Des d’un punt de vista periodístic el primer que ens hem de preguntar és, aquest vídeo de Junqueras, Romeva i Forn té un interès informatiu? Tot i ser de fa sis mesos, la resposta és sí. Això justifica la seva publicació? No necessàriament.

És un debat moral que en el món de la comunicació es produeix molt sovint. En primer lloc, cal no ser hipòcrites i admetre que aquest vídeo l’hagués publicat qualsevol mitjà de comunicació -català o espanyol- perquè informativament parlant mostra com es troben els presos polítics. Una altra cosa és, i aquí crec que és on es pot discrepar, la manera amb la qual s’ha publicat. Laura Masvidal, la dona del conseller legítim, apuntava a Catalunya Ràdio: “Teníem coneixement que les imatges existien però òbviament no tenien permís per sortir. La vulneració dels seus drets és constant, ara és el dret a la intimitat”.

Paral·lelament al debat sobre el criteri periodístic hi ha quelcom que cal valorar, i és que la mateixa publicació exhibeix la manca i vulneració de drets dels presos polítics que, no només són empresonats per criteris arbitraris sinó que són objecte d’espionatge. Les imatges han obert un nou front que va en contra de la institució penitenciària, la distància entre els familiars i els presos és una altra vulneració de drets desatesa i, a més, exposa amb encara més frivolitat la injustícia que ara mateix viuen els presos i preses polítics.

I tu, què faries?

És la primera pregunta que m’he trobat avui a la redacció, i la veritat és que l’argument que diu, “tots els mitjans ho publicarien per l’interès informatiu”, el faig meu amb un matís important. El sofriment que estan vivint les famílies dels presos i preses exigeix, com a mínim, que la publicació del document sigui consensuat. Crec, honestament, que en casos com aquests és imprescindible tenir un punt de vista humà i sensible en un moment polític on una part, la del nacionalisme espanyol, mou mar i muntanya per deshumanitzar la situació dels líders republicans empresonats i a l’exili.