Antoni Gelonch (Lleida, 1956) és un savi contemporani. Aquest hivern ha publicat Luter. Buscant la veritat, va canviar Europa (Viena Edicions). Ens trobem al Bar Velódromo. Només seure em descriu com entén el cristianisme al nostre continent: “Hi ha europeus que són cristians. Els fonaments intel·lectuals d’Europa són una barreja entre Atenes, Roma i Jerusalem. Entre l’antiguitat clàssica i la romanitat. Una romanitat que és escapçada al segle XI pel Gran Cisma d’Orient, i que ha provocat viure d’esquena a Orient durant mil anys. Al segle XV hi ha un nou cisma nord-sud. La Revolució Francesa al segle XVIII secularitzarà la societat. Per això crec que Europa té fonaments cristians, però no crec que sigui un continent cristià. La influència de les esglésies catòliques i protestants ha disminuït molt. Tot i això no es pot dir que els valors cristians (d’acollida, respecte, de no mentir) estiguin gaire estesos pel món“.
El llibre editat per Viena Edicions és una gran obra que dissecciona el bloc històric que va crear la irrupció de Luter. Com és sabut, el sacerdot va propiciar un trencament en el si de l’Església. Gelonch l’explica d’aquesta manera: “Era un moment molt agitat. Però per tal d’entendre a Luter hem d’entendre la corrupció de l’Església. No només de la cúria romana, sinó la seva corrupció total. Els capellans no tenien cap preparació, una tercera part dels clergues a Alemanya vivien en concubinat. Alhora que la jerarquia havia acumulat grans riqueses i controlava les monarquies”. Luter davant dels intents fallits de renovació de l’Església va aconseguir que els interessos econòmics anessin de la mà de la revolució espiritual. Si el poder de Roma desapareixia de les seves comarques, els nobles podrien posseir les propietats de l’església i explotar-les en el seu benefici. D’aquesta manera la santa aliança entre els dos poders de l’Edat Mitjana: Imperi i Papa, es trencava i s’obria una fissura que permetia exercir el pensament d’una forma diferent.
“El papa tenia un dels poders més grans sobre la Terra. Era el bisbe de Roma, vicari de Crist. Era molt difícil lluitar contra la seva omnipresència. Al principi no se’l van prendre seriosament. La sorpresa de la jerarquia eclesiàstica va ser descobrir que tenia aliats. Segons el pensament de l’època, tant el Papa com l’Emperador hi havien estat sempre, per això s’havien de respectar. Tot estava tan ben travat que en aparèixer Luter es van sorprendre de veritat”.
Pel triomf de la seva causa, Luter va fer servir les imatges impreses (una completa novetat en aquell moment): “A partir de la meva col·lecció de gravats, em vaig preguntar quina tasca tenien les imatges en tot aquest procés. A causa de l’analfabetisme generalitzat, els gravats eren una via de propaganda. Aquest fet el veiem amb obres com; Passional Christi un Antichristi, de Lucas Cranach i Phillip Melanchthon”. Però també la paraula escrita: “A la mort de Luter, el 20% dels textos que circulaven per Alemanya eren de la ploma de Luter, eren best-sellers els seus llibres“. Luter feia servir tàctiques de màrqueting ben pensades. Com m’explica Gelonch si va clavar les seves 95 tesis a les portes de l’Església de Tots els Sants de Wittenberg el dia homònim de 1517, ho fa, ja que era el dia que s’exposaven les relíquies del temple. O sigui, el dia que hi havia més públic.
El llibre de Gelonch, doncs, és una oportunitat única per explorar la vida i filosofia d’una persona que va ser protagonista de la història. El seu pensament va provocar guerres i reajustos de poder per tot Europa en un moment realment convuls de la història. S’ensopega amb Amèrica, el Renaixement arriba a la seva màxima esplendor, els poders immutables comencen a esquerdar-se. Un moment que també pot recordar a l’actual. En aquest sentit Gelonch puntualitza: “Quina és última cosa dita per un Bisbe que ha interessat a algú? Utilitzen un llenguatge que és incomprensible i es proposa un estil de vida que és impossible. L’església està tancada en ella mateixa, té les mateixes estructures de sempre”. En aquest sentit planteja que el distanciament entre “la jerarquia i el poble de Déu” cada dia és més gran. Així quan hi ha un gran esdeveniment religiós la gent hi va, però a les misses la mitjana d’edat supera els setanta anys. “Actuen com si estiguessin assetjats, i en aquesta vida has de ser prepositiu”. “Necessitem un crit profètic a Europa: què ha fet l’església pels refugiats? Hi ha bombolles a l’interior de l’església, però l’estructura està buida. En això semblem l’Europa de l’any 1500. Llavors es va fundar una altra església, ara simplement fugen dels temples“.
“Durant massa temps, massa persones han decidit que Luter era un heretge o un sant. Però no era així, simplement era un home que cercava la veritat i tenia un caràcter impossible. Però si no comencem a intentar entendre les coses, continuarem desconeixent-nos, i estarem parlant sempre sobre tòpics”. Antoni Gelonch en el seu llibre fa aquest exercici intel·lectual. Un exercici que té les seves arrels en l’exposició que va impulsar; “Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII” al Museu d’Història de Barcelona. La mostra, i ara el llibre formen part d’una voluntat per explorar una mateixa problemàtica, la discriminació i el desconeixement sobre el fet protestant. Tanmateix, un fet religiós que va canviar per sempre Europa. Luter. Buscant la veritat, va canviar Europa és doncs una bona oportunitat per solucionar aquest fet.