Àlex Collado va posar fi al seu via crucis particular amb l’obertura del mercat d’hivern, que va aprofitar per marxar cedit al Granada i poder gaudir del futbol després de mesos sense fitxa. El jugador sabadellenc va veure com Yusuf Demir li guanyava la posició en el Barça de Koeman i es veia obligat a buscar minuts lluny del Camp Nou. Ara, a 18 de gener, Collado es troba a les ordres de Robert Moreno al Granada i Demir ha tornat al Rapid de Viena davant la falta d’oportunitats.
El club andalús no va ser la primera opció de Collado per marxar, ja que durant els mesos d’estiu va estar molt a prop de marxar cedit al Brugge o al Sheffield, però no es van acabar tancant els acords. De fet, la primera opció de l’actual jugador blanc-i-vermell sempre va ser quedar al Barça i, per això, ni el club ni el futbolista veien amb bons ulls qualsevol cessió amb opció de compra. Al final, i davant la impossibilitat de reinscriure Collado com a jugador blaugrana, va acabar cedit al Granada.
La de Collado ha estat una cessió forçada, però no és ni de bon tros el primer préstec de jugadors formats a la pedrera blaugrana. El club i l’staff tècnic confia en les condicions del jugador català i, per això, s’han assegurat que a final de temporada torni al Camp Nou i es pugui convertir en un jugador important aquí. Així i tot, els precedents del Barça amb les cessions no fan guanyar punts a l’esperança, sinó tot el contrari.
Des de la temporada 2010/11, la tercera de Pep Guardiola a la banqueta, el Barça ha cedit un total de trenta-tres jugadors (sense comptar Collado), i alguns més d’una vegada. D’aquests trenta-tres, vint-i-un han jugat com a mínim en el Barça B, com és el cas de Marlon o Denis Suárez, però d’altres han tingut una marcada carrera a La Masia, com Aleñà, Deulofeu o Bojan Krkic. La majoria d’aquests jugadors van buscar minuts lluny del Camp Nou després de veure que no tenien lloc al primer equip blaugrana i la decisió de marxar, a priori, no es presentava com una mala opció.
El problema arriba quan s’acaba la cessió i el futbolista ha de tornar a Barcelona. No hi ha ni un cas d’aquests trenta-tres que hagi tornat i s’hagi guanyat un lloc important al primer equip del Barça. Ni un. Alguns van gaudir de dues o tres temporades, com Denis Suárez, Rafinha o Deulofeu, però cap d’ells es va reafirmar com a titular del conjunt culer i, en moltes ocasions, van tornar a marxar cedits entrant en una espiral de préstecs que s’acaba el mateix dia que el contracte. Molts diuen que fora del Barça fa molt fred, però pocs recorden que les temperatures baixen encara més a l’hora de tornar a casa.
El Barça espera i confia que el cas d’Àlex Collado no seguirà la norma general de les cessions en els últims vint anys, sinó que serà l’excepció. De fet, el seu cas és completament diferent als altres trenta-tres, ja que cap d’ells s’havia trobat sense fitxa durant mitja temporada. El jugador també està convençut de tornar i triomfar al Camp Nou, i sap que compta amb el suport del tècnic. Xavi Hernández no ha tingut cap problema per reconèixer en roda de premsa que “Collado ens hauria ajudat moltíssim. És una pena que no es pugui inscriure per un tema burocràtic, l’objectiu és que retorni”. Paraula d’entrenador.