Les eleccions legislatives franceses vénen marcades per la irrupció de Macron, que sense un programa clar pot obtenir la presidència de l’Estat i una majoria absoluta a l’Assemblea. A més, el creixement del Front Nacional i la França Insubmisa (de Mélenchon), han portat a cap candidat tingués garantida la presència a la segona volta i un augment del vot útil.

Tot i això, les formacions nacionalistes (régionalistes a França) han aconseguit uns resultats històrics, amb poc més de 200.000 votants. Si el 2012 només el Moviment Independentista Martiniquès va poder fer entrar a l’Assemblea dos diputats, en aquesta, fins a cinc candidats a la França europea i quatre a ultramar han passat a la segona volta.

Més enllà dels candidats d’ultramar, on seria necessari una anàlisi a part, vint candidats regionalistes van superar el 5% dels vots i els classificats les eleccions d’aquest diumenge són tres corsos, un bretó i un alsacià:

• En la primera circumscripció de l’Alta Còrsega, que inclou Bastia, el candidat de Pè a Corsica ha estat el més votat amb el 30% dels vots, per 22% del candidat de la dreta.
• En l’altra circumscripció de l’Alta Còrsega, la segona, el candidat nacionalista ha assolit el 36% dels vots per 23% del candidat de Macron.
• En la segona circumscripció de Còrsega Sud, el candidat regionalista ha estat el segon més votat, amb el 29% dels vots, mentre el candidat de la dreta té el 36%.
• A la cinquena circumscripció del Baix-Rin, a Alsàcia, el candidat d’Unser Land ha passat a la segona volta amb el 17% dels vots per 38% de les paperetes del candidat de Les Republicains.
• Finalment, a Bretanya, el candidat d’esquerres de la 3era circumscripció, que té el suport dels regionalistes, com també del Partit Socialista, ha assolit la segona volta amb el 15% dels vots i s’haurà d’enfrontar al candidat de Macron que en té el 44%.

El nacionalisme cors: entre l’anècdota i la consolidació

El nacionalisme cors és el més fort de tota la França europea. Des del 2014 el nacionalista cors ha patit una transformació amb la fi de la lluita armada, assumint per primer cop el govern de l’illa, així com a Bastia, la segona ciutat en grandària. Ser la primera força electoral a l’illa s’ha pogut assolir gràcies a la unió dels autonomistes i dels independentistes corsos, coalició que s’ha repetit per aquestes eleccions.

Les eleccions són importants, ja que és una legislatura de només dos anys i mig, aquest mateix desembre es celebraren noves eleccions a l’illa i es crearà una col·lectivitat única amb més competències. En aquests comicis els nacionalistes han de demostrar que són una força consolidada, amb suport social, per negociar amb més força amb París el traspàs de competències, des de llengua, l’amnistia de política, un estatus de resident o un sistema de finançament particular. En una entrevista que vam fer a VilaWeb, el president de l’Assemblea Corsa i líder dels independentistes assegurava que tenien la possibilitat d’assolir un o dos diputats dels quatre llocs que es disputen a l’illa, “això seria una gran victòria i desestabilitzaria els partits francesos a Còrsega”.

Els resultats a la primera volta han estat força positius, en tres de les quatre circumscripcions ha passat un candidat cors, menys en la regió del sud que ocupa principalment Ajaccio, on el candidat nacionalista s’ha quedat a 13 vots de passar a la segona volta, obtenint el 21,41% dels vots. El partit s’ha convertit en el majoritari de l’illa, aconseguint 34.187 vots. Per obtenir algun candidat, serà clau el comportament dels votants dels candidats eliminats, així com la mobilització de l’abstenció a la primera volta, que es situa al voltant del 50% a l’illa.

D’Alsàcia a Bretanya, passant pel País Basc: els nacionalismes al continent

El moviment cors és el més fort de la França europea, amb un suport molt elevat a tota l’illa, sense oblidar altres grans resultats, en un sistema electoral molt complicat per les minories que si fos proporcional, s’haurien obtingut segur molts més diputats.

En el País Basc francès, els tres candidats d’Euskal Herria Bai ha assolit 12.778 vots, dels quals s’ha assolit el 12% dels vots en un districte, encara que insuficient per passar cap dels tres a la segona volta. A Bretanya, s’han desplegat un total de 38 candidats en tot el territori a tota Bretanya, fins i tot al Loira Atlàntic, reivindicat com a part de la nació bretona.

Un total de 38 candidats bretons han aconseguit 39.903 vots. Els candidats nacionalistes amb més suports han estat Christian Derrie, alcalde de Langonnet, amb el 8% dels vots i el líder dels barrets vermells i alcalde de Carhaix-Plouguer, Christian Troadec, que ha aconseguit el 14%, però en tots dos casos, insuficient per passar a la segona volta. Es demana un suport electoral majoritari per poder disputar un escó, el que sí que ha passat és Jean-Luc Bleunven, que amb el suport del nacionalisme cors i dels socialistes ha passat a la segona volta.

L’altre candidat del continent a passar a les eleccions d’aquest diumenge és a Alsàcia. Gérard Simler ha obtingut un 17% dels vots i s’enfrontarà en un duel desigual al candidat de Les Republicains, que ha assolit el 38% de les paperetes, amb l’afegit que la tercera força ha estat el Front Nacional, així que sembla feta la victòria de la dreta. El nacionalisme alsacià és el moviment que major nombre de vots total ha aconseguit, amb un total de 40.065 de 15 candidats d’Unser Land.

La resta de partits nacionalistes han obtingut uns resultats més modestos. El Partit dels Mosel·lans ha aconseguit com a màxim el 2,36% dels vots, el Partit Occità el 2,12%, mentre que Daniel Magnin, amb la candidatura 100% Savoia ha aconseguit prop d’un 8% dels vots al seu districte. Cal afegir que altres partits nacionalistes no han estat comptabilitzats, com el Partit Bretó o el Partit de Lorena han participat dins d’altres candidatures com 100%, que uneix 25 moviments polítics ecologistes i cívics.

Com a anècdota, el nacionalisme bretó ha presentat un candidat a un districte de Paris, que ha assolit un total de 71 vots. L’objectiu era mostrar les seves idees a París, explicant que si París té un estatut particular per les seves especificitats, per què no es pot fer una adaptació en altres zones de França en comptes d’apostar pel centralisme.

El catalanisme a les legislatives

A la Catalunya Nord, Oui au Pays Catalan, ha aconseguit uns resultats entre el 2,5 i el 4%, sent el millor resultat el de Jordi Vera, amb el 3,91%. Cal posar l’accent en el fet que sent unes eleccions on es presenta un candidat per partit, aquests poden marcar un perfil més regionalista que no pas si fos una llista d’un partit estatal.

Per exemple, en la mateixa circumscripció que Vera, trobem a Nicolas Garcia, del partit comunista, que va ser alcalde d’Elna i va participar en la Via Catalana el 2013, fins i tot ERC va demanar el vot per ell el 2012. Per tant, no es pot mesurar el suport del nacionalisme amb els resultats dels partits nacionalistes.