Defensa de les institucions, comitès, assemblees, manifestacions. Actualment Catalunya és governada segons l’article 155 de la Constitució espanyola i diferents autoritats espanyoles han fet acte de presència en les conselleries de la Generalitat. El sector cultural ha restat indiferent al canvi de l’administració? Repassem la situació de les principals institucions catalanes, a més de fixar-nos en la reacció dels artistes i del marcat de l’art.

Susana Lloret presidenta de Ciatre, en declaracions a la COPE, lamenta la falta d’entrades de teatre venudes aquest últim més. D’altre banda i al acabar de redactar aquest article, s’ha pogut saber que el Jutjat de Primera Instància nº 1 d’Osca s’ha emparat en l’aplicació de l’article 155 per tal que els bens de Sixena siguin portats al monestir de Sixena a Villanueva de Sijena.

Per introduir aquesta explicació, val a dir que el sector cultural té les seves pròpies lluites oblidades. Això és la vaga d’informants de sala del MACBA, trasllada a la Fundació Miró, que es va resoldre amb una vaga de més de 60 dies. Aquest conflicte laboral ve de llarg, ja que les institucions culturals de la ciutat contracten empreses de personal per tal de suplir les tasques auxiliars. D’altra banda la majoria d’institucions s’han solidaritzat en les diferents aturades de país i s’han mostrat partidaris de l’alliberació dels presos polítics. A tall d’exemple podem veure la cadena humana que il·lustra aquest article. 

Els consorcis culturals immunes al 155

Els dos grans museus públics de la ciutat, el MACBA i el MNAC, són consorcis fets per diferents administracions públiques. Així el seu pressupost depèn d’ingressos regulars de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el govern central. A més dels ingressos propis. Amb declaracions fetes a Revista Mirall aquestes dues institucions no han rebut consignes ni del govern de legítim ni de la Generalitat intervinguda. I també de la Sala d’Art Jove, gestionada per l’agència de Joventut de la Generalitat, que ha continuat convocant les seves activitats. Tot hi així es desprèn que l’abandonament general per part dels diferents partits que han ocupat l’administració, segurament ha facilitat una no-intervenció directa.

En el cas del MACBA han transcendit les alteracions de la inauguració de l’exposició Poesia Brossa, que es va ajornar pels fets del dia 20 de setembre. El MNAC ha continuat amb la seva programació i pregunt explícitament, es dóna la mateixa resposta que a Hyperallergic. El museu no té una posició fora dels fets històrics o artístics que els hi afecten. Des del MACBA s’ha seguit una política semblant.

En aquest sentit cal aclarir que la majoria d’institucions culturals són consorcis que des de fa anys cerquen noves vies d’ingressos per ser cada vegada més independents de l’administració pública.

El cas de l’Arts Santa Mònica: un desmantellament anunciat

L’Arts Santa Mònica depèn des de fa temps directament de la Conselleria de Cultura. No té NIF propi i la seva autonomia estava fortament intervinguda. Durant el setembre es va anunciar un canvi radical en la gestió del centre. El seu director ha estat rellevat de facto de les seves funcions. La seva activitat posada en qüestió i diferents plans el volen convertir en un centra d’arquitectura o de fotografia. Jaume Reus va guanyar un concurs per dirigir el centre durant quatre anys. En una nota publicada en diferents mitjans afirma: “El canvi de funció del centre és una més d’algunes decisions i projectes erràtics i temeraris en els últims anys“. Aquest centre ja va ser objecte de polèmica per la intervenció de Bibiana Ballbé el 2013, que era descrita per Joan M. Minguet d’aquesta manera a Núvol: “Ara, sembla que cal fer-ho d’una nova manera; segons el conseller Mascarell, el model de transmissió de la cultura que hem emprat des de Kant ja no serveix. Cal que una nova tropa de gent moderna, moderníssima i preparada ens faci veure el nou camí”.

En les últimes setmanes la situació d’aquest centre s’ha tornat insostenible. Segons explica a Mirall Jaume Reus, la interferència en els comptes de la Generalitat ha provocat l’ajornament de dues exposicions i la impossibilitat de fer pagaments de més de 1.000 euros. Aquesta setmana sabíem que l’exposició “La vida d’O” de Lúa Coderch ha estat cancel·lada, així com el cicle anual “The more we know about them, the stranger they become” a cura de la crítica d’art Sonia Fernández Pan. Això és degut a la falta de crèdit de la Generalitat per aquest 2017. D’altra banda el director constata que treballen a mig gas, a causa de les diferents intervencions a les quals estan sotmesos.

La situació dels artistes i el mercat de l’art

La PAAC ha demostrat el seu compromís amb el govern legítim de Catalunya. Ho han fet a través d’un manifest on: reconeix al Conseller de Cultura i a la Generalitat de Catalunya com a únics interlocutors vàlids i no acceptarà imposicions polítiques ni ingerències de cap tipus. D’altra banda la confederació d’artistes ja en l’àmbit estatal està discutint un comunicat contra l’aplicació del 155. Un comunicat al qual han donat suport les federacions valencianes i balears, aquesta última, molt activa per l’aprovació del comunicat.

Nora Ancarola, presidenta de la PAAC, veu en l’aplicació del 155, un fet que afecta una gran part dels artistes i treballadors de la cultura. Puntualitza que la disminució d’ingressos d’un centre, fa que per solidaritat un altre aporti el material. D’aquesta manera el primer ho té deixat i el segon no té. Disminuint els seus possibles. També hi ha projectes truncats, la precarietat torna a esdevenir norma. Així aquest article afectaria des d’il·luminadors, muntadors o artistes per igual.

D’altra banda Raimon Clavell de Subhastes Bonanova, no és partidari de barrejar la política i els negocis, lamentant que a voltes es faci. Comenta que hi ha hagut casos anecdòtics de comentaris malintencionats de clients, sobre la situació política. Entén que la conjuntura política pugui afectar les vendes. Però considera que hi ha problemes més importants. “El negoci de l’art sempre està a l’últim vagó”, però considera que són una anècdota els clients que no pugen per una obra a causa de la situació d’incertesa. Aquests mesos només han suspès una subhasta i va ser la del 9 de novembre pels rumors que hi havia d’una vaga continuada. La van fer aquest dimarts 14.

El desgavell administratiu que regna a Catalunya afecta d’una manera imprecisa el sector cultural. Hem pogut veure com els treballadors de la conselleria s’han manifestat. Però fora d’aquest fet i diferents manifestos, no hem vist cap mobilització pròpia més rellevant. Com s’ha pogut comprovar, la situació estructural del sector i la manca de comunicació prèvia de l’administració fan que la situació d’incertesa general, ho sigui encara més en el sector cultural.