Al voltant de mil milions de persones al món tenen obesitat; justament gairebé uns altres mil milions s’enfronten diàriament a la gana. Uns massa i uns massa poc. Alhora, quilos i quilos de menjar en bon estat que podrien alimentar aquells qui ho necessiten van a parar a les escombraries; concretament, 1.300 milions de tones d’aliments es perden anualment a nivell global pel camí del productor fins a la taula, segons l’Organització de la ONU per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). Aquestes xifres contrasten amb el fet que la producció agrícola mundial podria ser suficient per alimentar al doble de la seva població, però degut al malbaratament hi ha persones que segueixen passant gana a bona part del planeta.

Catalunya contribueix a aquestes xifres amb 750.000 tones d’aliments a l’any, tenint en compte el que es llença des dels domicilis, comerços, restaurants, agricultura, indústria agroalimentària i distribució a l’engròs. Descartant aquets últims i comptabilitzant només allò que es malbarata a les cases, comerços i restaurants, la xifra es queda en 262.000 tones, el que equival a 35 quilos d’aliments en bon estat que cada ciutadà llença a les escombraries anualment. El principal responsable d’aquest malbaratament no és cap altre que les famílies, que llencen un 58% del que es desaprofita. Sense tenir en compte la indústria agroalimentària, les segueixen els supermercats i els serveis de restauració, que són responsables d’un 16% cadascú.

La petjada d’aquest malbaratament pot passar desapercebuda a simple vista però és profunda a la terra. La FAO estima que el diòxid de carboni produït en els processos per destruir els aliments que es llencen ascendeix als 3.300 milions de tones, deu vegades més del que anualment emet l’Estat espanyol. A més, cada any s’utilitzen prop de 1.400 milions d’hectàrees i 250 quilòmetres cúbics d’aigua per cultivar aliments que acabaran podrint-se a les escombraries, de manera que, quan una poma massa madura, les sobralles del sopar o un formatge caducat acaben a la brossa, no només es desaprofita el menjar, sinó també tots aquells recursos emprats per a produir-los i per a portar-los fins la nevera de casa.

I què podem fer els ciutadans per no ser còmplices d’aquest malbaratament i frenar les seves conseqüències? En primer lloc, conservar els aliments adequadament -al voltant del 50% del que es llença a les llars es deu a un manteniment deficient- i aprendre a dosificar les racions dels àpats, ja que un 25% del total desaprofitat prové de plats que estaven massa plens pel comensal, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya. Cal també planificar per evitar comprar excés i acabar col·locant a la nevera més aliments dels que és possible ingerir abans que caduquin i es facin malbé.

Els supermercats, però, sovint col·laboren poc o fins i tot promouen que es compri en excés, a través d’ofertes que afavoreixen la quantitat per tal de vendre més. Però, què ocorre quan no es ven tot a temps i s’han de retirar productes perquè han deixat d’estar en el seu estat òptim per a la venta? Els comerços tenen diverses opcions, entre les que figuren retornar segons quins articles al proveïdor o al productor -aquest els substitueix per nous o els abona l’import-, donar el gènere sobrant però aprofitable a organitzacions del tercer sector o, simplement, llençar-lo al contenidor.

Donar en comptes de llençar

Cada vegada són més els comerços que col·laboren amb entitats del tercer sector per donar els aliments que ja no són aptes per la venta però sí per al consum. La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona és una de les més rellevants organitzacions en aquest camp centrat en evitar que els aliments consumibles però no comerciables siguin destruïts. L’any 2013, va aconseguir recollir 11.021 tones d’aliments -equivalent a 26 milions d’euros que haguessin acabat a les escombraries- per a repartir entre els qui ho necessiten. D’aquest total, 2.834 tones -el 25%- van provenir del Gran Recapte, campanya en què es convida a la ciutadania a donar aliments bàsics per a les persones que ho necessiten. Els quatre Bancs dels Aliments que hi ha a Catalunya -que junts sumen més de 250.000 beneficiaris, gairebé 700 entitats col·laboradores i més de 300 voluntaris- van recollir un total de 3.634 tones, i aquest any tenen l’objectiu de tornar a superar-ne les 3.000 en el Gran Recapte, que se celebra el cap de setmana del 28 i 29 de novembre. Pocs dies abans, el 22 de novembre, la Plataforma Aprofitem els Aliments organitza el Gran Dinar d’Aprofitament a la plaça dels Àngels de Barcelona per sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari.

Del total d’aliments recollits pel Banc d’Aliments de Barcelona, 1.157 tones -el 10,4%-van procedir de la minva de supermercats i de cadenes de distribució. Aquesta xifra significa que, en el cap de setmana del Gran Recapte, l’entitat va recollir el doble d’aliments que en tot l’any pel que fa a les minves de supermercats i distribuïdors. I és que, tot i les facilitats i fins i tot avantatges que proporciona l’organització per a que els comerços es facin col·laboradors, encara hi ha molts supermercats que opten per llençar els aliments que ja no poden vendre. Alguns d’aquests compten amb processos sofisticats que inclouen el transport dels productes fins als abocadors, però altres es limiten a llençar-los als contenidors propers, fet que provoca que gent que ho necessita esperi a les nits el moment de tancar per recollir allò que el súper ja no vol vendre.

Aquesta és una imatge que s’ha fet més habitual amb la crisi, tot i que les dificultats no són poques. Per començar, les ordenances de diversos municipis compliquen la tasca: a Barcelona, per exemple, està sancionat tant remenar a les escombraries com dipositar la brossa fora d’elles, el que vol dir que qui necessita el menjar que es llença no hauria d’agafar-lo del contenidor, però alhora significa que els comerços que volen facilitar la feina a aquells qui necessiten els aliments no poden deixar-los fora de les escombraries si no volen arriscar-se a ser sancionats. Però també hi ha comerços –petits i grans- que es preocupen més per la mala imatge que pot donar la gent necessitada esperant a la porta que no pel seu benestar: més d’una gran cadena s’ha encarregat de dotar els contenidors de sistemes que no permetin la seva obertura per rebuscar menjar aprofitable: la imatge per sobre de la solidaritat, els calés per sobre la humanitat. Amb aquestes pràctiques i sense un canvi de mentalitat, el planeta comptarà amb menys aliments, més brossa, més residus, més contaminació i més desigualtat.