eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Annie: “Volia contribuir al col·lectiu LGTBI i vaig apostar per fer un joc de cartes queer”

    L’Annie goes blue desprèn llum al seu voltant. Les parades dels mercats on munta la paradeta s’omplen de gent jove encuriosida pels colors que desprenen els seus productes: pins que pregunten els pronoms, un joc de cartes queer, símbols feministes i il·lustracions de gossos.

    Quan neix el teu interès pel món artístic?

    Sempre m’ha interessat tot el món artístic. Quan era petita pintava les parets amb els pintallavis de la meva àvia, plàstica era la meva assignatura preferida, feia classes de pintura, d’oli. També vaig començar a fer classes de cosir perquè em volia fer la meva roba. Per sort, sempre m’han recolzat i per gràcies a això estic on estic.

    - Publicitat -

    I on estàs?

    En un dels millors moments de la meva vida, amb setze anys no hauria imaginat estar aquí. He acabat els meus estudis de disseny gràfic i tinc una marca. Puc dedicar temps al que m’apassiona i va bé. Estic fent coses que m’encanten i tenen bons resultats.

    En quin moment sorgeix Annie goes blue?

    Sorgeix fa quatre o cinc anys. Quan vaig acabar el batxillerat d’arts plàstiques vaig anar a viure a Londres. Allà em vaig sentir molt sola i vaig començar a dibuixar més. Al principi era una necessitat: no sabia com treure el nus del pit i ho feia sobre el paper. Als inicis tot era més trist i només feia servir el negre, el vermell i el blau. Va néixer d’un mal moment.

    Per què aquest nom?

    Al principi era Annie, amb l’E al revés. L’E al revés en matemàtiques vol dir que existeix. He tingut etapes molt dolentes en salut mental i no veia que hi hagués futur. La marca ja estava registrada i en aquell moment estava obsessionada amb el color blau, així que vaig afegir el “goes blue”. Ara, en canvi, estic en els colors de la bandera LGTBI.

    Quin missatge vols transmetre?

    Hi ha llum al final del túnel. Vull transmetre que es pot sortir, que pots créixer, continuar endavant i que et pots recolzar en l’art. També m’agradaria ser un referent per persones LGBTI, jo no he tingut referents i m’agradaria ser-ho per altres persones. Crec que també és important representar tota mena de cossos, persones dissidents i que podem aprendre molt les unes de les altres.

    Quina de les teves obres és la teva preferida?

    Les persones calbes. Tampoc sé com s’identifiquen respecte al gènere. Els vaig començar a dibuixar a classe d’Història d’Espanya perquè m’avorria. Gràcies a ells m’he donat a conèixer.

    Com sorgeixen les cartes LGTBI?

    És un treball de segon d’il·lustració. Feia molt temps que volia fer un joc de cartes, però mai tenia el temps ni les ganes, així que vaig aprofitar el treball de classe. M’encanten els jocs de taula i els jocs de cartes espanyoles em semblen molt lletges. A més a més, volia fer coses pel col·lectiu LGTBI, així que vaig apostar per fer un joc de cartes espanyoles queer i també volia incloure altres aspectes sobre la sexualitat en general. Així doncs, vaig incloure les copes menstruals, vibradors, fustes i preservatius. Hem avançat molt, però encara queda i vull formar part d’aquest canvi.

    Quina és la teva font d’inspiració?

    Les meves amigues. No tinc un artista preferit i són elles qui m’inspiren. Totes elles són del col·lectiu i artistes, així que veure-les evolucionar m’inspira.

    A qui vols fer arribar el missatge?

    Si hagués d’escollir, m’agradaria arribar sobretot a les generacions més grans. En els mercats m’agrada molt veure les seves reaccions. Hi ha persones que s’excusen en l’edat o afirmen que les joves som molt radicals, però podem aprendre totes.

    Com gestiones el projecte?

    Vagi acabar el grau el mes de juliol, així que aquests són els primers mesos que m’estic centrant en el projecte de manera seriosa.

    Com valores la posició de les dones i persones no binàries en el panorama artístic?

    Crec que hem avançat molt, però necessitem més. No et sé dir artistes dones del passat i fa vergonya. Només et puc dir artistes dones i no binàries actuals. Cada vegada es veu més la nostra feina i estem fent un canvi, però.

    Un projecte que t’inspiri

    Cols. Són dues germanes, l’Olívia i la Clara. Fa anys treballant els seus còmics i s’estan fent famoses a Granada. L’Olívia escriu les històries i la Clara les il·lustra.

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    Des del 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció ens ajuda a continuar endavant.

    Els més llegits

    Guerres de religió

    Emoció i atenció

    Un caos planificat

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca