Emprendre el vol

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

“Aquell estiu em vaig enamorar i la meva mare es morir”. Així, com una fiblada, comença Benedict Wells Hard land —traduïda al català per Ramon Ferrés i editada per Les Hores. Això serà dur, penses després d’aquesta primera frase que anuncia les temàtiques més importants que es desenvoluparan a la novel·la: l’amor i el dol.

El protagonista de Hard land és en Sam, un adolescent de quinze anys tímid, solitari i amb poques amistats. Un estiu dels vuitanta comença a treballar als cinemes de la seva ciutat, Grady, i aquesta feina no només li obrirà portes en el món laboral i a descobrir l’amor, també serà l’inici del seu pas de la infantesa a l’adultesa. Aquest estiu revelador també serà l’estiu en què morirà la seva mare. Tot i que això ja ho sabem des del principi, tindrem temps de conèixer l’Annie i agafar-li prou afecte perquè quan mori sentim que el nostre cor també es trenca en mil bocins. Per a en Sam, la seva mare és un refugi, potser la seva única amiga de veritat fins aleshores, per això la seva pèrdua el converteix en nàufrag perquè, tal com diu un dels personatges, “el dol és un viatge sense destinació i sense final”. De fet, el tema del dol Wells ja el tracta a Del final de la soledat, la primera novel·la que vaig llegir d’ell i amb la qual em vaig estrenar amb Les Hores. Llavors ja em vaig adonar que l’autor alemany tractava amb molta delicadesa un tema com aquest, tan comú i quotidià però alhora tan tabú.

Abans de tot això, però, en Sam farà una amistat inseparable amb en Cameron, en Hightower i la Kristie. Amb ells, que són més grans que ell, no només descobrirà el valor de l’amistat, que certament s’haurà d’anar treballant, sinó que també es coneixerà a si mateix i s’haurà d’enfrontar a les seves pors i a la solitud. Al llarg de l’estiu, sentirà una ferma necessitat de formar part d’un lloc i una gent, però de mica en mica també s’adonarà que aquest pertànyer no sempre és tan senzill, que la vida és un vaivé de desitjos i promeses, que fa el seu curs. Viurem com reneix i creix una relació entre un pare i un fill poc comunicatius i distants que de sobte es veuen obligats a remar en la mateixa direcció per sobreviure a una desgràcia. Tindrem el plaer de conèixer la seva germana, la Jean, que, malgrat ser força absent durant bona part de la trama, acabarà tenint un paper prou rellevant i decisiu en el camí d’aprenentatges i entrebancs del jove. I, sobretot, serem testimonis de l’enamorament innocent i entranyable d’en Sam per la Kristie, una noia atrevida i intel·ligent a qui creu inaccessible.

El que per a mi és important de Hard land és que situa la història en una etapa vital complicada i tumultuosa, amb les seves llums i les ombres: l’adolescència. Mentre llegia pensava que els temes tractats a la ficció solen ser bastant polaritzats: o bé les protagonitzen persones adultes —ja siguin de mitjana o tercera edat— o infants. Però què passa amb l’adolescència? Realment, és un moment cabdal a la vida de qualsevol persona i el seu desenvolupament cognitiu però també emocional i, en canvi, costa trobar històries que ens en parlin. Hard land n’és una. De la mà d’en Sam, ens endinsarem en aquest moment convuls de la vida de qualsevol, on les contradiccions i les primeres vegades tenen una força i una intensitat difícilment igualables. En l’adolescència tot es viu a flor de pell i tot importa. Cada gest, cada paraula, cada conversa, cada repte. Tot. I això queda ben palès en la novel·la de Wells.

Ha sigut bonic acompanyar en Sam en aquest procés de creixement i maduresa. En molts punts m’hi he sentit reflectida, sobretot en els temors i la incertesa i en la importància de tenir uns bons referents, les figures paterna i/o materna, la brúixola que —si tenim sort— ens guia i acompanya. Hard land retrata molt bé el camí de voler fer-se gran, volar, ser lliure i, alhora, sentir-se desubicat perquè no es tenen els recursos ni els coneixements per arrencar el vol. Fins que, de sobte, s’emprèn i deixes de ser un infant i et converteixes en moltes altres coses encara més complicades i inesperades.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca