És un clàssic, però cal recordar-lo quan convé. L’extrema dreta, sap aprofitar molt bé la crispació social i les crisis econòmiques per reforçar i potenciar els seus projectes polítics. Ho fan amb una estratègia que es basa en la màxima expressió de la navalla d’Ockham: l’explicació més senzilla/simple és la millor.

Arran de la implementació del nou Estat d’Alarma i el toc de queda, en els darrers dies hem vist com els carrers de Barcelona i altres ciutats de l’Estat han recuperat les barricades, la confrontació amb la policia i els contenidors incendiats. En el cas de Barcelona, com va passar divendres passat, grups d’extrema dreta van aprofitar una concentració de l’oci nocturn i la restauració -entre altres- a la plaça Sant Jaume per encetar l’embat.

Som a un parell de concentracions, o dies, de què tota aquesta indignació sigui canalitzada per l’extrema dreta i el seu discurs simplista de fer una llista de culpables: immigrants, partits d’esquerres, independentistes, feministes i moviments que defensen els drets LGTBI. Ho faran, a més, amb una oposició que es limitarà a acusar-los de racistes, homòfobs i feixistes. Tres definicions que, per si hi ha alguna mena de dubte, per a ells no són ofensives sinó que són descriptives.

Ara, amb les eleccions nord-americanes a tocar, molt analistes coincideixen que el gran error de les forces de centres i d’esquerres dels Estats Units a l’hora de combatre el creixement de l’extrema dreta i els seus representants és que no han fet front a cap dels problemes que Trump resol a cop de tuit. Immigració, atur, drets laborals i socials massa sovint s’entrebanquen en una bombolla retòrica. I, com estem veient ara aquí, s’aprofita molt poc el poder de les institucions per ajudar a tots aquests col·lectius que des de l’extrema dreta s’intenten manipular amb titulars cridaners i caceres de bruixes. L’extrema dreta creix quan l’esquerra i el centre són incapaços de trobar solucions. Les mancances d’uns són les fortaleses dels altres, el creixement del feixisme s’atura amb mesures, ajudes i plans d’acció convincents i no pas amb pancartes amb un arc de Sant Martí dibuixat.