Miquel Àngel Maria (Maó, 1965). Coordinador del PSM-MesperMenorca. Actualment és Conseller de Cultura i Educació – Consell Insular de Menorca. Però també és i no deixa de ser escriptor, professor, polític. Articulista incansable, ha col·laborat amb Diari de Balears, el diari Menorca, l’ARA Balears, així com Justí­cia i Pau i a la revista Dialogal. L’entrevista té lloc al seu despatx, a la seu del Consell Insular de Menorca. Un edifici nou que contrasta amb la bellesa pretèrita de l’illa. Els seus pensaments surten escopetejats en forma de paraules. Parlem i l’entrevistat fa la primera pregunta.

Com veus Menorca des del principat?

Menorca és una illa petita del mediterrani occidental. No té més població que un districte de Barcelona, és una illa que sembla un gran jardí.

Menorca té un territori rural, és un entorn rural molt cuidat però no deixa de tenir una economia turística, igual que Barcelona. La pèrdua de diversificació econòmica i la disminució en termes de distribució del producte interior brut a Menorca, segueix la mateixa tendència dels altres territoris. El sector primari de Menorca potser està una mica millor.

Vas estudiar estudis eclesiàstics i ara entres a la política havent passat per la docència. En quina casella et trobes més còmode?

En totes i en cap, una cosa és allò que som les persones i un altre és allò que fem. Jo de totes les coses que he fet, no n’hi ha cap que ho sigui. Però és una activitat que no és la meva vida. La meva vida és la d’una persona inquieta socialment, estic molt arrelat a la meva illa; sóc un menorquinista i un illòman, com deia Josep Pla. Sóc una persona que ha viscut per vertebrar Menorca amb els Països Catalans. I això ho he treballat des de tots els àmbits on he estat. Des de la docència, fins a la literatura. I des de la política, per això estic en un partit sobiranista, ecologista i d’esquerres. I que a més a més s’estructura en un col·lectiu més ampli que agrupa altres sensibilitats. En tots i en cap. Aquesta és la resposta.

Aquesta és l’actuació d’un intel·lectual al govern?

Si intel·lectual vol dir: una persona que s’ha dedicat a conrear l’escriptura i l’articulisme; opinió, anàlisi, reflexió. És el que he fet, més de mil articles. He col·laborat amb mitjans de Menorca, també amb mitjans de més enllà, en aquesta cosa que a vegades sembla tan odiosa de ser tertulià de ràdio. Amb tot, em costa una mica definir-me com a intel·lectual. Com a persona que es dedica al pensament i a la reflexió, i ho intenta compartir, per entendre el país i les illes, sí. I això sí que crec que té un retorn a la vida política.

“La metròpoli cultural de referència de Menorca és Barcelona”

En aquest sentit podríem dir que hi ha un flux d’idees entre les dues illes?

Mallorca i Menorca s’influencien, però Menorca culturalment parlant se sent més influïda per Barcelona com a icona, per Catalunya i concretament per Barcelona, que per Palma. Els estudiants menorquins en un nombre molt elevat van a Barcelona, ni es plantegen anar a Palma. La metròpoli cultural de referència de Menorca és Barcelona. Per temes de salut sí que és veritat que ara anem més a Mallorca, però si algú s’ha d’anar a fer alguna cosa la ciutat de referència és Barcelona. Formem part de la mateixa estructura administrativa, però sentiment balear a Menorca no n’hi ha. Fins i tot parlar de Menorca com a illa balear fa una mica de repulsió a molts menorquins.

La cultura de Menorca és catalana?

És evident. Menorca s’inscriu per llengua història i per cultura als Països Catalans. Però no s’ha de llegir com que la cultura de Menorca és la cultura del principat. No m’agrada la idea de veure la cultura que es fa a Barcelona com el tronc comú, i la que es fa a la resta de territoris com a perifèrica.

 Fa poc es va fer la declaració de Palma, aquests gestos són més o menys periòdics. Ara es marca una direcció real?

Jo crec que marca un intent de què hi hagi una normalitat que desgraciadament no hi és. El Partit Popular sempre ha tingut un component d’autoodi de convertir les illes en una província per desvincular-la de Catalunya. Els governs d’esquerres pels seus elements sobiranistes, sempre han volgut vertebrar els territoris de parla catalana. El que passa és que a cada canvi de govern el PP ho intenta destruir tot. Afortunadament no ho destrueixen tot. I s’avança, encara hi ha molt de camí.

La vaga de professors va ser un punt d’inflexió?

Ho va ser, sense dubte. Espero que el PP hagi après la lliçó. No pot governar contra un teixit tan ample com el sector educatiu. Aquí en José Ramón Bauzà es va deixar emportar per la seva obsessió anticatalanista. Tot això no anava enlloc i el PP ho ha vist. Per tant el triomf de Gabriel Company enfront de Bauzà com a nou president de les Illes Balears, vol dir que ara s’emmirallen més amb Gabriel Cañellas que amb Bauzà o Matas, i això és positiu, però potser només postureig. De cara a la galeria. Encara no s’ha demostrat que canvií realment de plantejament de fons que sí que seria bo. Ens aniria bé que a les illes hi hagués una dreta que treballés pel país.

En aquest sentit a Catalunya hi ha un consens favorable al dret a decidir. Cap polític pot obviar posicionar-se. A Menorca quin seria el problema central que ningú pot deixar de banda?

La qüestió central de la política a Menorca és el territori. Entès des d’un punt de vista de gestió global i després des d’un punt de vista ecològic. Hi hauria el problema central de la sostenibilitat. Menorca ha fet una aposta clara per combinar la preservació de l’entorn natural i el turisme. Els menorquins estem molt gelosos de la nostra illa. No volem que sigui ni Eivissa ni Mallorca. No volem aquest model per l’illa. Però el que preocupa la gent és com fer això que volem sigui compatible amb què no hi hagi una fuga de cervells. Que els joves que van a estudiar fora, després no puguin tornar. I per solucionar això hi ha d’haver diversificació econòmica. No podem ser només dependents del turisme. Però la famosa via menorquina del creixement que és un model econòmic teoritzat als anys seixanta. Que anunciava un equilibri entre els tres sectors econòmics. Això ja no és així, la deslocalització de la indústria també ha afectat aquí. Probablement la nova diversificació és amb el sector del coneixement i les noves tecnologies i diversificar també dins del mateix sector turístic, passant pantalla del model de sol i platja i anar cap al turisme de fora de temporada i atreure altres tipus de turisme, el cultural, turisme esportiu, de natura i aquestes són les marques que Menorca està treballant. Amb això hi ha un consens. Podem discutir i ho podem fer millor o pitjor, o quines coses hauríem d’impulsar per fer aquest model més ràpid. Hom diu que Menorca no té model, però jo crec que sí. És aquest, un model basat en la sostenibilitat.

“El Partit Popular sempre ha tingut un component d’autoodi al convertir les illes en una província per desvincular-la de Catalunya”

També per la inestabilitat del món àrab, no es pot viatjar la nord d’Àfrica ni a Turquia o Síria, per por. També hi ha un desviament del turisme que abans no hi era. No va en contra aquest fet.

Si mantenim a Menorca com a destí econòmic, com a destí barat de sol i platja, amb un turisme que tant li és un hotel a un lloc com un altre, ja que vol descansar i tenir una platja més o menys verge amb daiquiris a prop, avui això ho té aquí. I quan es pugui viatjar al nord d’Àfrica anirà allà. Si Menorca vol un visitant que vingui pels valors de Menorca i no perquè aquí hi ha una platja i un hotel, serem capaços de resistir. I de superar la crisi. El moment en el qual el mediterrani es pacifiqui i sigui possible anar a fer viatges barats a altres destins, tot el nostre entorn patirà com a destí turístic. Com més fort siguem en altres segments turístics que siguin més soldis, menys patirem.

Menorca ha de ser pels menorquins?

Evidentment.

Però que és Menorca?

Menorca és una terra on hom té clar que és un privilegi viure-hi. La gent de Menorca té clar que vol continuar fent que sigui un privilegi. Menorca té clar el que no és ni vol ser. No és una urbs, ni un destí, no és festa; és vida tranquil·la, amb la natura, camp cuidat, activitat agrària. Viure bé en termes de qualitat de vida.

Abans ho comentàvem, en el terreny cultural quines són les primeres qüestions que s’han de resoldre a Menorca?

Avui quan es parla de cultura es parla d’indústries culturals, i nosaltres no podem començar per aquí. Seria començar la casa per la teulada. Per una qüestió molt senzilla. Som un mercat molt petit. Qualsevol activitat professional en cultura té un mercat d’arribada reduït. Té una mica més de mercat si s’obre al turisme, en l’exportació amb el visitant que ve aquí. Hi ha un festival a Ciutadella a Líthica, que no és un festival de l’administració, que és iniciativa privada, que atreu molt turisme, i això necessitem fer-ho més i millor. I només així aconseguirem tenir més mercat cultural intern. També hem d’intentar projectar-nos exteriorment. I en aquest sentit la política de govern hi ajuda; l’Illenc, ho està fent. Si un grup de teatre fa una obra a Menorca, només la podrà representar dues o tres vegades, ja que ja haurà arribat a tota la població. El que es necessita són canals de distribució per anar a Mallorca i el principat. Però quan parlem de cultura, parlem de vida espiritual en un sentit molt ampli, de crítica social, de gent que pensi, que ceri la llibertat. I jo com a conseller de cultura treballo perquè la gent de Menorca tingui espais de creació, pensament i debat cultural dins la mateixa illa. Indústria cultural sí, però la prioritat és el teixit cultural de Menorca, que per una illa d’aquestes dimensions és molt potent, hi ha una vida espectacular. En Manuel Cuyàs, em diu: Mataró té més habitants que Menorca però Menorca té 10 vegades més cultura que Mataró. Això es positiu, ja que mostra la cohesió del territori. El que hem de fer és crear espais, perquè els creadors de Menorca els puguin aprofitar.

En aquest sentit, hi ha l’exemple del pintor Hans Hartung, que les autoritats de l’illa van fer fora de l’illa al prendre’l per espia. Ara tot ha canviat. Menorca s’ha beneficiat dels estiuejants en aquest sentit?

Sí, però és complicat. Ja que hi ha molts estiuejants que venen aquí a aïllar-se. Els menorquins vivim en una illa, però no aïllats. Per part nostra ens agradaria que hi hagués més, diguem-ne, protagonistes de la cultura que estiuegin a Menorca, però no perquè es comprin una casa i vinguin aquí a aillar-se. Però trobem una resistència per part d’aquest visitant tipus i és que vol venir aquí a aprofitar allò que Menorca li ofereix; tranquil·litat, aïllament, vida natural. Fugir del brogit del seu entorn. Jo crec que hem de trobar el punt mitjà per poder-nos-en beneficiar tots.

“Ens aniria bé que a les illes hi hagués una dreta que treballés pel país”

No hi ha un rebuig per part dels ciutadans de Menorca als estiuejants que es volen implicar en l’illa?

Depèn de l’actitud. Jo no et diré noms, però hi ha personatges mediàtics catalans que han vingut amb una actitud colonitzadora. De venir a ensenyar-nos als menorquins com s’ha de fer tot. I això enerva al menorquí, que ens tractin com a provincians ens posa a mil. En canvi hi ha molts altres catalans de qualsevol àmbit, que han vingut i que vénen des de fa anys i que tenen una relació de veïnatge, simpaties i empaties i coneixement de la realitat molt positiu. Un exemple és la reunió que fem des del govern a finals de temporada amb notables de perfils múltiples, professionals, polítics. Gent que ve a Menorca i que tenen una gran trajectòria. Els volem tenir a prop, i quan ells t’expliquen amb qui es relacionen a l’illa resulta que ho fan amb els sectors més dinàmics de l’illa, que també els busquen. Així la cerca de la sinergia beneficia a tothom.

Menorca explota bé la seva marca cultural?

Ho està començant a fer. La marca Menorca Cultural, s’està començant a treballar. I això té molt de potencial. Hem d’aconseguir atreure gent que vingui a Menorca per la seva oferta cultural en un sentit ample, no només per un punt en concert. Per exemple: cultura també és la gastronomia, que té molt de recorregut. Això ha de reforçar el producte local, per reforçar la identitat de l’illa i donar-li més sortida econòmica. Hem començat tard però s’hi ha de treballar. El patrimoni també és un àmbit molt important, per tal que Menorca sigui referent en la seva gestió, i per nosaltres això també és un repte.

“Hi ha personatges mediàtics catalans que han vingut amb una actitud colonitzadora”

En aquest sentit vas escriure Els cors de pedra, sobre els talaiots. No deixa de ser una explotació de la marca Menorca.

No ho vaig fer en aquest sentit, però evidentment que té una repercussió. Jo no l’he pogut difondre gaire, perquè ara la meva prioritat i la meva agenda és l’activitat política, però sí, el naixement de la novel·la és per la passió per la cultura prehistòrica de Menorca. Per la passió pels viatges i el mediterrani. Buscava explicar-me a mi mateix una història que m’ajudés a entendre bé aquella època. Però si vols dir que aquesta novel·la pot tenir una repercussió sobre el que Menorca cerca per projectar-se com a espai de creació i turisme cultural, doncs també hi ajuda.

“Menorca no pot competir amb el territori continental amb el fet d’estar al punt de llança de les novetats”

Les novel·les de Patrick O’Brian comencen a Maó. Nova Zelanda es va patrocinar a través de El senyor dels anells. No és una ocasió perduda?

Menorca no s’ha explotat com a plató. Com a àmbit de difusió hi ha la Balears Film Comissions, que busca atreure produccions cinematogràfiques, i que cada illa tingui la seva especificitat. A Menorca en dos anys s’han filmat dues pel·lícules. Una de Fernando Colomo, La Isla bonita, i una altra de Marc Recha, La vida lliure, rodada íntegrament en català i amb en Sergi Lopez com a protagonista. Els dos protagonistes infantils parlen en català de Menorca i és cinema d’autor, que va enfocat a un públic molt específic. Menorca no té molts recursos per oferir serveis complementaris a grans produccions, però és veritat que cada vegada és més fàcil que és facin produccions a llocs que no tinguin estructura. Hi ha un festival de cinema a Menorca. Tot són petites llumetes que són línies de treball.

“Sóc una persona que ha viscut per vertebrar Menorca amb els Països Catalans”

A Barcelona les Fàbriques de Creació són una tendència municipal. Tenen sentit a Menorca?

Dimensionades a la realitat de Menorca, sí. Sí que tenen sentit i possibilitats. De fet ara estem mirant com podem fer un centre de creació artística. Que seria per produir art. També ho estem mirant d’enllaçar amb les noves tecnologies. Hi ha un centre a Alaior que està orient a empreses. O per exemple el Llatzeret del port de Maó, que té vocació de convertir-se en centre de coneixement. Així com per fer activitats formatives d’alt nivell.

Els canvis a la península són ràpids, s’alenteix molt l’arribada de les noves tendències a Menorca?

No ho crec. Penso en molts menorquins que són universitaris i estudien fora. Viuen a Barcelona, treballen allà. Aquest menorquí que està perfectament connectat al seu àmbit professional, lúdic o cultural. Quan arriba a Menorca li interessa portar aquí la parafernàlia de la gran ciutat? Probablement no. Cerca diferenciar l’illa de la ciutat per contrast. Però amb això no vull dir que Menorca hagi de quedar endarrerida. Menorca no pot competir amb el territori continental amb el fet d’estar al punt de llança de les novetats. No ho pot fer. És una illa de 90.000 habitants. En què ens podem diferenciar? Doncs en què aquestes puntes de llança necessiten espais de desconnexió i Menorca ho pot ser i ho vol ser. Aquest és el camí de l’èxit.

La connexió permanent de les xarxes socials ajuda a la sociabilitat entre els propis habitants de l’illa? O per contra Menorca està connectada amb la resta del món?

Igual que a tot arreu. Ara entraríem en un debat filosòfic. Jo crec que permeten millorar molt la connexió amb el món i poden convertir-se en un problema per les relacions properes. En realitat són cercles tancats. I això tendeix a fer petites tribus i pot dificultar les relacions de proximitat. Però no a Menorca en especial, això passa a tot arreu, a un barri de Barcelona o a un entorn rural de Lleida.

Però la comunicació sí que és més ràpida. Altra cosa és que això ens faci més feliços. Hi ha el llibre Sapiens de Yuval Noah Harari, on es parla de la trampa del luxe. La revolució agrària va suposar un abans i un després per la humanitat? Probablement sí. Però a un cost brutal. En el moment en què els caçadors es posen a ser pagesos, han de fer molta més feina per poder menjar, ja que tenen més fills i s’entra en un cercle viciós. I això portem-ho a l’actualitat. Amb el correu postal tot era més lent, ara amb l’electrònic tot és més ràpid. Vius més tranquil? I aquí a Menorca ens agrada viure tranquils. I ho necessitem, ja que una de les vies de desenvolupament econòmic de Menorca ha de ser aquesta. Paradoxalment,  això només és possible, avui, amb noves tecnologies de la informació. Però no volem perdre el modus vivendi que ens pot identificar com un territori especial, diferent i únic.

Com veus Menorca d’aquí a 4 anys?

No t’ho sabria dir, és massa proper. El meu partit, Més per Menorca hem fet el nostre primer congrés amb el lema Menorca 2025. Què volem per Menorca per d’aquí a 10 anys? Doncs volem que tot el que t’he explicat sigui una realitat. Materialitzar tot allò del que hem anat parlant, ja que pot ser realment una realitat. Volem que Menorca sigui una illa on s’hi visqui bé. Que no vol dir elitista. Vol dir que la natura ha d’estar molt ben cuidada. On no hi hagi falta de continuïtat entre el camp i la natura, i això vol dir desenvolupament i sostenibilitat econòmica, i que no s’expulsi a ningú de Menorca.

 

COMPARTIR