Un acudit circula indiscriminadament al carrer Còrsega, al carrer Nicaragua, Gènova 13, Pedraz… i onsevulga que tinguin la seu a ERC i els pavellons on es reuneixen els de Podemos. Diuen que un sord es troba amb el seu amic, un xic curtet, i li diu “¿cuánto son tres más dos?”. “¡Cuatro!”, respon l’amic tonto. “¡Pues por el culo te la hinco!”, rebla el sord. Magnífica condensació de parlar foradat en tres frases que Duran ja està pensant de tatuar-se al turmell dret.

Ressonen tambors de guerra a l’albor del 2015, any electoral. Són els mateixos de lustres anteriors, mateixa és la pell de porc assecada, estirada i martellejada sense pietat; mateixes són les carcasses, bastides a les drassanes de la Transició; mateixos són els músics, envernissats d’una potinga anticasta alguns, vestits de Lluís XIV d’altres, “L’Estat sóc jo”. Simplement, repiquen més fort.

Per tant i per això, sempre els farà gràcia l’acudit. Contestaran el de sempre –amb alguna tirallonga de perífrasis pel mig– ignorant completament les conjuntures afrontades, i una cosa va per l’altra. És un art on polítics de tot l’espectre van de la maneta embullant la troca i esperant que dir el mateix de sempre els aporti rèdits addicionals, perquè “s’ha de mobilitzar al simpatitzant”. El simpatitzant aquest, deuen pensar, és un dròpol que només reacciona si se li crida ben fort a l’orella. Així doncs, amb el boca-orella que iniciaran els adeptes es desemperesirà l’enorme graner dels desencantats, que tothom sap que desitgen secretament ser metrallats amb consignes gastades i exabruptes rancis de Rafael Hernando.

Encara que no vingui a tomb, et contestaran: “la recuperación está aquí para quedarse”, “se precisa crear una subcomisión en el Congreso para reformular la Carta Magna”, “el que es valora internacionalment són els resultats clars i la unitat”, “convoque elecciones ya, señor Mas”, “paquistanesos que no sabien què votaven a les primàries per escollir a Jaume Collboni? Quins paquistanesos?”.

I tu diràs “no pot ser… 2015 no rima”. I ells s’acostaran i, amb un somriure babau, et diran “Feliz 2015… ¡por el culo te la hinco!”.