ELL observa l’ampolla, potser encara en queda un culet, pregunta amb vehemència si en vol i, davant la resposta negativa, precipita les darreres gotes dins la seva copa de cristall. El líquid de color granatós dansa breument dins el vas, propiciant al nas atent els aromes de la bóta de fusta de roure francès que acompanyen perfectament la carn.

El cambrer s’atansa a la parella i pregunta si volen seguir amb el Rioja Reserva de l’any 78; sens dubte fou una gran anyada, molt ben macerada pels mestres enòlegs del país.

ELLA torna a notar certa acidesa a l’estómac, se sent pesada dels àpats que li costa digerir. Potser haurà de demanar un peix a la planxa per passar millor nit. Avui necessita beure quelcom més jove, més fresc i afruitat. Obre la carta tot buscant un d’aquells finets d’agulla que tant la sedueixen, per exemple un xarel·lo del Penedès del 2017.

Però quan està decidida a demanar topa amb una la mirada ferotge i arrogant provinent de l’altre costat de la taula, que la increpa pel canvi proposat.

-“Aquest no fa per nosaltres. A mi no m’agrada el blanc”.

ELLA ja fa temps que n’està cansada, no pot opinar ni decidir. Com sempre li tocarà pagar el compte, tancar la boca amb seny i riure les gràcies.

Però avui se sap més valenta, fa massa temps que es mossega la llengua i necessita fer un crit. Venç la por, es replanteja les coses i conclou en separar-se del marit.

S’aixeca de taula d’una revolada, s’arregla la brusa groga, pren el bolso i es disposa a marxar. Però ELL també s’aixeca, l’entoma pel braç. Apreta massa amb la mà dreta, sap que li fa mal. Amb l’altre la fa rotar com una baldufa, li tapa la boca, i li etziba un cop a l’esquena que la deixa tremolant. Amb una estrebada seca la retorna a la taula, la fa seure i li pren el bolso de mà.

ELLA busca esporuguida arreu de la sala esperant trobar una mirada de complicitat, però tothom aparta la mirada procurant dissimular.

155 amenaces li ronden pel cap. No hi ha cap sortida. La situació massa ha degradat. Sap que de res serveix explicar de nou les coses, amb ELL ja no es pot raonar. Ha de ser més valenta, més tossuda, insistir i tornar-se aixecar. La violència sols es contesta amb desobediència. No siguem xitxarel·los: Catalunya es mereix la llibertat.