Mugronets Market recaptarà fons aquest dissabte a Gràcia amb roba, llibres i música en directe

El càncer de mama és el més freqüent entre les dones, i cada any se’n diagnostiquen més de 4.600 casos a Catalunya i 26.000 a Espanya. D’aquests, més del 60% acaben en una mastectomia, i són prop d’un 30% les dones que són operades per una reconstrucció mamària. La Seguretat Social cobreix aquesta reconstrucció, tot i que amb retards en molts casos, per ajudar les afectades a posar punt i a part el càncer, però obvia l’últim esglaó per posar-li punt final: el mugró.

La reconstrucció mamària dóna forma al pit arrabassat pel càncer, però queda incomplet sense el mugró, i és que un pit sense mugró no pot deixar de semblar estrany i inacabat, especialment per qui se’l contempla al mirall en la intimitat. Tornar a tenir un pit complet és possible si el mugró es conserva en la mastectomia, cosa que en la majoria dels casos no és viable pel càncer, o amb la tècnica que pot retornar el que s’ha perdut: dibuixant-lo en la pell, pas que habitualment no inclou la Seguretat Social i que costa uns 300 euros per mugró.

Aquest últim esglaó, el colofó, pot realitzar-se amb micropigmentació, però acaba desapareixent en la pell, pel que molts opten pel tatuatge com a millor opció. En alguns casos, amb cirurgia, es pot donar forma al mugró amb fragments de la mateixa pell, però en altres no és possible i, de totes maneres, tampoc s’acostuma a incloure la coloració. El tatuatge, que pocs hospitals ofereixen en la seva cartera de serveis, tanca el cicle i fa complet el pit per deixar de veure’l com un afegit. En els casos en què no es pot donar forma al mugró, els artistes tatuadors professionals aconsegueixen una aparença de volum, jugant amb els colors per crear llums i ombres, encara que el pit sigui pla.

L’inici de la lluita dels mugrons

La Yolanda va patir càncer de mama fa tres anys. Ja va patir la malaltia de petita, quan va atacar la seva mare, i ara l’havia de tornar a combatre ella mateixa. Va ser durant la seva lluita contra el càncer quan es va adonar de totes les mancances en el procés. “Hi ha moltes associacions que cobreixen necessitats”, com ajuda econòmica o psicològica, però va veure un buit en la lluita per fer dels mugrons un dret per tancar l’etapa del càncer. Anys enrere, ni tan sols s’incloïa la reconstrucció mamària després d’una mastectomia, “i ara ja es considera part de la malaltia: veure’t amputada d’un membre, sigui d’un pit o d’un dit, és difícil psicològicament”, però segueix faltant la “cirereta del pastís” per acabar el procés.

Va decidir treballar en aquest sentit i va començar, fa dos anys, organitzant un mercat de roba a la terrassa de casa seva, amb peces que van portar-li amigues, pastissos que van fer elles mateixes i música que van punxar. Sense estar obert al públic en general, van recaptar uns 1.000 euros que van guardar per preparar un market més gran i obert al públic l’any següent, quan va fer un salt endavant: l’Espai Jove La Fontana va cedir l’espai, marques de roba van oferir col·laboració, i va haver-hi música, cervesa i uns 3.000 euros de recaptació, dirigits a promocionar aquesta tercera edició. Un equip d’unes 60 voluntàries treballa ara per organitzar el proper Mugronets Market, que se celebrarà aquest dissabte 4 de novembre també a l’Espai Jove La Fontana. Han reunit roba de dona, home i infant, a un màxim de cinc euros la peça, i també llibres, música en directe i cervesa per recaptar el màxim possible amb l’objectiu de fer un pas més en el seu camí per garantir el mugró a afectats i afectades per càncer de mama que no se’l poden permetre pels seus mitjans.

El següent pas, perquè sigui en ferm i fer-ho bé, serà formar tatuadors per assegurar que poden dibuixar el mugró de la manera més realista i per evitar desastres en un treball complicat. La seva intenció és costejar un curs de formació amb un expert, a canvi que després els tatuadors facin un preu especial a les dones que acudeixin a ells de part de l’associació: “Et pago el curs i qui vingui de part nostre té un preu especial. Però el curs no l’has pagat tu, i també vindrà gent que es pot pagar el mugró sense preu especial i guanyaràs diners. És un intercanvi de favors”, explica.

Després, organitzaran un comitè per rebre sol·licituds de dones que ho necessitin, i també homes, que també pateixen càncer de mama tot i ser minoritari: per cada 100 dones, hi ha un home afectat. “La proporció és molt més petita, però a un home que li treuen la mama també pot necessitar-ne. Un mugró és un mugró”, destaca la Yolanda, que relata que l’associació s’ha posat en contacte amb hospitals per estudiar la viabilitat que informin pacients amb pocs recursos de l’existència de l’entitat, que també preveu fer xerrades per donar a conèixer el projecte per arribar al màxim possible d’afectats, amb l’objectiu de garantir la culminació del procés i combatre inseguretats, que afloren també en l’àmbit sexual.

“Primer és curar el càncer. La prioritat és curar una dona, abans que acabar-la, però és important acabar el procés”, defensa la impulsora de la iniciativa, que lamenta que el mugró es consideri estètica i que molts ho vegin com una frivolitat: “En realitat és acabar un procés i veure’t sencera”, és important per tancar una etapa i una ferida, encara que alguns no ho vegin necessari. “Si et tallessin un braç, la gent ho veuria com una cosa molt greu, però un pit, és com que no serveix per a res. M’han tret una part del meu cos sense consentiment, no hi havia una altra opció, i si fos un peu, o una orella, ningú dubtaria de la importància”, critica. Ella està acabant el procés de reconstrucció.

“Una teta no és una frivolitat, és una amputació. No li donem importància socialment com li donem a una mà”, quan una mastectomia pot implicar el reconeixement del 33% de minusvalidesa, “però no es tracta com a tal quan, si es considera del 33%, serà per alguna cosa”. “És una part del teu cos com una altra, però té una connotació sexual frívola que no hauria de tenir”. Inclús ella es va plantejar si tornar a passar per quiròfan per la reconstrucció, per un motiu estètic, però es va adonar que no era estètica, era una part del seu cos, i era també per comoditat. De fet, en el procés de reconstrucció, “estètic i maco, no és”.

El Congrés va debatre fa uns mesos una proposició socialista per incloure aquest pas a la sanitat pública. Es va aprovar, però no s’han fet encara més passos. Si, com hauria de ser, finalment la Seguretat Social el cobreix, l’associació es reconvertiria per cobrir altres necessitats, com acompanyament, suport en els dies de quimioteràpia o obrir un local on les pacients que no puguin anar a casa puguin descansar entre sessions i visites al metge, que poden ser un mateix dia però amb hores de diferència. Els fronts on lluitar no tenen final, però l’inici és aquest dissabte, quan voluntaris treballaran per recaptar el màxim possible, cosa en la qual qualsevol que vulgui pot ajudar: només cal anar-hi i passant una bona estona entre roba, música i vocació solidària per una causa que ens afecta o ens pot afectar a qualsevol al llarg de la vida.