Sobre la violació a Igualada

Dona, és a tu a qui estimem i és per tu que lluitem

La noia d’Igualada tenia les mateixes possibilitats que jo de ser violada, maltractada i posteriorment abandonada. No és la primera i tampoc serà l’última, perquè més enllà de tractar-se d’un problema estructural hi ha un altre factor que s’està obviant: la normalització d’una xacra social. A Internet hi haurà escàndol, però durarà un parell de dies. Es compartiran stories, es publicaran tuits i els responsables polítics repetiran lemes com #EnsVolemVives o #NoEstasSola.

Ens volen vives, però cada cop som més les que estem mortes. Si aquesta noia hagués estat assassinada ni tan sols hauria passat a formar part de les estadístiques oficials perquè l’assassí no era la seva parella. Diu la Ministra d’Igualtat que “els carrers, la nit i la festa seran nostres”. I jo em pregunto: de qui i per a què?

No ens maten per ser dones, ens maten perquè ells són homes. És impossible trobar una solució si ni tans sols volem identificar el problema. Feminisme radical o barbàrie. Radicalitzar-se o morir.

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca