Shepard Fairey ha estat present a Barcelona en els últims dos mesos a la Galeria 3 Punts, situada al carrer Enric Granados de Barcelona. Ho ha fet amb una exposició que acabarà dissabte. Aquesta ha estat una oportunitat per explorar l’street art des de la visió d’un il·lustrador completament consolidat i que segurament tindrà una llarga trajectòria com a cartellista, art que sap fer a la perfecció, creant unes imatges potents i atraients, objectiu de qualsevol cartellista que es digni a ser mencionat. També els col·leccionistes han pogut adquirir obres de referència en món de la il·lustració, d’un artista capaç de crear icones de l’actualitat internacional
En els últims anys un nou tipus d’art ha sorgit dels carrers; l’street art. Diferents grafiters, il·lustradors i dissenyadors gràfics han construït una nova avantguarda, que ha penetrat fortament en la nostra societat. Si ve fa anys eren habituals de les comissaries dels EUA, ara les seves obres es venen per sumes estratosfèriques a les subhastes d’art d’arreu. Aquest estil o moviment, actualment ple de contradiccions, ha utilitza’t les arts de la guerrilla informativa per fer-se un nom dins el món de l’art. És el cas de Shepard Fairey, que començà repartint adhesius als seus amics per tal que els enganxessin, creant un clima d’expectació que ha sabut canalitzar de forma profitosa.
L’exposició mostra diferents cartells o il·lustracions que expliquen des d’una perspectiva guerrillera i gambera l’actualitat política, cal destacar els cartells realitzats per Farey, ja que són d’una gran qualitat gràfica. D’altre banda, les il·lustracions contra l’estatu quo són una mostra de les contradiccions de l’street art, ja que Shepard Fairey és propietari de la marca comercial OBEY, que opera per tot el globus, seguint les normes del joc capitalista. Altres artistes d’aquest moviment han sortejat les seves paradoxes amb més perícia com ara Bansky, grafiter d’identitat desconeguda.
Una de les grans contradiccions d’aquest estil que ataca l’status quo, és el famós pòster, fet per Shepard, que portà Obama a la presidència dels EUA amb l’eslògan: Hope. Aquest fou comparat amb la imatge icònica del Che Guevara, i va ser acceptada com a un nou símbol de la política progressista per la societat occidental. Potser el 2008 si que era una imatge de canvi, però ara 5 anys desprès, veiem en el president Obama com l’autor de sanguinaris atacs amb Drons a l’orient mitjà i copartícep d’una trama d’espionatge que ha sacsejat la política global. D’altre banda, ha sigut incapaç d’implantar als EUA un sistema de seguretat social pública, fent trontollar el seu carisma. Tot hi així la imatge creada per Farey segur que restarà a l’imaginari col·lectiu, només per la força que té al presentar un personatge en tota la seva grandesa. Altres cartells que podem veure, com un en solidaritat amb Haití, ens porta a la gran tradició del cartellisme europeu dels anys 30, que tingué la seva màxima expressió a la Guerra Civil Espanyola. Una cartells que ennobleixen el disseny i de ben segur seran guardats en museus, per tal de ser preservats.
Les diferents il·lustracions que són exposades, conserven l’estètica guerrillera dels cartells i el seu missatge esdevé una metàfora sobre la situació actual de crisi. D’aquesta manera situa els retrats dels protagonistes del Padrino inserits en bitllets de dollar americà. O converteix una bomba de mà en un spray. Així aconsegueix figures i imatges que segurament veure’m reproduïdes fins a la sacietat per els Mass Media com a objectes icònics amb una certa critica social.
Un altre tema que cal assenyalar és el preu de les seves obres, totes elles serigrafies numerades. Un gravador català, fa temps es va negar a numerar els gravats que feia, ja que al ser reproduccions permetien llargues tirades i que gent de diferents estatus econòmics els poguessin comprar. Pot dir això mateix Fairey? La seva obra te un artista compromès darrere? O simplement les tàctiques i els procediments novedosos i la tímida critica social és un acompanyament estètic, no una aposta moral? Potser l’art de denúncia ha quedat tan profundament integrat per el sistema, que ha quedat diluït i convertit en una imatge sense significat, al ser reproduït en massa. Cal per això, no deixar de reflexionar i de combatre les idees hegemòniques de l’art, per fer trontollar de tan en tant el món dels crítics i dels marxants, cosa totalment necessària avui en dia.
Aquests mesos hem tingut una oportunitat per veure l’obra d’un cartellista compromès, almenys en les formes, amb el progressisme americà. Un guerriller de la comunicació, que com d’altres ha trobat en el fotomuntatge fet en serigrafia, una finestra per comunicar-se amb el món, tot hi que potser absorbida per el sistema que critica. Esperem que les galeries de Barcelona cada com s’interessin més per aquest tipus d’art, que als EUA s’erigeix com un fenomen de masses, i puguem veure a la nostra ciutat els treballs d’aquests creadors americans.