No crec que amb la presidència de Pedro Sánchez la situació de Catalunya canviï substancialment en comparació amb el Gobierno del Partit Popular. En aquests casos prefereixo ser escèptic abans que exhibir un optimisme prematur o excessiu.

El millor és no esperar res, absolutament res de qui ha estat el col·laborador necessari de la repressió política i judicial. Que fa només una setmana titllava de racista i supremacista el nou president de la Generalitat. Que competia amb C’s i el PP per veure qui la deia més grossa contra Quim Torra.

Em costa, i molt, trobar diferències, pel que fa al cas català, entre els socialistes amb els populars i Ciutadans. Actuen com un bloc. El bloc del 155. El mateix que només 24 hores després de ser investit es manifestava a Pamplona contra l’euskera -UPN, PSN, PPN i C’s- i configurava una moció de censura liderada per Albiol per fer fora de l’alcaldia de Badalona a Dolors Sabater -PSC, PP i C’s-.

El bloc del 155, com diu la paraula, és un bloc. Diferent aspecte, mateixa motivació. Imaginar, després dels fets d’octubre i les interpretacions que van tenir per aquests partits els mesos posteriors, que amb la presidència de Sánchez la situació farà un gir de 180 graus és, com a mínim, ingenu. Fa només dues setmanes, dues, el secretari general del PSOE proposava reformar el Codi Penal per adaptar el delicte de rebel·lió a les causes contra els presos/preses i exiliats/exiliades polítics. Si el Govern repeteix la mateixa ingenuïtat que en la legislatura anterior només perquè davant hi ha un president amb sigles diferents, sabem perfectament com acabarà tot: Més repressió política i judicial.