En totes les presentacions que faig de Revista Mirall, tant sigui en petits grups de periodistes o davant d’universitaris, sempre dic el mateix. “Sí, aquest projecte és el somni d’un grup de joves periodistes que volen exercir la professió. Però dels somnis no es viu, així que treballem a altres llocs per sentir-nos periodistes a Mirall”. Quan escolto emprenedors d’aquí i d’allà que a través dels mitjans ens animen a viure els nostres somnis sempre ho he interpretat com un cant de sirena, un concepte remenat i sobrevalorat com “el canvi” que apareix en totes les campanyes polítiques.

És fantàstic vendre l’emprenedoria com el procés de “viure el teu somni”, però sempre s’obliden de conceptes tan reals com el sacrifici, els nervis, la por, apostar aquells estalvis que has reunit en un projecte que no et garanteix rendibilitat…

Semblem viure del concepte emprenedor, en la competència per veure qui ho és més que l’anterior, qui accelera el ritme més que l’altre i qui és millor individualment. Deixem-nos de mites, si hi ha un augment del nombre de joves que emprenen és, en gran responsabilitat, del context econòmic. En un context econòmic estàtic, sense oportunitats laborals, si no trobes feina, te la crees.

El somni de molts joves, més que emprendre, és poder trobar un lloc de treball de condicions normals que ens permetin viure la nostra vida.