només 4 punts el 2018. Per tant, podem augurar una igualtat no llunyana pel que fa a la pràctica. També creix en tres punts la participació de nens en pràctiques esportives més feminitzades com podria ser la natació sincronitzada o la dansa.

- Publicitat -

S’estan trencant estereotips i els referents d’esportistes femenines per les nenes ja son una realitat. L’eclosió que ha fet els darrers anys el futbol femení és un bon exemple de tot plegat. El que era l’Olimp de l’esport masculí ha arribat a l’esperat punt d’inflexió. Anuncis a “prime time” d’esport femení, el Barça femení trencant records d’emplenar estadis, els informatius complint quotes i noies de casa nostra guanyant pilotes d’or, son algunes mostres del que està succeint i que ha generat un engrescament col·lectiu, una mena de revolta de l’esport femení que feia anys que es coïa a foc lent, un foc avivat per l’empenta i valentia de les mateixes dones esportistes.

Pel que fa a fer visible la tasca de dones que han participat en la promoció de l’esport o han excel·lit en la pràctica esportiva, a Barcelona s’ha fet molta feina. Aquest 2022 es celebra la 15a edició del Premi Dona i Esport que amb la seva diversitat de categories posa en valor i dona veu a l’esport femení. Crear una nova categoria per promoure les dones en càrrecs directius o dones emprenedores, tal com vol fer l’Ajuntament, serà un pas més del reconeixement.

… però ens queda molt per fer

Cal identificar els reptes pendents i consolidar els avanços fets.

Pel que fa a l’accés a la pràctica esportiva, el principal repte és identificar quines son les edats i els col·lectius de dones que menys índex de pràctica evidencien i centrar les polítiques en aquells moments vitals o en grups específics on disminueix l’accés.

Les dones segueixen participant poc a les estructures de govern de l’esport. Malgrat s’ha millorat – en 20 anys s’ha passat d’un 9% a un 20,7 % de presència de dones a les juntes directives de les federacions catalanes i a un 27% en les juntes de Clubs – queda molt per assolir la paritat. No serà, però, que el que ha de canviar son les estructures esportives? Potser és el model de l’esport federat que no és atractiu per les dones i alguns homes? Així doncs hem d’apostar per repensar les estructures esportives adaptant-les a una realitat molt diferent a la del moment en que va néixer l’esport modern fa més d’un segle i mig.Afrontar la realitat, crear i generalitzar protocols per la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes és també una de les assignatures pendents.

Hem posat de manifest amb alguns exemples que s’ha recorregut molt de camí des d’aquell juliol de 1980, però segueix quedant molt a fer. La mesura de govern Esport i Gènere que ha presentat l’Ajuntament de Barcelona és un important pas en aquesta direcció i contempla actuacions pertinents i imprescindibles en relació als reptes esmentats. Serà una bona eina per seguir avançant cap a la igualtat real i efectiva, eradicant  desigualtats de gènere en l’àmbit de l’esport.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca