El Temple Expiratori de la Sagrada Família és un lloc conegut per tots. Causa polèmica i adhesions. Sigui per la continuació de les seves obres, per l’enderrocament dels habitatges pròxims o per l’allau de turistes que atreu. Hi ha quelcom dins seu que s’escapa de tota la polèmica bizantina. La seva llum. L’artista Joan Vila-Grau l’ha dissenyat, l’ha pensat i ara podem veure com el va crear. La Sala Parés de Barcelona exposa les aquarel·les que han fet possibles els vitralls; ho fan sota el títol de “Les formes de la llum”. Les aquarel·les exposades mostren com la concepció dels vitralls tenen una vàlua estètica per ella mateixa. D’altra banda també expliquen el procés intel·lectual/artístic que ha fet possible els vitralls.
Joan Vila-Grau (Barcelona, 1932) és un artista amb una dilatada experiència. En el camp de l’art, amb diferents períodes d’avantguarda d’una extrema i greu bellesa. També en el de la teoria. D’ell i d’en Francesc Rodón són les publicacions sobre els vitralls a Catalunya, la millor bibliografia sobre el tema. Una preparació artística i intel·lectual que el predisposaven a acceptar l’encàrrec de subvertir la llum de la Sagrada Família.
L’exposició mostra seixanta-una peces en les quals veiem tot el procés de la creació dels vitralls per part de l’artista. Els esbossos, les conjectures, els errors i el disseny final per ser traslladat al vitraller. Aquest procés, d’assaig i error, de bellesa de l’error, és un viatge a la intimitat de l’artista. Una intimitat que sempre queda reflectida en les obres més lliures. En les que sota l’influx d’un encàrrec, l’artista fa variacions al seu gust per tal de deslliurar la ment del jou del seu patró.
Joan Vila-Grau ha dedicat 17 anys a la concepció i realització d’aquests vitralls. Durant aquest temps no ha fet altres projectes i ha deixat apartada la pintura. Vila-Grau va estudiar l’obra de Gaudí i va fer seva. L’arquitecte modernista només va deixar una indicació de cara als vitralls de la Sagrada Família; han de ser una simfonia de color. Vila-Grau actualitzà el llenguatge gaudinià i el feu actual. Dissenyà uns vitralls en els quals el color explica, el color parla i mostra fets. Ho fa d’una manera comprensible per qualsevol.
Dins del temple, la llum ens abraça, ens explica un seguit de fets universals, també cristians. Podem seguir el sol des del seu despertar fins a la seva mort. Primer amb tons freds i després en tons càlids, pensats per fer més espectacular la llum del sol dins del temple. Podem veure el naixement del messies i la seva mort. Ho fem amb la llum, amb els colors. Com diu Jaume Vidal en boca de Rothko: “No m’interessen les relacions de color o de forma o de qualsevol altra cosa (…). M’interessa solament expressar les emocions humanes fonamentals -tragèdia, èxtasis, melangia, i altres- i, el fet que moltes persones s’emocionin o plorin davant dels meus quadres, prova que puc comunicar amb aquestes emocions humanes bàsiques. Les persones que ploren davant de les meves pintures estan tenint la mateixa experiència religiosa que jo vaig tenir quan les vaig pintar (…)”
La mostra que ens ocupa: “Les formes de la llum”, vol emular el temple de la Sagrada Família. Les aquarel·les que fan els vitralls estan disposades com ho estarien els vitralls al temple. Però ens mostren un altre temple, més íntim, menys ordenat. Ens mostra una forma, en lloc d’una llum. Veiem quadres petits, en lloc de grans finestrals. A la Sagrada Família la llum ens abraça, ens fa ser dins la Sagrada Família. La Sala Parés mostra un temple interior. L’aquarel·la substitueix la llum.
Aquestes aquarel·les són exposades per primera vegada. Són l’intimidat d’un artista preparat per fer una magna obra. Són proves, conjectures, d’allò que han de ser els vitralls. Són allò que volen ser i seran els vitralls. Són un seguit d’intimitats creatives que ara veuen la llum. Una llum pintada per les aquarel·les de Vila-Grau.