L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar dues setmanes després de guanyar les eleccions municipals de 2015 que paralitzava la concessió de llicències durant un any com a pas previ a l’elaboració d’un pla especial de regulació d’allotjaments turístics (hotels, aparthotels, apartaments turístics, pensions, hostals, habitatges d’ús turístic, residències d’estudiants i albergs juvenils).

El Pla especial urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), aprovat després per Barcelona en Comú, PSC i ERC, divideix la ciutat en quatre zones i, en una decisió sense precedents a Europa, contempla el decreixement turístic als barris centrals: així doncs, no es podran obrir nous hotels encara que tanquin els existents. Amb aquesta mesura, Colau ha estès a tots els tipus d’allotjaments la moratòria que l’anterior govern municipal, en mans de Xavier Trias, va fixar únicament sobre els apartaments.
Però que ha comportat pèls veïns i veïnes dels barris aquestes mesures? En aquest article explico el cas de la Torre del Deutsche Bank situat a la confluència de Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal convertit en habitatges de luxe.

KKH Property Investors i el fons Perella Weinberg Real Estate Fund II LP, va comprar l’antiga Torre Deustche per més de 90 milions el 2014 amb l’objectiu inicial de convertir-la en un hotel de luxe. L’Ajuntament de Barcelona en mans de Xavier Trias va avalar una reconversió que requeria una operació a tres bandes amb el Taller Masriera del carrer Bailèn que estava buit i la seu de l’entitat Lluïsos de Gràcia. Segons les previsions del Grup municipal Demòcrata (PDeCAT) l’hotel inicialment previst haguera pogut aportar fins a 400 nous llocs de treball, la compra dels Tallers Masriera com a equipament públic per l’Eixample i una aportació d’un milió d’euros als Lluïsos de Gràcia per a la remodelació del seu equipament esportiu. L’operació era un win–win per tothom. L’Ajuntament augmentava els pocs equipaments que té l’Eixample, es creaven llocs de treball per tota la ciutat i l’entitat cultural els Lluïsos de Gràcia podia millorar les seves instal·lacions esportives.
Era el millor exemple de la col·laboració público-privada que sempre havia defensat el consistori Trias.

Tot i això, l’operació va ser durament criticada per ICV, que en aquell moment estava a l’oposició, i després en campanya electoral Barcelona en comú va prometre que en aquest edifici es construirien pisos socials en comptes de l’hotel. Quan l’equip d’Ada Colau va arribar a l’Alcaldia el 2015 va frustrar els plans dels fons mitjançant la moratòria hotelera, de manera que els inversors van reconduir els seus plans cap a la construcció i venda de pisos de luxe.

La moratòria de Colau ha paralitzat tota l’operació i el fons d’inversió ja ha iniciat la rehabilitació de l’antic edifici de Deutsche Bank situat al Passeig de Gràcia de Barcelona per ser destinats a habitatges de mega luxe, que es preveu estiguin a punt a principis de 2020.
Obra de l’estudi d’arquitectura de Carles Ferrater, el projecte arquitectònic crearà un passatge entre Passeig de Gràcia i l’Església de Nostra Senyora de Pompeia. Aquest nou pas permetrà diferenciar els edificis situats al número 109 i el 111 del Passeig de Gràcia i en els pisos superiors de la torre comptarà amb 34 habitatges d’uns 200 m2 de superfície de mitjana, que es posaran a la venda per entre 2 i 4 milions d’euros cada un.
En un comunicat, KKH Capital Group detalla que els habitatges comptaran amb serveis com consergeria, seguretat, gimnàs, un spa, piscines, sales de reunions i una terrassa comunitària, entre d’altres.

Segons dades de lnstitut Nacional d’Estadística (INE) els efectes de la moratòria a Barcelona han confirmat la llei de l’oferta i la demanda. Davant d’una restricció de l’oferta s’ha produït un augment excessiu dels preus mitjans. Concretament la Tarifa mitjana diària per habitació (ADR) dels hotels va augmentar un 10% entre l’any 2015 i 2016 a Barcelona i encara que es poden entendre les causes que van provocar l’adopció de la moratòria, la seva implementació posa greument en perill la competitivitat turística de la capital catalana, que a més veu com proliferen allotjaments il·legals per donar cabuda a la demanda creixent que no poden absorbir perquè els hotels estan plens.
A més a més, la decisió de la moratòria que es va prendre, entre altres causes, per una concentració massa alta de productes hotelers i turístics està provocant un augment desorbitat del preu de l’habitatge.

Albert Cerrillo i Lladó – Conseller Municipal del partit Demòcrata (PDeCAT) a l’Eixample.