El passat cap de setmana tingueren lloc al cor de Barcelona els Tallers Oberts de Ciutat Vella, una bona oportunitat per conèixer de ben prop els secrets millor guardats dels artistes i artesans que hi treballen a aquest districte. El cap de setmana, en el que gaudirem d’una climatologia benèvola i unit a que la gent va sortir el diumenge al carrer donades les circumstàncies del dia, feren que aquestes jornades tinguessin una bona acollida. Però més enllà de les visites als llocs de creació, el local on estava situat el punt d’informació va obtenir un èxit inesperat per part de l’organització.
Buscant un punt cèntric i amb un flux de gent constant al llarg del cap de setmana, la coordinació de les jornades amb la col·laboració del MACBA va fixar aquest punt en l’antiga seu del Foment de les Arts i el Disseny, el Convent dels Àngels. Aquí tenim la clau de l’èxit del mostrador informatiu dels Tallers Oberts.
Tornar a obrir les portes d’un edifici que representa part de la història de la pròpia ciutat i que al llarg d’aquesta ha tingut un esdevenir molt variat. Aquest fet va fer que molts veïns i turistes curiosos entraren dins de les gruixudes parets de l’edifici gòtic a saciar aquest desig de veure un lloc que des del trasllat del FAD al Disseny Hub roman tancat a excepció d’ocasions puntuals.
Aquest fet porta a reflexionar sobre la política del museu sobre aquest espai, dedicat a fer caixa amb el lloguer d’aquest. Així el que s’acaba per fer és privar al públic del gaudi d’un espai que amb els anteriors inquilins contava amb una programació regular i un accés lliure a l’espai que molts dels curiosos que s’apropaven a preguntar si es podia veure a més d’alguna exposició, el propi edifici.
No son bons anys per a la cultura, que en temps de crisi viu retallades que fan als responsables d’institucions com en aquest cas, el propi museu a buscar formes de tenir guanys que ajudin a la delicada sostenibilitat d’ens com aquests. Quan encara hi havia diners la voluntat era clara, crear un centre de documentació a l’altura del que és el MACBA i que a dia d’avui es redueix a un espai amagat i escàs.
Els vents del canvi semblen arribar al costat mar de Plaça Sant Jaume, i amb ells espero que una política cultural més a l’altura del que és Barcelona. A partir del proper mes, quan sembli qui estigui clar si hi ha un nou inquilí o es quedi l’actual, el pressupost destinat a una de les potes més importants de la filosofia d’aquest indret, la cultura, tingui una millor consideració a l’hora de confeccionar els pressuposts.
M’agradaria veure com en aquests propers anys, el Convent dels Àngels obre les seves portes de manera definitiva. Potser amb el seu destí anterior a la crisi, o amb un projecte que deixi a totes aquestes persones que hi van venir a preguntar si podien fer un tomb per allà dins a poder fer-lo, i de pas a complementar-lo amb alguna activitat més. Un indret com aquest, amb la seva riquesa històrica i arquitectònica dins del seu disseny auster no mereix el tracte que està rebent actualment. I sobre tot, els ciutadans i visitants no mereixen veure com un equipament com aquest segueix sense un rumb adequat que fa que es mantingui tancat.