Avui les recomanacions setmanals giren única i exclusivament entorn a un dels esdeveniments cinematogràfics de l’any, sens dubte un dels més esperats del que portem de dècada – i probablement del que portem de segle – l’estrena de l’episodi VI de STAR WARS!
L’heroi de les mil cares (Joseph Campbell,1949)
Probablement a molt pocs us soni el nom de Joseph Campbell i la majoria de vosaltres us preguntareu què coi té a veure aquest senyor amb l’òpera galàctica de George Lucas. Doncs bé, es dóna el cas que aquest llibre, L’heroi de les mil cares (1949), va ser un dels que més fortament va influenciar al demiürg d’una de les sagues més cèlebres de la història del cinema. Campbell va dedicar la seva carrera a l’estudi de la mitologia, i en aquest llibre aprofundeix en els punts comuns que tenen totes les mitologies creades per l’home, revelant que hi ha un (o molts) leit motiv que es repeteix constantment i que és, en última instància, la clau per què aquestes històries han fet fortuna al llarg dels anys. Lucas va aplicar aquests leit motiv en clau espacial, i li va sortir una obra que, d’haver sigut escrita al segle XIX, hauria estat musicada pel mateix Richard Wagner de tanta grandiloqüència, espectacularitat i dramatisme que hi trobem. En definitiva, L’heroi de les mil cares és una lectura que ens aportarà una nova perspectiva per interpretar la trama d’Star Wars i que ens ajudarà a comprendre per què s’està convertint a poc a poc en mitologia contemporània.
Star Wars V: The Empire Strikes Back (Irvin Keshner, 1980) [SPOILERS AHEAD]
Encara que sembli mentida, George Lucas les va passar putes dirigint Star Wars IV: A New Hope (1978), i això el va portar a fer un pas enrere en la segona entrega – cinquena si comptabilitzem les noves – de la trilogia cedint el seient de director al seu home de confiança Irvin Keshner, que va acabar per dirigir la que per temàtica, dramatisme, espectacularitat i profunditat, s’ha guanyat el cor de la majoria de seguidors – entre ells qui us escriu – i el títol de millor entrega de la saga: L’Imperi Contraataca. Aquest és el film que més s’assembla a una òpera: germans enamorats, fills enfrontats amb pares, conflictes polítics diversos i, en definitiva el Bé lluitant contra el Mal. Un Mal que està encarnat de manera sublim per Darth Vader, qui en aquesta pel·lícula pronuncia LA FRASE més repetida – en to de conyeta cunyadesca, val a dir – de la història del cinema (i la poso en castellà per honrar la memòria de Constantino Romero): “Luke, yo soy tu padre”. Més enllà de la fortuna crítica d’aquesta sentència, però, cal recalcar que aquest és un must per la cultura contemporània ja no només pel seu valor intrínsec, sinó pel pes que ha adquirit en la societat amb el pas dels anys.
John Williams i el 40%
Hi ha bandes sonores que passen inadvertides, n’hi ha d’altres que són bones, d’altres que són genials, i després està el cas John Williams. Avui no recomanaré un àlbum, sinó que en recomanaré tres: la BSO de la trilogia original de Star Wars, obra del compositor novaiorquès. Aviso d’entrada que obviaré la resta de la seva creació, per això ja està la wikipedia. Ja he posat èmfasi abans en el caràcter operístic que la saga galàctica té al meu entendre, i crec que una de les claus per veure-ho així és sens dubte la música que acompanya les imatges. Temes tant brutals com aquest, aquest, o aquest altre són dels més reconeguts entre el públic, independentment de si aquest ha vist o no els films, principalment perquè han passat a ser ja cultura pop, però en aquest cas, m’agradaria posar èmfasi en la qualitat musical de la totalitat de la música que acompanya els films – fins i tot la menyspreable trilogia moderna – ja que mostra una brillantor que per a mi és propera en pompositat espectacularitat a les grans peces dels compositors del s. XIX (menció especial aquí a l’ús dels leit motiv wagnerians). O és que em direu que la Marxa Imperial no és comparable pel que fa a l’impacte amb la Cavalcada de les Valquíries? John Williams és responsable del 40% del triomf de la Força, els Jedi i els Sith, punt final.
*En aquesta ocasió no actualitzarem la llista de Recomanacions de Mirall a Spotify perquè ja hi ha mil llistes amb John Williams. PERÒ LA PODEU SEGUIR IGUALMENT AQUÍ!!!