En un matí de dilluns ens reunim amb el cantant de La Fúmiga Jose Beteta. Mentre els caps de setmana triomfa amb concerts multitudinaris, vibrants i plens d’energia, durant la setmana continua amb la seua faena amb total normalitat. Beteta es dedica, de dilluns a divendres, a ensenyar música als xiquets d’Alzira, la seua ciutat natal. Uns orígens que porta amb orgull pertot arreu cada cap de setmana.

Després del seu segon disc, Fotosíntesi, l’èxit, el ressò i la notorietat del grup no han deixat d’augmentar, però, com ens explica, la música no dona per a viure als nombrosos integrants que conformen el grup. Uns músics que mai imaginaren quan es trobaven en els assajos de la Societat Musical d’Alzira que arribarien tan lluny amb la seua txaranga. Parlem sense embuts amb Beteta sobre el seu nou projecte, la seua visió del món i del país dels valencians. Recomanem un bon esmorzar (i el cremaet que no falte!) per gaudir millor de l’experiència.

En el nou disc s’aprecia un important canvi de sonoritat amb respecte de treballs anteriors, més elèctrics i potents. La pregunta és imprescindible… Vos heu convertit en un grup indie?

Em fa risa perquè, quan començàrem el disc, fèrem la cançó de Her. Entre nosaltres comentàvem de broma si ens havíem fet indies, però res més allunyat de la realitat. El que hem fet ha sigut agafar l’essència d’Espremedors, que era un projecte que naixia per esprémer les nostres possibilitats i donar el màxim de cada un dels integrants del grup. 

“Combinem moltes sonoritats i hem intentat consolidar-les en el nostre nou treball, on tots hem crescut, tant per dins com per fora”

A partir d’aquesta manera de treballar, hem analitzat que havia funcionat més (també en els concerts), amb quins estils ens sentíem més còmodes i, a partir d’ací, hem fet Fotosíntesi. Ens va passar que, quan vam fer Equilibrios Infinitos com una paròdia ens va agradar molt eixa sonoritat indie, i, en eixa línia ha nascut la cançó de Her. L’advantatge és que no tenim un estil musical únic: combinem moltes sonoritats i hem intentat consolidar-les en el nostre nou treball, on tots hem crescut, tant per dins com per fora.

Com explicaries Fotosíntesi?

Nosaltres entenem el nostre segon disc com un procés de creicement; com a persones, com a grup, com a col·lectiu i com a societat. La salut mental, la responsabilitat afectiva en la gestió de les relacions de parella, l’estima per fer les coses bé i rodejat de la gent que t’estima, l’amor al País Valencià de Llavors… Fotosíntesi, llum i creixement individual i col·lectiu són els eixos del nou disc. 

“La Pàtria és la gent amb què comparteixes un trosset de món, que no és ni millor ni pitjor, sinó que és el teu”

Llavors és tota una declaració d’amor al País Valencià. Sou uns patriotes els de La Fúmiga?

Nosaltres tenim un concepte de Pàtria que va lligada a la gent, a les persones. La Pàtria és la gent amb què comparteixes un trosset de món, que no és ni millor ni pitjor, sinó que és el teu, on has acabat. Igual que la teua família, la gent que t’envolta és fonamental. Hem d’estimar-nos molt per construir un futur millor en igualtat i en llibertat. I és això el que hem intentat (i, crec que aconseguit) amb Llavors.

“El País Valencià serà amb tots o no serà”

Podríem dir que és la teua cançó preferida del disc?

Sense cap dubte!! A nivell personal em sent molt identificat, perquè engloba totes eixes coses que a mi em mouen per dins. A nivell musical, hi ha una importància brutal dels vents, amb unes sonoritats pensades perquè recorden a la música de banda, amb “un final de certamen de bandes”, com dic jo.

A més a més, pense que la lletra és molt inclusiva: nosaltres fem vida en valencià, però pensem que el País Valencià serà amb tots o no serà, i, per això, vam decidir fer alguns trossos en castellà també. No volem fer el mateix que fan alguns sectors del nacionalisme espanyol i imposar la nostra visió com l’única verdadera. Sabem que hi ha gent que intenta separar-nos i dividir-nos entre valencians i, front això, fem una cançó d’amor a la nostra terra que no deixa a ningú arrere, i que posa en valor el terme “País Valencià”, amb què alguns volen acabar.

“A Mazón li diria que l’’anticatalanisme del PP és antivalencianisme”

El PP ha tornat a l’anticatalanisme i ha reviscolat el fantasma de Catalunya. Què li diries a Carlos Mazón si tenires l’oportunitat?

Pense que la dreta quan es queda sense arguments utilitza l’anticatalanisme. Pero, no ens oblidem: a Mazón li diria que no és anticatalanisme, sinó antivalencianisme. D’altra banda, planteja un model de creixement econòmic on “la festa no s’acaba mai”. Tot està basat en construir edificis més alts, festes més grans, camps de golf més espectaculars… I, mentre, deixes una gran quantitat de morts pel camí i destrueixes el territori. És un model que s’ha carregat la nostra economia productiva i els sectors primaris. 

Les dades estan ahí, i ens hem empobrit enormenent, especialment on més economia de sol i platja hi ha. Fora d’ahí, hi ha un projecte polític  alternatiu que funciona. La societat valenciana ha trencat amb això i ha apostat per altres vies, i el PP es veu forçat a agarrar-se a l’anticatalanisme perquè no té un projecte alternatiu. El millor que podem fer és que continuem demostrant que el País Valencià no és seu, sinó de totes. Amb un somriure i amb més il·lusió que mai.

“La meua immersió lingüística ha sigut la banda de música”

Sempre defenseu la llengua, però sempre intentant convéncer i amb un to conciliador.

Defensem la llengua de la manera més natural que sabem. Jo soc de família manxega i castellanoparlant, i la meua immersió lingüística ha sigut la banda de música, amb la gent amb què ara forme La Fúmiga. Dins d’eixa naturalitat sempre intentem construir un país normal, o la llengua no siga un problema. Volem que la gent puga parlar en valencià, però, sobretot, que vulga parlar en valencià. En els 90 la gent va créixer amb Babalà, i anys més tard la gent va créixer amb la música en valencià. Ara necessitem continuar consolidant nous referents, i Internet, els mitjans de comunicació i grups com el nostre tenim una responsabilitat enorme. Som referents i tenim un altaveu, que sempre intentem utilitzar amb optimisme i responsabilitat. Hem de continuar sumant a gent!

“Si no tenim esperança no ens queda res”

Julio Iglesias, Francisco o Rafael podrien ser considerats la banda sonora dels anys d’hegemonia del PP. Quines 3 cançons triaries per definir aquest moment polític al País Valencià?

Uff….(riu). No m’havies dit que faries preguntes tan difícils, eh? Primer que tot vaig a triar una meua, ja que estem, que és Monstres i gegants. És important perquè parla de que hi ha molta gent disposada a acabar amb les llibertats i felicitats més elementals i quotidianes del nostre Poble. I, a més, ho fa en positiu, perquè no podem deixar que ens guanye la por. 

També et diria qualsevol cançó de reguetó sucio o de trap que tinga una lletra masclista o individualista. D’eixes que reprodueixen el sistema de valors dominant, individualista i amb un culte enorme pels diners, els cotxes, les dones, la possessió…Vox al final reprodueix tot eixe sistema de valors. Per això és tan important que siguem capaços de crear referents alternatius. I, per últim, em quede amb Esperança de Txarango. Crec que si no tenim eixa esperança no ens queda res, i ha de ser motor i font d’inspiració.

“Als qui ens acusen de polititzar els diria que tots els grups fan, d’una manera o d’altra, política. I, a qui no li agrade, que escolte a Julio Iglesias”

Hi ha gent que diu que ho polititzeu tot. I d’altres que diuen que sou massa blanets i happyflowers…

Jo tinc molt clara la meua manera de pensar i, des de La Fúmiga, també, Ara, tenim una manera de fer les coses per al major nombre de gent possible. No renunciem a dir res que volem dir, però sí intentem parlar de coses importants amb alegria i un somriure. Als qui ens diuen que fem política els diria que tots els grups fan, d’una o d’altra manera, política. Tot el que es fa és política, i la suposada no-ideologia acaba tenint una ideologia molt perillosa. Quan hi ha missatges masclistes, de dependència emocional, de supremacisme o, simplement, quan s’invisibilitza a la gent que pateix discriminació o que ho passa malament, es fa política. I de la més cruel. També quan parles d’amor: clar que també és política. I, a qui no li agrade, que escolten a Julio Iglesias!

“Als nostres concerts ve cada vegada més gent molt jove amb la bandera d’Espanya o les sigles del PP en la polsera, i crec que això és un gran triomf”

Una bona definició de La Fúmiga seria un grup que troba en allò local allò universal vist des dels ulls dels valencians. Me la compres?

Sí, sense dubtes pense que has definit molt bé a La Fúmiga. Al final és el lema este de “pensa global i actua local”. Primer hem de canviar el nostre país i la nostra realitat. Tot i això, nosaltres sentim que estem qüestionats per un sector per la nostra manera de transmetre les coses, massa “blaneta”. Ara bé, es resultats i l’experiència ens diuen que la nostra manera de dir i comunicar funciona. La nostra manera de reclamar una solució justa per a la crisi europea de migració, que no deixe a ningú arrere, és crear Mediterrània. La nostra manera de reclamar una Unió Europea més justa i solidària és crear un himne que la gent balle i que la gent senta com a propi, que diu que casa nostra és casa seua, i que si la nau s’enfonsa, estem al seu costat. 

 “Si, qui vinga a vore’ns, vote el que vote i vinga d’on vinga, es contagia dels nostres valors i del nostre somni de construir un món millor, tot el que fem haurà tingut sentit”

Nosaltres considerem fonamental arribar a través de valors i de la nostra sonoritat potent a la gent. Als nostres concerts ve cada vegada més gent molt jove amb la bandera d’Espanya o les sigles del PP en la polsera, i crec que això és un gran triomf. Nosaltres no estem dient res més que cadascú s’estime a sí mateix i a la gent que l’envolta. Que cuiden el trosset de món que els ha tocat sense oblidar-se dels altres. El nostre és un projecte que parla d’amor: propi, cap als qui ens envolten, cap a la música, cap al nostre País Valencià i cap a la resta del món. Si, qui estiga en els nostres concerts, vote el que vote i vinga d’on vinga, es contagia dels nostres valors i del nostre somni de construir un món millor, tot el que fem haurà tingut més sentit que mai.