eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    El via crucis d’Álex Collado

    Per tal de traçar la línia mestra en el que ha estat el fracàs del model de club que s’ha anat perpetrant, només cal donar una ullada a totes i cadascuna de les decisions preses temporada rere temporada. Un esfondrament que ha quedat netament palès i perfectament exemplificat en casos com els de Carles Pérez o Álex Collado. Ambdós jugadors, formats al planter blaugrana, van quedar relegats de mala manera per tal de ser substituïts per futbolistes desconeguts com Malcom o Trincão, avinguts a ocupar el rol assignat als anteriors. I malauradament, el cas de Collado encara ha donat molt més de si, acabant per ensorrar qualsevol mena d’oportunitat que hauria merescut el millor jugador del teu segon equip durant les darreres dues temporades.

    La primera vegada que l’extrem vallesà va tocar a la porta del primer equip blaugrana va ser el maig de 2019, substituint a un Dembélé novament lesionat. Collado va debutar sota la batuta d’Ernesto Valverde, però no gaudir de més oportunitats. Tampoc amb Quique Setién, que el volia aprofitar després d’acomiadar a Carles Pérez –traspassat a la Roma–. Les ofertes de Sassuolo i Mallorca van quedar ràpidament descartades, ja que el jugador veia com la porta s’obria de nou. Res més lluny de la realitat, no va gaudir de continuïtat i aquesta es va tancar de nou. Tanmateix, el tossut Collado es va ficar entre cella i cella l’objectiu: aconseguir que Ronald Koeman li donés l’oportunitat per la qual portava lluitant tot aquest temps. Malgrat tot, l’arribada del tècnic neerlandès es va convertir en sinònim d’una nova decepció. Empès per la deriva del Club i per decisió tècnica de l’entrenador del primer equip, el sabadellenc va quedar apartat de nou, ja que no va convèncer a l’entrenador, que va preferir a la nova incorporació del filial blaugrana: Yusuf Demir. Una decisió realment absurda, i més veient que tampoc va acabar apostant per l’austríac. En aquest cas, segurament, el gran error va ser fer cas a un entrenador a qui se li volia rescindir el contracte.

    I d’aquí es va arribar al tancament del mercat de fitxatges amb la pitjor situació possible: amb contracte, però sense dorsal ni fitxa amb el primer equip ni tampoc amb el filial; a més de quedar apartat de la competició per molt que s’entrenés amb el grup. En definitiva, tot un embolic que va acabar amb Álex Collado en terra de ningú perquè el Barça va rebutjar una oferta del Club Brugge quan tot semblava fet –el jugador ja havia abandonat la concentració de l’equip blaugrana–. Això no obstant, el club belga va canviar les condicions acordades i va exigir tenir una clàusula de compra obligatòria en finalitzar la cessió. Això no era el que es desitjava a Can Barça, i per això mateix es va refusar la contraoferta; per tal de deixar oberta una porta a Collado. El jugador tampoc es volia desvincular del club blaugrana, fet que provocava que l’opció de compra després del préstec no es contemplés de cap de les maneres. I no només això, sinó que la pitjor de les garrotades estava per arribar: Als darrers instants de mercat, el Barça i Collado havien arribat a un acord amb el Sheffield United de la segona divisió anglesa, fins al punt que estava signada la documentació. Però tot se’n va anar en orris sobre la botzina perquè un treballador del club anglès, segons expliquen des del comtat de Yorkshire, es va adormir als llorers i no va ser possible fer entrar a temps la documentació al TMS (Transfer Matching System), organisme creat per la FIFA el 2009 per evitar irregularitats en les transaccions i validar les operacions. Aquesta cessió tampoc es va poder tancar; el cúmul de la mala sort.

    Álex Collado ho va passar realment malament. L’estiu va ser un autèntic malson, veient com el seu futur no es definia i amb el malaurat final de quedar-se sense equip. D’aquí que s’arribés a plantejar la possibilitat de deixar definitivament el futbol amb només 22 anys. El president Joan Laporta, sabedor de la situació anímica del jove del planter, va decidir trucar-li personalment per animar-lo i per tal d’assegurar-li que ho intentaria arreglar amb els estaments pertinents. Malgrat tot, la situació no va poder ser reconduïda perquè, segons el reglament de LaLiga, estava totalment prohibit tornar-li a donar una fitxa fins a la pròxima temporada. Tampoc se’l podia fer baixar al filial perquè totes les vacants estaven ocupades i perquè tampoc els ho haguessin permès des de LaLiga. Aleshores, el Barça va intentar inscriure’l amb mesures cautelars en al·legar la lesió de llarga durada de Braithwaite al genoll esquerre, però es va emportar una doble negativa per resposta. L’única solució era la d’esperar durant sis mesos a què s’obrís el mercat d’hivern i mantenint negociacions amb clubs d’Anglaterra, d’Alemanya, d’Itàlia i d’Espanya, mentre Collado continuava estudiant dos dies a la setmana anglès després d’aprovar el Batxillerat l’any passat. El futbolista català, amb contracte fins al 2023 i amb una clàusula de rescissió de 100 milions, està acostumat a tirar endavant malgrat les adversitats. De fet, ja va haver de remar a contracorrent quan el seu pare va abandonar la seva família quan només tenia sis anys. El jove Álex es va quedar a viure amb la seva mare Susi, amb el seu germà Jonathan i amb els seus avis, en una situació econòmica precària. Collado, de nou, tornava a veure la llum al final del túnel.

    - Publicitat -

    El Barça esperava que possibles opcions com el Sheffield o la Lliga Belga es reactivessin, però no va ser així. El sabadellenc, que disposava de diverses ofertes de Primera Divisió espanyola per anar-se’n cedit al gener, tenia ganes de recalar a un projecte en el qual pogués créixer com a futbolista en el futbol professional. Llevant i Getafe es van interessar; tanmateix, Granada i Alabès eren els millors situats per a fer-se amb els seus serveis. I finalment, el conjunt andalús ha estat l’escollit i el futbol li ha donat una nova oportunitat després d’un enorme via crucis. Fins aleshores, el jugador s’ha seguit entrenant amb el club del seu cor, perquè tampoc no vol anar-se’n sense almenys haver-ho intentat mitjançant una cessió. A més, està tranquil perquè el tècnic blaugrana Xavi Hernández li ha transmès una confiança molt necessària, ja que ha quedat entusiasmant amb la feina del jugador i perquè el considera una peça interessant i a tenir en compte de cara a la pròxima temporada. Un exemple més que el Barça, novament, ha perdut el temps.

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    Des del 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció ens ajuda a continuar endavant.

    Els més llegits

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca