En els últims anys, el País Valencià ha sofert importants transformacions socials, polítiques i culturals. Arrere ha quedat un panorama de persecució de la llengua o, en el millors casos, d’exclusió de les manifestacions culturals en valencià. Parlem sobre el sector cultural valencià amb una de les persones que millor el coneixen: Òscar Piera, director de projectes de Tresdeu Media. Com ens explica, “tota la gent que ens dediquem a la cultura arrelada amb la nostra terra érem un poc outsiders abans, estàvem allunyats de les institucions”.
No obstant això, un dia va arribar el canvi de govern, i figures com la del conseller Vicent Marzà, partíceps de les reivindicacions del món de la cultura estaven, de sobte, dins de les institucions. Era un bon moment per dur les seues idees a terme. Amb quines resistències s’ha trobat el món de la cultura? Parlem dels avanços, reptes i obstacles amb què s’ha trobat el País Valencià al llarg dels últims anys.
La professionalització del sector cultural valencià: els principals obstacles
Tindre idees està molt bé, però després cal executar-les. Existeix una dificultat molt gran per dur-les a terme: terminis, lleis, burocràcia i obstacles de tot tipus, que dificulten enormement la tasca de transformació que s’ha de dur a terme. Un dels principals problemes és el del finançament, que és un peix que es mossega la cua: falta finançament, al no finançar les coses tot és molt precari, al ser precari no es pot professionalitzar i així continua sempre.
D’altra banda, més enllà d’allò institucional, el sector cultural valencià ha anat, a poc a poc, professionalitzant-se. De concerts en centres socials, molt precaris, tot s’ha anat professionalitzant. Hi ha hagut tot un moviment i tota una sèrie de persones que han propiciat que cada vegada més gent puga dedicar-se a la cultura en el País Valencià i, a més a més, fer-ho en valencià.
“Hi ha hagut tot un moviment que ha propiciat que, a cada vegada, més gent es dedique a la cultura al País Valencià i, a més a més, que ho hagen fet en valencià”
Les tres revolucions del valencià: escola en valencià, música en valencià i la batalla per Internet
Com comente en la meua peça en Sembra, la revista d’Escola Valenciana, hi ha hagut una generació que va lluitar molt per normalitzar l’escola en valencià; hi ha hagut una altra generació de persones que han aconseguit que la música en la nostra llengua siga un èxit; ara, crec que tenim una altra batalla, que no és de futur sinó de present, que és la batalla d’Internet. Les generacions més joves veuen l’escola com una obligació i no consumeixen tanta música: són nadius d’Internet. Cal que donem la batalla i que estiguem en Internet, oferint contingut i entreteniment en la nostra llengua, que parle el llenguatge dels més joves.
Necessitem de gent valenta que tire del carro. Gent inquieta que va ser capaç de muntar escoles en valencià; gent somiadora que tenia un grup de música en valencià, i els mateixos que els deien que no anirien enlloc amb els grups van vore com tocaven en valencià al Japó. Cal apostar per tota la gent que ho té clar, els early birds, com diuen en anglès. I, a banda, cal que nosaltres, els activistes, els donem tota la difusió i suport perquè continuen. I, apart d’això, si ja hi ha suport institucional, meravellós.
“Després de l’escola en valencià i de la música en valencià hem de donar la batalla d’Internet amb les generacions més joves”
Tresdeu, un projecte de present i de futur: un nou imaginari valencià
En definitiva, cal que donem suport a tots aquestos perfils i que vagen calant i incidint cada vegada més en la societat. Primer s’ha de generar el contingut en valencià i gaudir fent-lo. Han de saber des de l’inici que no tot és un camí de roses, i que potser els diners o el reconeixement no vinguen des del principi. Però per això serveix la utopia, per caminar, com vam fer en anteriors batalles. El nostre projecte va nàixer per contribuir a crear un nou imaginari valencià per al segle XXI.
Un nou imaginari que la gent puga percebre com modern i fresc. Per eixir dels tòpics de la paella i de la taronja. A partir d’ahí, hem intentat construir en els nostres programes de tele i els nostres videoclips un imaginari que anara en eixa direcció. Noves veus, nous projectes i una nova estètica. Sempre intentem ser eixe punt de llança que promocione als creadors, músics, il·lustradors, youtubers i creadors de continguts valencians. Intentem avançar-nos i anar un poc per davant.
“Sempre intentem construir un imaginari valencià del segle XXI, fresc i modern, que isca dels tòpics de la paella i la taronja”
El nou talent valencià que ja és una realitat: de la teoria a la pràctica
Ara estem col·laborant amb Riures en valencià, que és el segell de la humorista María Juan. Ens dediquem a promocionar el nou talent que va eixint. Ara estem ajudant a Fran Tudela (Cabrafotuda) a que la seua carrera es professionalitze, per exemple. També tenim els premis Tresdeu, que celebraran la seua quarta edició enguany. Uns premis que es donen a la gent menor de 35 anys, per donar-los un impuls perquè continuen amb la seua tasca, que creiem que és tan fonamental en la nostra societat. I, altrament, estem posant en marxa nous projectes que voreu molt prompte.
També estem intentant finançar els Premis Tresdeu. Ací es dona la particularitat (que no ocorre tant en Catalunya) de que les empreses no solen aportar capitals privats per a este tipus d’esdeveniments. És qüestió de molts mesos, molts correus, de dependre moltes vegades de Madrid… Tenim un problema amb este tipus de qüestions, i és que costa molt trobar finançament per a la cultura en valencià. Necessitem crear el nostre star-system valencià, ja que no podem dependre del circuit de Madrid o del de Catalunya constantment.
“Ens dediquem a promocionar tot el nou talent valencià que va eixint, amb la missió de crear el nostre star-system valencià”
Els valencians front l’ofensiva de la dreta centralista
Hem de ser conscients de que, exactament igual d’important és que siguem capaços de crear el nostre entreteniment en valencià que de que fem la nostra pròpia música. I exactament igual d’important és que tinguem periodistes que informen amb rigor en valencià a través de Twitter o que tinguem influencers que parlen sobre tendències, moda o cultura en valencià en Instagram.
També és una qüestió de proximitat. Sempre preferiràs consumir els continguts d’una persona que viu a prop de tu i comparteix una visió del món que consumir els continguts d’algú que viu en una cultura diferent. I també és una forma de construir Poble i sentit de comunitat. Vull animar als joves a crear el seu contingut en valencià, perquè hi ha demanda i un públic potencial molt gran esperant. Hi ha una oportunitat molt gran per fer tutorials o per jugar al Fortnite en valencià. A més a més, molts profes de valencià ens demanen que necessitem més continguts en valencià. Així però, és fonamental crear nous espais de socialització en valencià.