Cada dia hi ha una notícia, un fet excepcional, una cosa que canviarà la teva vida. Hi haurà una notícia, que serà viral, un fet que explicaràs als teus néts vora el foc, la història que capgirarà tot l’enteniment humà. Avui s’ha escrit la millor novel·la, s’ha pintat el millor quadre i això ho canviarà tot. És de summa importància, llavors, la cosa més insignificant.

Ho és perquè confonem els conceptes. Ho és perquè no ens podem esperar a discernir que és bo o dolent sense la perspectiva dels anys. Allò que ens agrada ara ho podem considerar horrible d’aquí a uns lustres i viceversa.

Les xarxes socials d’Internet han donat la paraula pública a milions de persones que abans només tenien l’audiència dels parroquians del seu bar, ara tothom pot ser la seva audiència. El problema és que poca gent té gaire a dir, i menys gent encara diu coses interessants. De la mateixa manera, poca gent té vides interessants i molta les té anodines. Aquesta problemàtica només es pot salvar parlant de coses banals, i cridant amb histèria per notícies intranscendents, que puguin donar a tothom la opció de fer un comentari més o menys enginyós.