(Només) 10 propòsits feministes per aquest 2018

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Ara que l’any s’acaba, deia el poeta, invoco els dies clars. Ara que sé que me’n desposseeix el temps, és hora de fer valoracions, balanços i reculls de grans hits. Però sobretot, amb els peus al desembre i al cap ja al gener, toca fixar la mirada als mesos que vindran i encetar un 2018 incert. I toca fer-ho, com no pot ser d’altra manera, amb unes ulleres violetes sobre el nas. I això vol dir que cada pas d’aquest any nou l’hem de fer amb lògica fermament feminista. D’aquesta manera, aquí teniu NOMÉS —de ben segur que en falten molts, masses malauradament— deu propòsits per reflexionar, però sobretot actuar, en aquest nou any. A partir de dilluns, calceu-vos perquè sembla que el 2018 també serà mogut. Som-hi!

1. Fem de la sororitat la nostra bandera

Dones, en el sistema en què vivim ja tenim prou dificultats i suficients hostilitats, ajudem-nos. Solidaritat en un món patriarcal. Suport i empatia a totes les dones del nostre entorn, sense jutjar i sense discriminar per raons d’ètnia, opció sexual, classe, diversitat funcional, lloc d’origen, edat, adequació als cànons estètics… i un llarg etcètera.

Això vol dir ajudar-nos en el nostre dia a dia, això vol dir també donar suport a nous talents —artistes, escriptores, fotògrafes, esportistes…— que resulten ser dones; significa també reconèixer-nos.

El terme sororitat sorgeix a través de l’antropologia i la sociologia, el va definir Marcela Lagarde, reclamant-lo des d’una esfera ètica, política i pràctica del feminisme contemporani:

“L’amistat entre dones diferents i parells, còmplices que es proposen treballar, crear i convèncer, que es troben i reconeixen en el feminisme per viure una vida amb un sentit profundament llibertari”

I malgrat el terme no aparegui al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, reivindiquem-lo i practiquem-lo: portem-lo per bandera!

2. Referents femenins, referents feministes

No en tenim, és així. Diuen que la història l’escriuen els vencedors, doncs bé, ara cal buscar les vencedores. Aquelles dones que han fet possible que ara mateix estiguem on som. Aquelles dones que silenciosament han fet història però, oh vaja, no apareixen en llibres de text. Aquelles que ens han permès avançar com a societat, que han descobert, inventat, crear i narrat malgrat ningú sembla recordar-ho.

- Publicitat -

Les necessitem tenir en l’imaginari col·lectiu per poder emmirallar-nos i somiar què ser de grans. Però també en volem d’actuals. Reconèixer grans dones amb qui compartim època. I que no només siguin dones, sinó també feministes. Imprescindible recordar que malauradament no sempre van de la mà.

Manifestació feminista. Pilar Aymerich. Les Rambles, 1977.
Manifestació feminista. Pilar Aymerich. Les Rambles, 1977.

3. Trenca estereotips, no els reprodueixis

Els estereotips de gènere són concepcions i clixés simplistes que uniformen les persones i adjudiquen característiques, capacitats i comportaments determinats segons el gènere de cada persona. Són aquelles actituds que sostenen i nodreixen els rols de gènere, comportaments apresos en una societat en què els seus membres estan condicionats per percebre, des d’una visió binària, com a masculines o femenines certes activitats, tasques o responsabilitats

No reproduïm aquelles actituds que porten anys i panys intentant ficar-nos dins el cervell i no ens aporten absolutament res. Siguem allò que volem ser sense capficar-nos en si encaixem en motlles inflexibles. I si aconseguim el propòsit anterior, si aconseguim referents feministitzats, també és per trencar amb aquest passat ranci que ens diu com hem de fer i desfer; ens costarà molt menys no caure en camins ja traçats. Som i serem més que el nostre gènere.

4. Aprendre a dir NO; saber dir Sí

El NO ÉS NO, ha esdevingut un lema prou conegut reivindicat des de fa anys en espais —sobretot d’oci nocturn— que volem lliures de violència masclista i actituds sexistes. Ara bé, també hem d’aprendre a dir NO a tot allò que se’ns pressuposa que hem de fer. Aquelles carregues i responsabilitats que no ens corresponen i ens posen sobre les espatlles. Ser dona no vol dir que tens un do innat escombrant ni tampoc que has de somriure quan no en tens mica de ganes només per fer-ho tot més fàcil.

No obstant, aquest 2018 també és el moment que donem un pas endavant, que verbalitzem un SÍ quan ens demanin ocupar una responsabilitat. Sabeu que a les dones ens costa molt més acceptar responsabilitats? Dubtem de les nostres capacitats i ens costa dir que sí a encapçalar un projecte, però no dubtem a ajudar quan algú altre està per davant nostre. Siguem nosaltres qui demana ajuda als de la vora per ser al davant, provem-ho!

5. La mateixa feina, el mateix sou

És cert, ara més que mai el feminisme està en boca de tothom, sembla formar part de l’imaginari social i s’ha visibilitzat. Hem promogut convenis, convencions, tractats, lleis, de tot. Tenim de tot… excepte igualtat efectiva i real entre dones i homes! Un dels exemples més clars entre la diferència entre la igualtat real i la legal és la discriminació en l’àmbit laboral. A la llei catalana d’igualtat efectiva entre dones i homes hi ha un apartat que parla exclusivament del dret al treball en igualtat d’oportunitats. I va ser precisament aquest, uns dels títols que el TC va dictar com a inconstitucional. Mentrestant, la bretxa salarial sembla no tenir aturador, ens resulta encara difícil accedir a certs llocs de treball: sostre de vidre o terra enganxifós són conceptes que formen part d’un vocabulari encara massa present en el nostre dia a dia. Per tant, si veiem que en el nostre lloc de treball hi ha discriminacions per raó de gènere, no callem i denunciem-ho.

Step in inequality, campanya en contra desigualtats de gènere. Kazunori Shiina i Chandani Karnik, 2016.
Step in inequality, campanya en contra desigualtats de gènere. Kazunori Shiina i Chandani Karnik, 2016.

6. Homes, us hi volem com a aliats

El feminisme és un moviment social i polític que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre dones i homes i la creació d’una societat sense desigualtats i amb igualtat d’oportunitats. I en aquesta lluita per a la igualtat també necessitem, evidentment, homes aliats. Dir als homes que haurien de tancar a vegades la boca, és cert, genera rebuig. Ara bé, s’ha de reconèixer a les dones l’experiència empírica de la dominació masculina, ens agradi o no. Per tant, home feminista, necessitem la teva perspectiva però fes un pas al costat, retrocedeix a favor de les dones i comparteix la teva veu amb la resta d’homes.

7. Davant d’una agressió sexista, actua

Si ets testimoni de qualsevol tipus d’agressió sexista ajuda i denuncia. En espais públics és possible presenciar alguna actitud d’aquest tipus i si no fem res, serem còmplices d’un sistema patriarcal que ens vol callades i sotmeses. Amb fermesa, empoderem-nos i reaccionem. Ajudem a una dona que no se sent segura ja sigui al mig d’una plaça, al carrer tornant a casa en la foscor de la nit o al metro. Recordeu el primer propòsit, sororitat.

8. Sí al nostre cos, no a pressions

Posem-nos al centre de les nostres vides, del nostre temps, de l’economia. Cal acceptar-nos, cal que aprenguem del nostre propi cos i que el valorem. El meu cos és meu i ho serà fins a les darreres conseqüències: decideixo jo què vull.

Aturem la pressió estètica imperant en la nostra societat que ens converteix en dones idealitzades, en cossos impossibles que posen en risc la nostra salut i autoestima.

9. Ni una més, ni una menys

S’acaba un any en què han estat assassinades 26 dones arreu dels Països Catalans pel simple fet de ser dones. Estem fartes de les violències masclistes, d’un sistema que ens sotmet i que aturar aquesta xacra social no sigui una prioritat d’Estat. Les violències masclistes no hi entenen de fronteres ni nacions, cert, però combatre-les ha de ser una prioritat en l’agenda política de qualsevol escenari.

És violència masclista tota aquella que s’exerceix contra les dones en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, té com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com el privat. Siguem conscients de totes les formes que pren i no les invisibilitzem. Combatem-les!

10. Aprendre de les companyes

Tot i ser dones i feministes, el nostre coneixement va més enllà d’avortament i violència masclista. Valorem el saber de les nostres companyes en tots els àmbits. Entenguem el feminisme com a perspectiva transversal i no com a tema tancat en si mateix. I, sobretot i per acabar, apreciem i el feminisme quotidià del dia a dia, agraïm a dones valentes que més enllà de l’academicisme el practiquen i reivindiquen a diari i des de fa anys.

- Publicitat -