Duane Michals: de la fotografia a la poesia

Una barberia sense clients ni barbers, Central Park sense ni una ànima o l’interior d’un vagó de metro on no hi viatja ningú. Aquest és el paisatge desolador que mostren algunes de les fotografies que Duane Michals (McKeesport, Pennsilvània, 1932) va incloure a la sèrie d’instantànies que va fer de Nova York a primera hora de matins de diumenge, quan la ciutat que mai dorm sembla deserta.

L’artista nord-americà entén que la fotografia no ha de pretendre documentar la realitat tangible ni tampoc captar “el moment decisiu”. Michals considera que la fotografia ha de parlar sobretot d’allò que queda ocult, del que no es veu a la imatge. Així, quan a principis dels anys seixanta va decidir captar una Nova York buida a través de l’obra “Empty New York”, el que més impacta del que ens ensenya a les fotografies és precisament el que no s’hi veu: les persones, la vida.

Imagineu retornar a la casa on vàreu néixer i créixer molts anys després de marxar-ne i trobar-la en estat de ruïna i completament abandonada. Als llocs on es van fer fotografies familiars, que encara conserveu, ara no només no hi viu ningú, sinó que les parets s’han anat despullant del guix, i els terres omplint de runa.  A través de l’emotiva seqüència fotogràfica “A house I once called home” Duane Michals reflexiona sobre alguns dels grans temes de la humanitat, com el pas del temps, la mort i l’amor entre el pare i el fill.  

Paradise Regained
Paradise Regained

Les seqüències de fotografies, que podrien recordar a les tires de còmics dels diaris, són un format innovador que l’artista va desenvolupar a partir dels anys seixanta, i que li serveixen per reafirmar que una sola fotografia no pot captar tota la complexitat de la realitat. En aquestes seqüències, que van suposar una renovació del llenguatge fotogràfic, l’artista utilitza l’humor i la sorpresa per reflexionar sobre temes com la sexualitat. Un exemple n’és la divertida seqüència “Paradise Regained” on un home i una dona, un Adam i Eva contemporanis, segueixen el camí de la innocència al coneixement, però en direcció inversa.   

- Publicitat -

Duane Michals també ha estat capaç de trencar el tòpic “una imatge val més que mil paraules” i, en contraposició a aquesta idea, l’artista complementa les fotografies amb escrits a mà sobre els marcs blancs de les instantànies. Els escrits, en alguns casos poesia, tenen tanta força que poden semblar la part central de l’obra. Duane Michals aconsegueix commoure, sorprendre i divertir, una fita a l’abast de molt pocs artistes.

Es pot visitar la retrospectiva a la Casa Garriga i Nogués de Fundació Mapfre (Diputació, 250) fins el 10 de setembre de 2017.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca