Les relacions de poder es manifesten a l’espai públic. La qual cosa provoca que les dones no ens sentim segures als carrers, parcs, transport públic, etc.; ja que la dominació dels homes sobre nosaltres s’exerceix, molt sovint, en aquests llocs. La por a ser atacades limita la nostra lliure mobilitat per les ciutats. Perquè som conscients del perill al qual pots estar exposada a determinades hores i per determinats carrers.

No obstant això, no és el carrer ni la nit qui agredeix o abusa sexualment de nosaltres. Són els homes. I els homes no només es troben a l’espai públic, sinó que també formen part dels nostres cercles més privats.

Per què, llavors, aquest constant avís per part de la societat de “compte quan surtis”? He d’anar en compte, també, quan arribi a casa? a la feina? quan quedi amb els amics? He d’anar en compte constantment?

La majoria de violacions es produeixen per part d’homes amb qui tenies una relació prèvia i en espais privats. Tanmateix, lluny d’advertir-nos d’això, la societat ens anima a confiar en els nostres amics i parelles (homes). Només fa falta veure tota la propaganda heterosexual continua a la qual se’ns sotmet des que naixem.

La majoria de violacions es produeixen per part d’homes amb qui tenies una relació prèvia i en espais privats

Per contra, se’ns socialitza en la por a l’hora de moure’ns per l’espai públic. Notícies constants del perill que patim les dones anant soles, consells de familiars i amics sobre que vagis amb compte, polítiques com les que volen implementar en les discoteques de Catalunya de tapar les begudes per a evitar que et droguin… Ens fan viure amb por, però no ens assenyalen quin és el veritable perill.

Si desconfies del desconegut, fes-ho també del que tens al costat.