Com cada 24 d’abril, la comunitat armènia d’arreu del món recorda i commemora el genocidi armeni (1915-1923), que va acabar amb la vida de dos milions d’armenis. El 24 d’abril de 1915 és la data en que les autoritat otomanes van detenir la intel·lectualitat política i cultura de la comunitat armènia d’Estambul. La xifra de detinguts va ser de 235 membres, que va augmentar fins als 600 en els següents dies.  Aquesta acció va escapçar de lideratge al poble armeni, evitant una reacció organitzada.

El genocidi armeni és negat per l’actual govern turc, així com la majoria de la societat del país, que ha canviat reiterades vegades el discurs sobre els fets de 1915.  El genocidi armèni ha reconeguts per estats com França, Uruguai o Canada, així com pel Parlament de Catalunya i del País Basc. En canvi, va ser rebutjat al Congrés espanyol amb els vots en contra de PP i PSOE.

Aquest any és commemora 101 anys de l’inici del genocidi (1915-1923) perpetuat en un primer moment pel partit dels Joves Turcs i continuat per Mustafá Kemal Attatürk, el pare de la Turquia actual. La causa armènia no ha quedat oblidada en la memòria de les víctimes, sinó que els supervivents i la diàspora armènia, que triplica la població de l’estat d’Armènia, va institucionalitzar el reconeixement del genocidi al món.

Jachkar de Barcelona.

Les comunitats armènies d’arreu del món acostumen a erigir jachkar, una creu de pedra representativa de la cultura armènia. A Barcelona existeix un des de 2009, situat a Montjuic, on es pot llegir a la base de la creu: “per a l’amistat entre Armènia i Catalunya”.  Als Països Catalans com a commemoració del genocidi es faran diverses activitats, sent la principal una manifestació a la ciutat de València en commemoració del 101 aniversari del genocidi. A Barcelona també es faran diverses activitats, com la col·locació d’una corona commemorativa de flors al jachkar així com una missa a les víctimes del genocidi.