Des del 2017 tenim una certesa, i és que la Guardia Civil ha espiat -sigui punxant els telèfons o fent un seguiment- a Santi Vidal, Lluís Salvador, Carles Viver Pi-Sunyer, Josep Maria Jové, Natàlia Garriga, Josuè Sallent, Roger Torrent, Ernest Maragall, Anna Gabriel, Jordi Domingo, David Madí, Sandra Buenvarón, Xavier Vendrell, Xavier Vinyals i Jaume Cabaní.

Aquesta llista, cal tenir-ho clar, és molt curta. Estic segur que hi ha centenars, per no dir milers, d’independentistes que en algun moment han estat objecte d’espionatge; activistes, militants, periodistes i simpatitzants que donen suport a la causa independentista.

La singularitat entre els casos anteriorment citats és que n’hi ha que són objecte de filtració, i altres que no. I sempre, en totes aquelles que són publicades, hi ha una intencionalitat ben explícita, i aquesta és la de confrontar els dos grans partits independentistes amb frases on desprestigien, insulten o desconfien del company de viatge.

No és cap secret que la relació entre ERC i JxCat és tan dolenta com els entrepans de tonyina amb quètxup, però si sempre es compleix aquest patró per enverinar les relacions, costaria tant intentar que els dos partits majoritaris de l’independentisme no s’intentin dinamitar cada dos per tres? Ja sabem que Puigdemont i Junqueras no es traguen, que el govern de Junts pel Sí fou un niu de conspiracions pels republicans, que en l’actual el puzle derivat de JxCat, les decisions de Torra i les pretensions electorals d’ERC ha fet impossible un govern estable. Tot això ja ho sabem, ara poden deixar enrere aquestes rancúnies i avançar? Si l’adversari et vol dividit i enfadat intenta, com a mínim, no estar-ho.