The Day After

Share Facebook Twitter Telegram PrintQui això escriu ja té edat de ser titllat de boomer per part d’una sempre arrogant joventut. I m’ho crec. Aquests dies de confinament em venia al cap una pel·lícula de 1983 –quan aquest boomer acabaria complint 18– , del gènere “catàstrofes apocalíptiques”. Es deia The Day After, l’havien rodada per a la televisió i parlava dels efectes d’una possible guerra nuclear. Per Xavier Diez

Les dones manen? No, això no és feminisme

El capital eròtic ha anat infectant cadascun dels discursos, convertint la cosificació dels nostres cossos en llibertat i la mercantilització dels nostres pensaments en ajuda col·lectiva. Les xarxes socials han estat el vehicle efectiu per a permetre que el moviment feminista es trenqui des de dins. Per Mary M. Villena

QUIET’S? | Marcos Guinoza

El surrealisme de Marcos Guinoza ens fa imaginar vivències sensorials tan tangibles que arribem per dubtar de quina és “la” realitat. I com la brisa minimalista quan obres la finestra dels pensaments, flueix una sensibilitat autèntica. Per Silvana H. Vázquez