Dissabte 21 Setembre, 2019

Llibreries, agusant els cinc sentits per no perdre pistonada

Jordi Jordana

Una dada per començar: el 2013, la facturació de llibres venuts a Catalunya va registrar una davallada del 30% respecte al 2009 segons el Gremi d’Editors. Durant aquests anys, per altra banda, algunes llibreries emblemàtiques de Barcelona han abaixat la persiana. Semblaria tot dit, doncs, però gratant en l’estudi elaborat pel Gremi s’hi obren els matisos. A diferència de les grans superfícies, que perden un 36% de la facturació, les llibreries independents matisen la davallada fins a un 24,9%. Així mateix, sovint ha passat desapercebuda la remarca que sol fer el Gremi de Llibreters: s’obren més llibreries, tot i que més petites, que no pas se’n tanquen.

Enmig d’aquesta revolució del mapa de les llibreries barcelonines, provocada també per la llei d’arrendaments urbans (LAU), i coincidint amb la crisi econòmica, amb l’augment de dispositius de lectura electrònica i de la pirateria digital ―el 2012 es compraren a Espanya 0,6 llibres per dispositiu― hem anat a parlar amb llibreters amb empenta. Què fan per atreure els lectors? I, com s’ho fan els emprenedors que comencen en el negoci?

La llibreria Calders, al barri de Sant Antoni, o la No Llegiu, al Poblenou, pertanyen a aquest últim grup i els seus propietaris coincideixen en el motiu pel qual han decidit obrir el negoci: “Ens agrada el que fem”, il·lustra l’Isabel Sucunza, des de la Calders. I afegeix: “De fet, l’Abel [Cutillas, el seu soci] i jo, tenim mono de llibreria. De vegades, quan no ens toca, venim igualment”. No és una afirmació qualsevol tenint en compte que la política de la Calders és obrir cada dia de l’any, llevat dels festius més assenyalats. Per la seva banda, Xavier Vidal, que regenta la No Llegiu, explica: “Volia una llibreria que fos un model amb moltes activitats. A mi m’agrada la poesia, i com a lector no trobava que hi hagués un espai que em satisfés en aquest sentit. Aquí promociono la poesia i, com dic jo, et pots emprovar llibres”. Cap de les dues llibreries ha celebrat encara el primer aniversari, però de moment estan molt satisfets. “La clau ha estat reduir les despeses inicials al mínim”, puntualitza Sucunza.

A Gigamesh, la Sala d’Actes Francisco Porrúa funciona a tota màquina i acull fins a cinc activitats per setmana

De les llibreries afectades per la LAU, la Documenta és de les que no han abaixat la persiana. Del carrer del Cardenal Casañas s’han traslladat al de Pau Claris, i el seu amo, Josep Cots, ha trobat la manera de no jubilar-se encara i de no assumir tot sol el cost del trasllat. Està en procés de passar el testimoni al seu nou soci, l’Èric del Arco, que va deixar l’enginyeria per estar entre prestatges. Ara, la Documenta ha de tornar a guanyar-se una part del públic i ja preveien la baixada de vendes que registren respecte l’any passat. “El que segur que perdrem és el turisme, que al centre comprava molts llibres de fotografies o sobre Barcelona”, afirma Del Arco. Malgrat que el 2014 sigui de difícil avaluació per a ells, afegeix: “Es diu que, en general, hi ha una baixada de vendes. Els distribuïdors no ho diuen obertament, però sembla ser que és així”. De totes maneres, no s’aventura a prediccions del futur del sector: “Tot això és un misteri”.

Una altra llibreria amb una trajectòria destacada i que ha canviat d’ubicació és Gigamesh, però els seus motius són ben diferents. L’èxit de la saga d’R. R. Martin Cançó de gel i foc, sovint anomenada Joc de trons, ha impulsat a Alejo Cuervo a unificar la llibreria i la botiga de jocs, referències a Espanya dins del gènere fantàstic, la ciència ficció i el terror, en un sol local de més de 500 metres quadrats al carrer de Bailén. Aquest negoci, que va començar fa 35 anys amb una parada al Mercat del Llibre Vell de Sant Antoni, està en auge. El motiu principal és que Gigamesh és també l’editorial que publica en castellà la popular saga d’R. R. Martin.

“La intensificació d’activitats respon a una demanda dels nostres alumnes i del nostre públic”

expliquen des de La Central

La seva història mostra que Cuervo mai no s’ha quedat de braços creuats. Gigamesh ha anat creixent a mida que generava adeptes als llibres i jocs que Cuervo va introduir a Espanya. Com explica Antonio Torrubia, que fa més d’una dècada que treballa “al temple”: “L’Alejo va introduir a Espanya Warhammer i les cartes de Magic, va ser dels primers a tenir còmic d’importació, i ara devem ser la llibreria amb més marxandatge de Doctor Who o Joc de trons d’Espanya”. Gigamesh, a més, sempre ha portat a Barcelona les primeres espases del gènere fantàstic, R. R. Martin inclòs. Ara, en la nova ubicació, la Sala d’Actes Francisco Porrúa funciona a tota màquina i acull fins a cinc activitats per setmana. “Fem partides de rol, wargames, tornejos de Magic, presentem antologies, novel·les, còmics, llibre-jocs, fem trobades a porta tancada entre premsa i blogs amb autors i el que queda per venir”, assegura Torrubia. Podrien semblar 35 anys d’èxits, però el 2009, un any abans que Joc de Trons comencés a triomfar a gran escala, la llibreria registrava una sensible baixada de vendes.

Fa uns anys la diversificació d’activitats i de productes de Gigamesh podia ser una excepció, ara sembla ser una tendència a l’alça. Les llibreries de La Central, per exemple, també organitzen activitats des dels seus inicis. “Per a nosaltres sempre ha estat molt important formar part del circuit cultural de la ciutat”, expliquen des del departament de comunicació. Tot i així, reconeixen que avui dia l’agenda d’activitats és més atapeïda, amb la coordinació de diversos tipus de cursos, presentacions, concursos i, a Madrid, també concerts. Aquestes iniciatives els permeten arribar a un públic nou, però aclareixen: “La intensificació respon a una demanda dels nostres alumnes i del nostre públic”.

“No tots els propietaris haurien estat disposats a obrir un festiu com el 15 d’agost per celebrar el dia del Watusi”

De fet, en un moment en què es van succeir diversos tancaments sonats, el Gremi de Llibreters va explicar que alguns propietaris argüien que preferien tancar que no pas canviar el model de llibreria. Segurament no tots els propietaris haurien estat disposats a publicar una revista, com va fer Gigamesh durant molt de temps, o a obrir un festiu com el 15 d’agost per celebrar el dia del Watusi, en homenatge a Francisco Casavella. Això és el que van fer a la Calders, respectant escrupolosament la data del text, tot i que inicialment tenien previst tancar. Els llibreters van reunir amics i seguidors de l’autor mort el 2008 per llegir fragments de la seva obra, es van posar a vendre cerveses i van encarregar un grafit d’una W a una de les parets del local mentre el grup Vàlius tocava en directe.

No els va tirar enrere tampoc que algunes obres de Casavella no es reeditin, i és que a la Calders tenen comprovat que la passió s’encomana. És per això que passen entrevistes del programa A fondo, de Joaquín Soler Serrano, i, després, un coneixedor de l’obra de l’entrevistat fa una xerrada; o aprofiten la traducció a l’anglès d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, per organitzar un col·loqui amb estudioses del modernisme literari. “Quan una sèrie de persones han estat parlant de forma interessant d’un llibre, la gent se l’endú”, argumenta Sucunza. I demostra com de poc trepitjades estan algunes sendes: “Quan se’ns acuden segons quines coses, pensem: com és que ningú no ho havia fet abans?”. Una característica comuna de totes les llibreries citades és que rebutgen les presentacions a l’ús. “La paraula presentació em transporta a un model anacrònic amb un editor, un autor i un amic de l’autor dient que el llibre és molt bo. Jo intento fer el model conversa, amb l’autor si pot ser, en què el públic interpel·la”, resumeix Xavier Vidal. A la No Llegiu, a més, el mobiliari permet habilitar una sala de teatre per a cinquanta persones. També conviden personalitats de la política a passar a recomanar les seves lectures, i, de tant en tant, fan una festa literària en col·laboració amb algun bar veí o la sala de concerts Ramona.

“La paraula presentació em transporta a un model anacrònic amb un editor, un autor i un amic de l’autor dient que el llibre és molt bo”

diu Xavier Vidal

A la nova Documenta també bullen les idees. A banda d’organitzar el premi Documenta, que data de 1980, ja tenen un espai reservat al fons del local on ponderen oferir un club de lectura: “Estem mirant de trobar algú interessant que el porti, i avaluant-ne els costos”, explica Del Arco. Per altra banda, estan teixint una xarxa de prescriptors al barri, mentre preparen estretir col·laboracions amb escoles i facultats universitàries de lletres. A la Central de Mallorca, per la seva banda, ja estan plens gairebé tots els cursos i tallers que comencen a l’octubre. De fet, la Neus Botellé, encarregada de narrativa de la llibreria, destaca la fidelitat dels clients i explica que el descens de facturació des del 2009 ha estat lleu.

En relació a aquests últims, Botellé assenyala les diferències amb la Central del Raval, per la qual passen més turistes i els primers metres de la llibreria es destinen a articles paraliteraris o de souvenir. “Aquí, en canvi, quan hem introduït aquests productes, ha estat per iniciativa de les editorials, i ho tenim al pis de dalt”, indica. Torrubia, per la seva part, reconeix que hi pot haver qui descobreix la pirateria “i no torna a Gigamesh, però el públic del gènere fantàstic és molt fidel i necessita el seu llibre cada cap de setmana”. Aquest llibreter destaca, a més, que la fantasia està en alça, amb noms rellançats com Lovecraft, R. R. Martin o Tim Powers, sobre qui girarà la rentrée de l’editorial. I rebla: “A Bailén veiem molts més nens de la mà dels seus pares i adolescents”. En la mateixa línia, a la Calders tenen clara una recomanació que els van fer abans d’obrir: “La gent no va a la llibreria com qui va de compres. Surten de casa amb la idea d’anar a una llibreria en concret”, diu Sucunza. Per si de cas, igual que ja fa temps a La Central, a la Calders i a la No Llegiu s’hi pot prendre cafè.

Per acabar, i amb prevencions diverses, tots els llibreters citats al reportatge coincideixen en què la bona literatura admet pocs xantatges de la pirateria. Xavier Vidal ho aclareix ras i curt: “Jo no venc best-sellers. En tot cas, els meus clients aniran a la biblioteca, i si hi van i hi llegeixen els llibres que venc, me’n alegraré perquè llegeixen”.

5,224FansM'agrada
944SeguidorsSeguir
15,484SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca