Hi ha vida més enllà del teló que s’aixeca cada setembre darrera del qual se’ns mostra la oferta teatral dels grans teatres de la ciutat? Sí. Un exemple n’és el microteatre. Es tracta d’un nou format teatral que des de fa uns anys ha anat guanyant adeptes entre els aficionats al teatre i a les arts escèniques. El gran mèrit del microteatre és que aconsegueix apropar la disciplina teatral a un públic majoritari amb obres de petit format, d’una durada màxima de 20 minuts, en un espai reduït en què el contacte amb el públic és molt proper. El seu gran handicap, però, és la feble viabilitat econòmica al tractar-se d’un gènere poc reconegut i poc recolzat institucionalment.

A ciutats com Madrid, el microteatre s’ha convertit en una alternativa més en la programació cultural; en canvi, a Barcelona només trobem dues iniciatives que ofereixen de forma continuada aquest nou format teatral: Microteatre Barcelona i MicroAct. Ambdós projectes estan tenint dificultats per seguir aixecant el teló.

Microteatre Barcelona: la sala pionera, en risc de desaparéixer

Durant dues setmanes, del 13 al 23 de novembre de 2009, gairebé 50 artistes entre directors, autors i actors van presentar un projecte teatral anomenat Por Dinero en un antic prostíbul a Madrid. L’espai va ser cedit per l’associació Triball a Miguel Alcantud, autor de la idea i coordinador del projecte Microteatro. En les 13 habitacions del prostíbul es varen allotjar 13 grups autònoms i independents amb la premissa de crear una obra teatral de menys de 10 minuts per un públic de menys de 10 persones per sala amb una temàtica comuna, la prostitució. Gràcies als diferents punts de vista que va presentar cada una de les companyies, el públic rebia diferents maneres de tractar un mateix tema. Aquesta va ser la primera expressió de microteatre a l’Estat Espanyol i és el projecte teatral en què es va inspirar Llibertat Ribera per fundar “Microteatre Barcelona”.

El concepte és molt senzill: obres de 15 minuts en sales de 15 metres quadrats amb capacitat per a 15 persones a un preu de 4 euros per obra. D’aquesta manera, els espectacles esdevenen gairebé privats, la quarta paret es trenca i s’aconsegueix una experiència teatral àgil i fresca. Les sessions d’aquesta sala es divideixen en dues tandes: 5 obres programades en sessió de tarda i cinc més en sessió golfa, fins les dotze de la nit. Els horaris estan pensats perquè el públic pugui gaudir d’una obra, prendre alguna cosa al bar d’aquest local, i després gaudir-ne d’una altra.

L’actriu Llibertat Ribera és al capdavant d’aquest projecte instal·lat al barri de Gràcia (Bailèn, 194)  i l’encarregada de defensar la viabilitat barcelonina del format mínim. “El microteatre és necessari, sobretot per als actors. Muntar un espectacle convencional és car i aixecar un xou de quinze minuts és més fàcil”, indica. Aquí, a més, les companyies guanyen el 70 % de la taquilla. El 10 %  va a l’autor i la sala es queda amb el 20 % restant. Per pagar el llum, el lloguer i poca cosa més. Ribera ha estat actriu de microteatre i sap com n’és de dur el món de la interpretació barceloní. “Necessites treballar, estar en contacte amb altres actors i directors, i al bar mateix del Microteatre pots conèixer molta gent”, diu. I el barri de Gràcia els ofereix la garantia de ser “un barri teatral”,  amb sales, escoles, equipaments… i molta gent de pas.

Des de la seva obertura al 2015, “Microteatre Barcelona” s’ha convertit en la seu d’aquest nou format. Malauradament, la sala corre el risc de desaparéixer: L’Ajuntament els ha denegat la subvenció prevista per aquest any i els responsables de la sala han engegat una campanya a Change.org per recollir suports. “Encara no sabem els motius pels quals ens han denegat la subvenció”, ha assegurat Ribera, que ha explicat que “l’única resposta que hem rebut és que aquest any el Microteatre no ha estat tan ben valorat com les altres propostes”. Segons la directora de la sala, la seva ha estat l’única de les 31 que optaven a rebre suport econòmic de l’Ajuntament a la qual s’ha denegat. “Només sabem que hem quedat per sota de la nota de tall perquè ens han posat un 3,47 sobre 10”, diu Ribera, però “no sabem quins criteris han seguit perquè l’any passat la vam demanar i la vam rebre i no sabem què ha canviat aquest any.” Tot i així, reconeix que veu “molt complicat” que el govern municipal rectifiqui perquè “es tracta d’una bossa de diners que ja estan repartits i, per rectificar, haurien de treure part de l’ajuda a alguna altra sala”.

microact

MicroAct Barcelona: arts escèniques de petit format

Una vegada al mes, a l’Espai Milà de Gràcia, es duu a terme MicroAct Barcelona, un cicle d’arts escèniques  que inclou 4 actuacions de format micro de diferents disciplines escèniques: teatre, dansa, música, màgia, improvisació… Èlia Tabuenca, creadora del projecte, explica que MicroAct pretén ser un esdeveniment a tenir en compte a l’agenda cultural barcelonina, un cicle que fomenti la creació artística de la ciutat oferint a les companyies teatrals un nou espai per poder mostrar les seves produccions. “El públic pot gaudir d’obres de gran qualitat a un preu molt assequible (3,5€) i així descobrir la gran varietat d’artistes desconeguts que tenim a Barcelona, que n’hi ha molts!”, afirma Tabuenca.

La sessió d’aquest mes ja es va dur a terme el passat 30 de septembre a l’Espai Milà on els espectadors van poder gaudir de dues obres de microteatre, un microconcert i una micro-improvisació. Aquell mateix dia Èlia Tabuenca va saber que la propietat de l’Espai Milà no els vol seguir llogant l’espai un cop al mes. “Tenim menys d’un mes per trobar un altre local que ens puguem permetre on duu a terme MicroAct. Si les institucions apostessin més per la cultura de base, no només per la “main-stream”, no ens hauríem de trobar en aquesta situació. Falta sensibilitat i compromís per part de l’Ajuntament. Si simplement ens ajudessin a donar a conèixer aquestes iniciatives… però no els interessa perquè no aporten grans beneficis”.

Així doncs, els dos únics projectes a Barcelona que ofereixen de forma continuada aquest format d’arts escèniques tenen problemes per continuar. El format micro no només és una manera més barata de consumir cultura, sinó que també és una de les poques maneres que les noves companyies troben per poder presentar les seves creacions i donar-se a conèixer. Si sempre són els mateixos grans teatres i companyies que reben les subvencions, és molt difícil donar entrada a noves veus culturals. A més a més, aquests grans teatres i companyies no s’arrisquen a oferir novetats a la seva programació. Tal i com opina David Martrat en l’article “Però si tot són refregits!”, aquests grans teatres i companyies prioritzen “la rendibilitat econòmica dels espectacles per sobre de la capacitat del teatre d’esdevenir un reflex social i cultural en continua evolució. No hi ha risc”.

Si els que reben les ajudes no aposten per a la innovació, i si, a més a més, es tanca l’aixeta a les petites iniciatives que donen veu a les companyies que comencen, mai aconseguirem treure la pols al teatre. El microteatre és una alternativa a la tancada, enquistada i repetitiva oferta teatral de la ciutat. Però si no se’l reconeix ni ajuda, no li quedarà altra remei que baixar el teló.

COMPARTIR